Cercar

Cerca a la col·lecció
Cerca a l'arxiu

L'Art de Parlar: natura i entorns

Saber-ne més

L'empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra

 

Amb aquesta mostra de petits catàlegs, volem donar visibilitat l’activitat artística de les dones que van exposar a la  ciutat de Barcelona durant el període de postguerra (1939-1952). La mostra es pot visitar presencialment al vestíbul de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu del 2 de març al 31 de maig.

Pilar Aranda (Saragossa, 1914 - Madrid, 1997)

Pintora i ceramista integrant de la Segona Escola de Vallecas. Va realitzar retrats a l’aquarel·la, paisatges i natures mortes.

L’any 1934 es va traslladar a Madrid per ingressar a l’Escuela de Cerámica Francisco Alcántara. Després d’una estada a Itàlia, torna a instal·lar-se a Madrid, en un estudi del carrer de Fuenclara.

L’any 1947 exposa a les Galerías Pallarés de Barcelona i el 1949 a la Sala Rovira. L’any 1956 decideix emigrar a Veneçuela, on crearà l’anomenada Escuela del Bosque juntament amb Francisco San José.

El 1972 torna a Espanya, exposa a la Galería S’Art d’Osca i s’instal·la de nou a Madrid. Passa llargues temporades al municipi d’Olmeda de las Fuentes.

 

Exposicions

  • Galería Pallarés, del 18 al 31 de gener de 1947
  • Sala Rovira, del 2 al 13 d'abril de 1948
Image : 
pilar aranda
Image : 
pilar aranda
Image : 
pilar aranda
Image : 
pilar aranda
Maria Rosa Arsalaguet (Barcelona, 1922 - ?)

Pintora. Es va especialitzar en temes religiosos, bodegons i flors.

Va participar en diverses exposicions individuals i col·lectives celebrades a Barcelona, Mataró i Madrid. Va realitzar exposicions individuals els anys 1942, 1943 i 1944 a les Galerías Pallarés i l’any 1952 a la Sala Busquets de Barcelona.

El 1954 dugué a terme una Exposició a la Casa del Libro, el 1963 a les Galerías Españolas i el 1966 a la Sala Jaimes.

 

Exposicions

  • Pallarés, del 4 al 17 d'abril de 1942
  • Pallarés, del 6 al 19 de març de 1943
  • Pallarés, del 18 al 31 de març de 1944
  • Busquets, del 5 al 18 d'abril de 1954
Image : 
Maria Rosa Arsalaguet
Image : 
Maria Rosa Arsalaguet
Image : 
Maria Rosa Arsalaguet
Image : 
Maria Rosa Arsalaguet
Image : 
Maria Rosa Arsalaguet
Image : 
Maria Rosa Arsalaguet
Image : 
Maria Rosa Arsalaguet
Image : 
Maria Rosa Arsalaguet
Image : 
Maria Rosa Arsalaguet
Montserrat Barta (Barcelona, 1922 - 1988)

Dibuixant i pintora. Especialitzada en temes de ballet. La seva primera exposició individual va tenir lloc a les Galerías Costa de Barcelona l’any 1942. També va exposar individualment a les Galerías Augusta (1943 i 1951), Sala Rovira (1943), Galerías Argos (1948) i de forma recurrent a les Galerías Augusta (1948, 1957, 1958, 1959, 1960, 1968, 1969, 1972, 1973 i 1975) i a les Galerías Españolas (1962, 1964, 1965 i 1966).

 

Exposicions

  • Costa, del 21 de febrer al 6 de març de 1942
  • Sala Rovira, del 30 de gener al 12 de febrer de 1943
  • Sala Rovira, del 18 al 31 de desembre de 1943
  • Argos, del 13 al 26 de novembre de 1948
  • Augusta, de l'1 al 14 de desembre de 1951

 

 

Image : 
Montserrat Barta
Image : 
Montserrat Barta
Image : 
Montserrat Barta
Image : 
Montserrat Barta
Image : 
Montserrat Barta
Image : 
Montserrat Barta
Image : 
Montserrat Barta
Image : 
Montserrat Barta
Image : 
Montserrat Barta
Lola Bech i Beltran (Barcelona, 1907 - Tossa de Mar, 1987)

Pintora de paisatges i flors. Es va formar a l’Escola de la Llotja de Barcelona. Va ser cofundadora de l’Associació d’Art formada per alumnes de la Llotja, fundada el 1926. El mateix any, va celebrar una exposició individual a les Galerías Layetanas. També va participar en diverses exposicions col·lectives celebrades en aquestes galeries els anys 1927, 1928 i 1930. Durant la dècada del quaranta va realitzar diverses exposicions monogràfiques a Barcelona, principalment a la Galería Argos (anys 1942, 1944 i 1946). L’any 1951 va exposar individualment a Syra, Galerías de Arte. L’any 1967 va exposar a l’Estudio de Arte del Club de Radio Barcelona, a la Terraza Martini de Barcelona l’any 1967, a les Galerías Syra els anys 1971 i 1973 i a la Galería Ramón Casas el 1977. Des dels anys trenta va viure i treballar a Tossa de Mar, on va morir. La seva vinculació amb la població va ser molt estreta i essent una de les persones que va liderar la creació del Museu Municipal de Tossa de Mar l’any 1935.

 

Exposicions

  • Barcino, del 23 de novembre al 6 de desembre de 1940
  • Argos, del 17 al 30 d'octubre de 1942
  • Argos, del 14 al 27 d'octubre de 1944
  • Argos, del 19 d'octubre a l'1 de novembre de 1946
  • Syra, del 13 al 26 de gener de 1951

 

Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Image : 
Lola Bech i Beltran
Maria Teresa Bedós García-Ciaño (Sabadell,1907 - Blanes,1988)

Pintora. Especialitzada en paisatges i marines. Va assistir a l’Escola de Belles Arts de Sabadell. Més tard, va realitzar tres cursos a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. L’any 1930 va exposar a l’Escola de Belles Arts de Sabadell amb dibuixos i pintures on predominaven els paisatges sabadellencs. El 1931 s’establí a Blanes, el que comportà que les seves pintures tractessin de  temes tradicionals mariners. Al llarg de la dècada del quaranta va realitzar diverses exposicions individuals a la ciutat de Barcelona: a les Galerías Augusta (1941), Pictoria (1942), Galerías Syra (1943 i 19459 i Argos (1946, 1947 i 1949). L’any 1951 va exposar a Quint Galerías de Arte de Sabadell. L’any 1954 torna a exposar individualment a les Galerías de Arte Syra i l’any 1960 exposa a La Pinacoteca, el 1980 a Foga-2 de Barcelona i el 1983 a la galeria barcelonina Intel·lecte.

 

Exposicions

  • Augusta, del 10 al 25 de maig de 1941
  • Pictoria, del 25 d'abril al 8 de maig de 1942
  • Syra, del 17 al 30 d'abril de 1943
  • Syra, del 7 al 20 de gener de 1945
  • Argos, 23 de març de 1946
  • Argos, 8 de març de 1947
  • Agos, 23 d'abril de 1949
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Image : 
Maria Teresa Bedós García-Ciaño
Maria Cirici Pellicer (Barcelona, 1911 – 2001)

Pintora. Es va especialitzar en paisatge, marina i pintura mural. Va participar en II Exposició Escolar de Belles Arts que va tenir lloc l’any 1929 a la Sala Dalmau.  L’any 1943 va exposar individualment a la Sala Vinçon de Barcelona. Els anys 1953, 1955 i 1958 va realitzar exposicions individuals a les Galerías Syra.

 

Exposicions

  • Sala Vinçon, del 27 de novembre al 10 de desembre de 1948

 

Image : 
Maria Cirici Pellicer
Image : 
Maria Cirici Pellicer
Joaquima Costa i Pujol (Barcelona, 1905 - ? )

Pintora. Especialitzada en paisatge i marines. Va participar en les edicions de 1934, 1935 i 1936 de l’Exposició de Primavera de Barcelona. També va participar en les edicions de l’Exposición Nacional de Bellas Artes celebrades a Barcelona en els anys 1942 i 1945. L’any 1945 va realitzar una exposició individual a la Sala Vinçon i l’any 1951 a la Sala Caralt de Barcelona.

 

Exposicions

  • Sala Vinçon, del 7 al 20 d'abril de 1945
  • Sala Caralt, del 17 de febrer al 2 de març de 1951
Image : 
Joaquima Costa
Image : 
Joaquima Costa
Image : 
Joaquima Costa
Image : 
Joaquima Costa
Milagros Daza (Madrid, 1925 - 2004)

Pintora i dibuixant. Formada en el taller del pintor Julio Moisés. L’any 1943 va realitzar una exposició individual a les Galerías Urquinaona de Barcelona. Va participar en les edicions dels anys 1943, 1948 i 1950 de l’Exposición Nacional de Bellas Artes.

 

Exposicions

  • Galerías Urquinaona, del 6 de desembre de 1941 al 2 de gener de 1943
Image : 
Milagros Daza
Image : 
Milagros Daza
Image : 
Milagros Daza
Image : 
Milagros Daza
Montserrat Fargas (Barcelona, 1908 - ?)

Pintora i dibuixant. La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1932 a les Galerías Syra. L’any 1933 va participar en una exposició commemorativa del cinquantenari de la Sala Parés. En els anys 1933, 1935 i 1940 va tornar a exposar de nou a les Galerías Syra. L’any 1943 va exposar a la Sala Rovira  i a la Sala Vinçon els anys 1944, 1946 i 1948. L’any 1953 va mostrar les seves obres a les Galerías de Arte San Jorge. Va participar en les edicions dels anys 1933, 1934, 1935 i 1936 de l’Exposició de Primavera i en les dels anys 1942 i 1960 de l’Exposición Nacional de Bellas Artes.

 

Exposicions

  • Syra, del 20 d'abril al 3 de maig de 1940
  • Rovira, del 13 al 26 de febrer de 1943
  • Sala Vinçon, del 19 de febrer al 3 de març de 1944
  • Sala Vinçon, del 18 al 31 de maig de 1946
  • Sala Vinçon, del 7 al 20 de febrer de 1948

 

 

 

Image : 
Montserrat Fargas
Image : 
Montserrat Fargas
Image : 
Montserrat Fargas
Image : 
Montserrat Fargas
Image : 
Montserrat Fargas
Image : 
Montserrat Fargas
Image : 
Montserrat Fargas
Image : 
Montserrat Fargas
Image : 
Montserrat Fargas
Magda Folch (Reus, 1903 - Tarragona, 1981)

Pintora i dibuixant, principalment de retrat, bodegons i flors. Va estudiar a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Reus. La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1931 al Centre de Lectura de Reus. L’any següent va exposar a Figueres. Un cop acabada la guerra civil, es va instal·lar a Barcelona on, a la dècada els quaranta va realitzar diverses exposicions individuals a les Galerías Barcino (1942 i  1943), Augusta (1945 i 1948) i a la Sala Rovira (1947 i 1949). L’any 1952 va exposar de nou a les Galerías Syra, on va tornar a repetir en els anys 1956, 1959 i 1973. L’any 1957 va exposar a la Sala Rovira. A la Galeria d’Art Anquin’s de Reus va exposar en els anys 1975 i 1979.

 

Exposicions

  • Barcino, del 17 al 30 d'octubre de 1942
  • Barcino, de l'11 al 30 de desembre de 1943
  • Augusta, del 21 d'abril al 4 de maig de 1945
  • Sala Rovira, del 8 al 21 de febrer de 1947
  • Augusta, del 7 al 20 de febrer de 1948
  • Rovira, del 3 al 16 de desembre de 1949
  • Syra, del 17 al 30 de maig de 1952
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Image : 
Magda Folch
Pierrette Gargallo (Barcelona, 1922 - Issy-les-Moulineaux, França, 2019)

Escultora. També va fer dibuixos, il·lustració literària, gravat i decoració. El 1942 feu la primera exposició individual a la Galería Argos de Barcelona. En aquestes galeries també hi va exposar els anys 1943 i 1945.  Va participar, conjuntament amb J. Fin, Javier Vilató i Albert Fabra en una exposició de gravats a les Galerías Pictoria de Barcelona que va tenir lloc l’any 1945.

 

Exposicions

  • Argos, del 3 al 9 de gener de 1942
  • Argos, del 2 al 8 de gener de 1943
  • Argos, del 23 de desembre de 1944 al 12 de gener de 1945

 

Image : 
Pierrette Gargallo
Image : 
Pierrette Gargallo
Image : 
Pierrette Gargallo
Image : 
Pierrette Gargallo
Image : 
Pierrette Gargallo
Image : 
Pierrette Gargallo
Image : 
Pierrette Gargallo
Image : 
Pierrette Gargallo
Encarnación Gómez Montaner també coneguda com a Encarnación Gómez de Bosch (Igualada, 1877 - ?)

Pintora. Especialitzada en bodegons i gerros. L’any 1907 va participar en la I Exposición de Bellas Artes de Artistas Independentes al Círcol de Propietaris de Gràcia, de Barcelona i a la V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas al Palau de Belles Arts de Barcelona. Des de 1925 fins al 1936 va participar en diverses exposicions col·lectives de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. A finals de la dècada dels vint va presentar la seva obra individualment a la Sala Parés (1928, 1929, 1930 i 1931) i a les Galerías Layetanas en els anys 1933, 1935 i 1940. L’any 1942 va fer una exposició individual a les Galerías Urquinaona.

 

Exposicions

  • Layetanas, del 17 de febrer a l'1 de març de 1940
  • Urquinaona, de l'1 al 14 de novembre de 1943
Image : 
Encarnación Gómez
Image : 
Encarnación Gómez
Image : 
Encarnación Gómez
Image : 
Encarnación Gómez
Nida de la Herran de Grau (Barcelona, ?)

Pintora. Es va especialitzar en escenografia i teatrins. Va celebrar un parell d’exposicions individuals en el seu estudi.

 

Exposicions

  • Estudi de l'artista, 1 de març de 1947
  • Estudi de l'artista, 27 de desembre de 1947
  • Círculo Artístico, 20 d'abril de 1948
Image : 
Nida de la Herran de Grau
Image : 
Nida de la Herran de Grau
Image : 
Nida de la Herran de Grau
Image : 
Nida de la Herran de Grau
Elisa Lagoma de Barinaga (Barcelona, 1925 - 2018)

Pintora miniaturista sobre ivori i sobre oli. A la dècada dels quaranta va realitzar diverses exposicions individuals a Barcelona: al Fayans Catalan (els anys 1944, 1946 i 1947), a la Casa del Libro (1945) i a les Galerías Pons Llobet (1948) de Barcelona. Els anys 1953 i 1957 va exposar a les Galerías Pons i l’any 1956 a la Casa del Libro. Durant la dècada dels seixanta va obtenir renom i va continuar exposant en diverses galeries de la Ciutat Comtal, principalment a la Sala Jaimes (1961, 1964, 1965) i a La Pinacoteca (1968 i 1970). L’any 1985 va exposar a la Galerie l’Oeil de Brussel·les i l’any 2005 tornà a exposar a Barcelona, a Mayte Muñoz Galería de Arte.

 

Exposicions

  • Faianç Català, de l'11 al 24 de març de 1944
  • Casa del Libro, del 13 al 26 de gener de 1945
  • Faianç Català, del 16 al 29 de març de 1946
  • Faianç Català, del 15 al 28 de març de 1947
  • Pons Llobet, del 4 al 17 de desembre de 1948
  • Argos, del 15 al 28 d'abril de 1950
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Image : 
Elisa Lagoma de Barinaga
Magdalena Leroux Morel (París, 1902 - Barcelona, 1985)

Pintora. Especialitzada en paisatge, retrat, bodegons i flors. Es va formar a París on va participar en els Salons de París. L’any 1932 va obtenir el Premio Nacional de Acuarela. Va realitzar diverses exposicions individuals entre la que trobem la que va tenir lloc a les Galerías Augusta de Barcelona, l’any 1940. Era integrant de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla.

 

Exposicions

  • Augusta, del 31 d'octubre al 15 de novembre de 1940
Image : 
Magdalena Leroux Morel
Image : 
Magdalena Leroux Morel
Consuelo Matoses (València, 1912 - ?)

Va estudiar a l’Escuela de Bellas Artes de San Carlos de València. La temàtica de les seves obres se centrava en bodegons i el paisatgisme. L’any 1942 va exposar en l’Exposición de Nacional de Bellas Artes de Barcelona. Durant la dècada dels quaranta, va realitzar diverses exposicions individuals al Fayans Català (1943 i 1944) i l’any 1945 va participar en l’exposició col·lectiva “Pintores valencianes” organitzada per lo Rat Penat. Va impartir classes de dibuix.

 

Exposicions

  • Fayans, del 13 al 26 de febrer de 1943
  • Fayans, del 26 de febrer al 10 de març de 1944
Image : 
Consuelo Matoses
Image : 
Consuelo Matoses
Image : 
Consuelo Matoses
Image : 
Consuelo Matoses
María Mercedes de Olañeta (València, 1917 - ?)

Pintora. Va realitzar retrats, bodegons i paisatges. Va néixer a València i va passar la seva joventut a Barcelona on es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú. El 1945 va realitzar la seva primera exposició individual a la Galeria Pons Llobet de Barcelona, on també va exposar l’any 1947. Va participar en diverses mostres col·lectives a Espanya, Mònaco i el Japó. El 1979 va treballar a una sèrie d’exlibris japonesos per a la Nippon Ex-libris Association.

 

Exposicions

  • Pons Llobet, del 27 d'octubre al 9 de novembre de 1945
  • Pons Llobet, del 12 al 25 d'abril de 1947
Image : 
María Mercedes de Olañeta
Image : 
María Mercedes de Olañeta
Image : 
María Mercedes de Olañeta
Image : 
María Mercedes de Olañeta
Nieves Ortiz Comellas (Ciutadella, Menorca, 1915 - ?)

Pintora. Especialitzada en figura, bodegons i flors. Nascuda a Menorca, es va traslladar a Barcelona i va iniciar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis i posteriorment a l’Escola de belles arts de Sant Jordi. Va participar en l’Exposición Nacional de Bellas Artes celebrada a Barcelona l’any 1944. També va formar part de l’XIè i el XIIè Salón de Otoño organitzat pel Círculo de Bellas Artes de Palma De Mallorca. Els anys 1949 i 1957 va exposar a la Sala Busquets de Barcelona.

 

Exposicions

  • Busquets, de l'1 al 15 d'octubre de 1949

 

Image : 
Nieves Ortiz Comellas
Image : 
Nieves Ortiz Comellas
Carmen Osés Hidalgo (Calatayud, Saragossa 1898 – 1961)

Pintora. Es va especialitzar en paisatge, bodegons i temes florals. Els anys 1931 i 1934 va exposar a les Galerías Layetanas. A la Sala Gaspar va exposar l’any 1935. A la dècada dels quaranta va celebrar diverses exposicions individuals a Barcelona: als Fayans Catalan (anys 1940 i 1942), a les Galerías Pallarés (1941)i a la Casa del Libro (1944). L’any 1966 es va realitzar una exposició pòstuma d’homenatge a l’Estudio de Arte del Club de Radio Barcelona.

 

Exposicions

  • Fayans, del 16 al 29 de març de 1940
  • Pallarés, del 15 al 28 de març de 1941
  • Fayans, del 5 al 18 de desembre de 1942
  • Casa del Libro, de l'11 al 24 de novembre de 1944
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Image : 
Carmen Osés Hidalgo
Pilar Planas i Martí (Manresa, 1912 – Barcelona, 1961)

Pintora. Especialitzada en paisatges, natures mortes i bodegons. Formada al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona: Va formar part de l’Exposició de Primavera celebrada l’any 1932 i de l’edició celebrada l’any 1934. També va participar en la primera i en la tercera edició de la Bienal Hispanoamericana de Arte celebrada l’any 1951 a Barcelona.

La seva primera exposició individual va tenir lloc a les Galeries Syra l’any 1934. Va exposar individualment a les Galerías Syra (1941, 1952 i 1961), Galerías Pictoria (1944 i 1947), Argos (1948), Sala Rovira (1956) i Sala de Arte Moderno (1966)

 

Exposicions

  • Syra, del 3 al 16 de maig de 1941
  • Pictoria, del 16 al 29 de desembre de 1944
  • Pictoria, del 28 de desembre de 1946 al 10 de gener de 1947
  • Argos, del 18 de setembre a l'1 de setembre de 1948
  • Syra, del 4 al 17 d'octubre de 1952
Image : 
Pilar Planas i Martí
Image : 
Pilar Planas i Martí
Image : 
Pilar Planas i Martí
Image : 
Pilar Planas i Martí
Image : 
Pilar Planas i Martí
Image : 
Pilar Planas i Martí
Image : 
Pilar Planas i Martí
Image : 
Pilar Planas i Martí
Image : 
Pilar Planas i Martí
Image : 
Pilar Planas i Martí
Isabel Pons i Iranzo (Barcelona, 1912 - Rio de Janeiro, 2002)

Pintora. Es va formar a l’Escola de Belles Arts. L’any 1931 va participar en el concurs Montserrat vist pels pintors catalans. A la dècada dels quaranta va ser molt activa i va exposar a la Casa del Greco (1941), a les Galerías de Arte Domingo (1942), a les Galerías Reig (1944), a la Sala Rovira (1945 i 1946) i a la Sala Busquets (1947) de Barcelona i a la Galería Buchhlz de Madrid (1949). L’any 1961 va exposar a la Sala Neblí de Madrid (on va tornar a exposar l’any 1963) i a Syra Galerías de Arte de Barcelona. El 1975 va exposar a la Sala de Conciertos del “Camarote Granados”, el 1975 a Dau al Set Galeria d’art, el 1981 a la Pedrera Galeria d’Art i el 1995 a la Pia Almoina.

 

Exposicions

  • Casa del Greco, del 26 d'abril al 13 de maig de 1941
  • Galerías de Arte Domingo, del 30 de abril al 13 de maig de 1942
  • Reig, de l'11 al 24 de març de 1944
  • Sala Rovira, del 30 de desembre de 1944 al 12 de gener de 1945
  • Sala Rovira, del 28 de desembre de 1945 a l'11 de gener de 1946
  • Busquets, del 29 de novembre al 12 de desembre de 1947
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Image : 
Isabel Pons i Iranzo
Maria Pou i Bosch (Sant Feliu de Guixols, 1906 - 1981)

Pintora. Especialitzada en bodegons i figura. La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1927 a les Galeries Laietanes, on va tornar a exposar l’any 1928 i el 1933. El 1942 va exposar a les Galerías Pallarés.

 

Exposicions

  • Galerías Pallarés., del 30 de maig al 12 de juny de 1942
Image : 
Maria POU I BOSCH
Image : 
Maria POU I BOSCH
Mercedes Puig (Barcelona, 1914 - ?)

Pintora. Va cultivar el bodegó, el retrat i la figura. La seva primera exposició individual va tenir lloc a la Sala Gaspar l‘any 1942. L’any 1944 va exposar a les Galerías Atenea de Barcelona.

 

Exposicions

  • Atenea, del 6 al 19 de maig de 1944
Image : 
Mercedes Puig
Image : 
Mercedes Puig
Conchita Salinero Forcada (Granada, 1922 - ?)

Pintora. Es va formar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Va ser guardonada amb la Tercera Medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de 1948 i amb la segona Medalla a l’edició de 1950 de la mateixa exposició. La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1946 a la Sala Rovira de Barcelona, on també va exposar l’any 1947 i l’any 1955.

 

Exposicions

Sala Rovira, del 20 d'abril al 3 de maig de 1946

Sala Rovira, del 18 al 31 d'octubre de 1947

Image : 
Conchita Salinero Forcada
Image : 
Conchita Salinero Forcada
Image : 
Conchita Salinero Forcada
Image : 
Conchita Salinero Forcada
Image : 
Conchita Salinero Forcada
Image : 
Conchita Salinero Forcada
Anita Solà Galí també coneguda com a Anita de Solà Imbert (Barcelona, 1906 - ?)

Pintora. La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1948 a la Sala Vinçon. L’any 1949 va exposar a Stvdio de Bilbao. Més tard, a la Sala Gaspar (1952), Galerías Layetanas (1955) i a les Galerías Syra (1960 i 1965). A la Galeria Jaimes de Barcelona va exposar l’any 1962, a la Sala del Prado de Madrid l’any 1964, a la Mitre Gallery de Barcelona el 1974 i a la Sala Gaudí el 1979. Va participar en diverses edicions del Salón de Octubre, així com del Salón de Mayo i la III Bienal Hispanoamericana de Arte celebrada el 1955 a Barcelona

 

Exposicions

  • Sala Vinçon, del 10 al 23 d'abril de 1948
  • Sala Gaspar, del 12 al 25 d'abril de 1952
Image : 
Anita Solà Galí
Image : 
Anita Solà Galí
Image : 
Anita Solà Galí
Image : 
Anita Solà Galí
Image : 
Anita Solà Galí
Image : 
Anita Solà Galí
María Jesús Solà Justé (Osca, 1922 - Barcelona, 2013)

Pintora. Nascuda a Osca. Va estudiar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va participar en diverses exposicions individuals, la primera de les quals va tenir lloc a Barcelona l’any 1945. En els anys 1948 i 1952 va exposar a la Sala Rovira. L’any 1953 va exposar a les Galerías Argos, el 1961 i el 1967 a la Sala de Exposiciones del Ateneo Barcelonés, el 1963 a Syra Galerías de Arte de Barcelona i l’any 1981 a Dama Galeria d’Art de Calafell. Va ser membre fundador del Grupo Lais i va pertànyer a l’Asociación de Artistas Actuales de Barcelona.

 

Exposicions

  • Sala Rovira, del 13 al 26 de novembre de 1948
  • Sala Rovira, 1952
Image : 
María Jesús Solà Justé
Image : 
María Jesús Solà Justé
Image : 
María Jesús Solà Justé
Image : 
María Jesús Solà Justé
Rosario Velasco (Madrid, 1904 - Barcelona, 1991)

Pintora. Va participar en les edicions dels anys 1922, 1932, 1934, 1936 i 1941 de l’Exposición Nacional de Bellas Artes. Va exposar individualment a la Casa del Libro de Barcelona l’any 1940, a les Galerías Augusta l’any 1941 i a les Galerías Argos el 1947 i a la Sala Gaspar l’any 1955. L’any 1951 va participar en la I Bienal Hispanoamericana de Arte i l’any 1962 al Primer Salón Femenino de Arte Actual. També va exposar l’any 1971 a Syra Galerías de Arte, el 1977 a la Sala Parés i el 1983 a El Cau de la Carreta de Sitges.

 

Exposicions

  • Casa del Libro, del 24 de gener al 6 de febrer de 1940
  • Augusta, del 29 de desembre de 1940 al 10 de gener de 1941
  • Argos, del 26 d'abril al 9 de maig de 1947
Image : 
Rosario Velasco
Image : 
Rosario Velasco
Image : 
Rosario Velasco
Image : 
Rosario Velasco
Pura Vilella (Barcelona, 1923 - ?)

Pintora i gravadora. Formada a l’Escola de Belles Arts. La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1949 a la Sala Rovira de Barcelona. L’any 1950 va viatjar a París. L’any 1954 va exposar a la Sala Busquets, el 1957 a les Galerías Layetanas i el 1960 a la Galería Mirador de Barcelona.

 

Exposicions

  • Sala Rovira, del 22 de gener al 4 de febrer de 1949
Image : 
Pura Vilella
Image : 
Pura Vilella

L'obrador. Programa d'acció comunitària 2022

L'obrador. Programa d'acció comunitària
Image : 
Processos
Anada i tornada. Una instal·lació del col·lectiu Fem Memòria

Els cossos que habitem són el nostre lloc en el món. El paisatge que es mou al seu voltant és casa nostra, el nostre barri, el Poble-sec. Visibilitzant els nostres cossos, visibilitzem les nostres històries i el nostre paper en la vida d’aquesta comunitat.

“Fem Memòria” és un projecte d’investigació i narració que fa visibles les vivències de dones de diferents edats i comunitats, enregistrant les seves audiobiografies i fotografies per a compartir-les a diferents espais. L’escolta activa, el diàleg i la perspectiva de gènere són les eines per a compartir la seva memòria, conscients que des de la proximitat, les relacions, la cohesió i la inclusió social podem millorar la nostra vida, especialment en moments d’emergència.

Amb el material recollit des del confinament del 2020, hem dinamitzat tallers audiovisuals dirigits a persones en edat escolar, posant en diàleg els arxius fotogràfics personals de les dones i de diferents institucions, organitzant exposicions, obrint espais de relació, d’aprenentatge i de lleure. A cada experiència afegim una peça més d’aquesta narrativa que es modifica amb el temps, mantenint invariable el seu eix: obrir un debat sobre quin model de societat volem i quin és el patrimoni cultural d’un barri, amb la fi de trobar noves formes de cuidar-nos estant juntes.

Per a aquesta nova instal·lació, “Anada i tornada”, al costat dels arxius familiars fotogràfics de les protagonistes, de les seves audiobiografies enllaçades a codis QR i d’un curtmetratge documental amb algunes de les seves històries, hem inclòs dues noves propostes: el treball artístic de la il·lustradora Alicia Pascual Fernández, que ha realitzat una sèrie de retrats de les dones, i una nova peça documental on algunes de les persones que formen part del projecte comenten una selecció d’obres pictòriques de la col·lecció del Museu Nacional en relació amb les seves pròpies vivències.

Així com el museu ens ha obert les seves portes, nosaltres hem fet el mateix amb les nostres, generant un nou camí d’anada i tornada que us convidem a recórrer.

Col·lectiu Fem Memòria

 

Aquesta instal·lació forma part del programa d’acció comunitària amb el territori L’Obrador del Museu Nacional.

El dijous 14 de juliol de 2022 a les 18.30h tindrà lloc a l’espai de la instal·lació una trobada amb Sara Beltrame i Daniela Longobardi, integrants de Fem Memòria i comissàries. Activitat gratuïta fins a completar aforament.

 

Image : 
Anada i tornada
Image : 
Anada i tornada
Image : 
Anada i tornada
Image : 
Anada i tornada
Image : 
Anada i tornada
Image : 
Anada i tornada
Image : 
Anada i tornada
Image : 
Anada i tornada
Romeria de Montjuïc

Acció d’activació de la memòria popular de la muntanya i el Poble-sec a través de la dansa realitzada pel grup de creadors del Projecte-Laboratori d’Investigació des del Flamenc del Poble-sec i la historiadora Montse Madridejos. 

Aquesta creació de dansa i música descentralitzada i site específic va buscar posar en valor la història de Montjuïc vinculada al flamenc, evocant l’Exposició del 1929 i el Poble Espanyol, els habitants de les barraques, la figura de Carmen Amaya, la recuperació de la rumba catalana durant els JJOO de 1992 o la petjada dels artistes representats a la col·lecció del Museu Nacional que van representar la imatgeria flamenca en les seves obres, com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Ricard Canals,  Ismael Smith o Hermen Anglada-Camarasa, entre d’altres.

Aquesta activitat es va programar el 8 d’octubre de 2022 amb motiu del “Viu Montjuïc” i va estar coorganitzada pel Museu Nacional, el Poble Espanyol i el Museu Olímpic i de l’Esport, amb la col·laboració de l’Institut del Teatre.

Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Image : 
Romeria
Diàleg "Higo mental #26. L'articulació de la protesta"

 

A partir del vincle amb les noves sales d’Art i Guerra Civil, sorgides de la reordenació de la col·lecció, es proposa un diàleg audiovisual conduït pel col·lectiu Higo Mental  al voltant de les relacions entre cultura visual i moviments socials amb la participació de diferents convidats: Júlia S. Palau, activista del moviment per l’habitatge al Poble-sec; Proyecto UNA, col·lectiu d’escriptura; Ullal - Festival de fotografia incisiva; Jara Rocha, investigadore i Antonio Trullén, cineasta i muntador.

 

Algunes qüestions que es van abordar durant la sessió van ser: De quines representacions pròpies s’han dotat els moviments socials? Quines interrupcions i continuïtats hi ha entre els imaginaris de lluita passats i presents? Quina responsabilitat se li ha donat a les imatges a l’hora de construir discursos i relats de transformació social?

 

Higo Mental (Ricardo Pérez-Hita Carrasco i Marta Sesé Fuentes), actiu des de 2014, és un projecte d’interpretació en clau feminista de material audiovisual trobat a Internet. El projecte, que va sorgir arran d'Hilomental "Sessions Videològiques" d'Arturo Bastón i Félix Pérez-Hita, funciona com un diàleg videològic entre dues persones en el qual l'alternança de materials crea una narrativa crítica que qüestiona el sistema de representació hegemònic. Des de la seva creació, han fet sessions i projectes a espais com CA2M (Móstoles), Sala d’Art Jove (Barcelona), MACBA (Barcelona), Can Felipa (Barcelona), Centre d’Art la Panera (Lleida), Fira Tàrrega o Solar de la Puri (Barcelona).

 

 

 

Image : 
Higo mental
Image : 
Higo mental
Image : 
Higo mental
Image : 
Higo mental
Ressonàncies tèxtils de la dona en el romànic. “Caminantes”, dones arpilleres del Poble-sec

Caminantes és un grup de veïnes, cadascuna amb una història diferent, marcades per processos migratoris que les han portat fins a al barri del Poble-sec.  “Caminantes” va néixer l’any 2017 amb la necessitat de què dones d'orígens diversos del barri tinguessin un punt de trobada.

 

Amb la dinamització de Pla Comunitari del Poble-sec, l'artista Karen Rosentreter i la mediadora artística Raquel García, exploren i investiguen, en el si del grup, diferents temàtiques que afecten les integrants a través de la creació, l’art tèxtil i  l’arpillera, una creació artística tèxtil i col·lectiva contra l’oblit, desenvolupada per grups de dones com a eina de resistència durant la dictadura xilena. Aquestes pràctiques  fomenten les diferents mirades i subjectivitats. Exemple d'això són les obres realitzades amb els títols "Dona’m espai" o "Som la trama de totes nosaltres". Mitjançant aquestes dinàmiques artístiques es promou que les seves integrants es relacionin, comparteixin vivències i es reconeguin des de la diversitat. Amb el temps, Caminantes s'ha convertit en un espai íntim intercultural i intergeneracional, de confiança i sororitat.

 

El resultat d’això va ser una exposició tèxtil que va tenir lloc a l'Associació Bibliomusicineteca del Poble-sec, que posteriorment es va exposar a la Sala Oval com a part de la programació de la Nit d’Estiu del Museu Nacional 2022.

 

Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
Image : 
Caminantes
 

Guia temàtica "Construint a la Lluna: taller d'arquitectura per a nens i nenes"

s

Image : 
Rosa-Fría patinadora de la Luna (cuentos)

León, María Teresa

Madrid: Espasa Calpe, 1934

113 p.

La Lluna d'en Joan : 33 anys d'il·lustració: Carme Solé Vendrell

Barcelona: Electa: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 2001

178 p.

ISBN 8481563234

Image : 
Els Astronautes
Armstrong y la Luna

Barillé, Albert

[Barcelona]: Planeta DeAgostini, cop. 2006

1 DVD

Històries secretes de l’espai

Gisbert, Joan Manuel; Poveda, Mabel

Barcelona: Edebé, 1992

150 p.

ISBN 8423626695

Armstrong: l'agosarat viatge d'un ratolí a la Lluna

Kuhlmann, Torben

[128] p.

Barcelona: Joventut, 2017

ISBN 9788426144218

Óscar cosmonauta

Kutz, Carmen; Álvarez, Carlos María

Barcelona: Juventud, 1988

173 p.

ISBN 8426109012

El manual del astronauta

Stowell, Louie; Simó, Roger

Londres: Usborne, 2016

127 p.

ISBN 9781474916479

La Lluna
El Gran libro de la Luna: ciencia e historia de nuestro satélite favorito

Aguilar, David A.

Barcelona: RBA Libros, [2019]

63 p.

ISBN 9788482987606

L‘Oslo vol pintar la Lluna

Blanch, Teresa; Sunyer, Jordi

Barcelona: Barcanova, 2006

73 p.

ISBN 8448918819

La Luna: gran libro ilustrado

Cowan, Laura; Toledano, Diana

Londres: Usborne Publishing, 2019

31 p.

ISBN 9781474965903

¡A la Luna, a las dos y a las tres...!

García García, Nieves

Pontevedra: Kalandraka, 2019

37 p.

ISBN 9788484644545

Pop-up Lluna

Jankéliowitch, Anne; Charbonnel, Olivier; Buxton, Annabelle

Barcelona: Baula, 2018

[18] p.

ISBN 9788447937516

El Gran libro de la Luna: curiosidades, poemas y adivinanzas

Mazzanti, Marcelo E.

[Barcelona]: Duomo Ediciones, 2019

136 p.

ISBN 9788417761219

Viatge a la Lluna
En Franklin i la Lluna a la Lluna

Campbell, Jen; Harnett, Katie

Vallvidriera: Blume, 2019

30 p.

ISBN 9788417492823

La conquesta de la Lluna

Coma, Marta

Barcelona: La Galera: Sau, 2009

[48] p.

ISBN 9788424630966

De la tierra a la Luna

Duran, Xavier

Barcelona: Edibook, 1994

45 p.

ISBN 8478101608

Misión: la Luna

Dyer, Alan

Boadilla del Monte : SM, cop. 2008

80 p. + 1 DVD

ISBN 9788467531497

Atrapa la bandera

Gato, Enrique

Madrid: Paramount, 2015

1 DVD

Hem caminat damunt la Lluna

Hergé

Barcelona: Joventut, 2003

62 p.

ISBN 8426100147

Hem caminat damunt la Lluna

Hergé; Bernasconi, Stephane

Barcelona : Selectavisión, cop. 2001

1 DVD

Objectiu: la Lluna

Hergé

Barcelona: Joventut, 2003

62 p.

ISBN 9788426110633

Objectiu: la Lluna

Hergé; Bernasconi, Stephane

Barcelona : Selectavisión, cop. 2001

1 DVD

Cuando caminábamos por la Luna

Long, David; Kalda, Sam

Barcelona: Patio, 2019

77 p.

ISBN 9788417622558

El hombre llega a la Luna: 21 de julio de 1969

Malam, John

León: Everest, DL 2004

47 p.

ISBN 8424116062

Caminant per la Lluna

Pla, Imma; Ganges, Montse

Barcelona: Combel, 2009

[8] p.

ISBN 9788498254556

Vamos a la Luna

Stassen, Ben

Madrid: Tripictures, 2009

1 DVD

Rumbo a la Luna: la carrera espacial

Stott, Carole; Bonson, Richard

Madrid: SM, cop. 2000

48 p.

ISBN 8434867257

La cara oculta de (l’arribada a de l’home a) la Lluna

York, Lewis; Olmos, Roger

Barcelona: Lumen, 2009

[34] p.

ISBN 9788448828752

Viatge a l’Espai
El Espacio al descubierto

Barnett, Alex

Madrid: Pearson/Alhambra, cop. 2005

37 p.

ISBN 8420543810

L’Univers a la mà

Bayés, Pilarín; Fernández-Vidal, Sònia

Barcelona: La Galera, 2015

91 p.

ISBN 9788424653415

Big Bang: astronomia i poesia

Casas, Lola; Lopesino, Jordi; Gisbert, Ramon

Barcelona: Barcanova, 2018

57 p.

ISBN 9788448942939

Al cor de l’espai

Chaffardon, Christophe; Kiko

Barcelona: Cruïlla, 2018

18 p.

ISBN 9788466144735

Guia d’observació del cel per a nois i noies

Català Amigó, Joan Anton

Valls: Cossetània Edicions, març del 2019

206 p.

ISBN 9788490348130

La carrera espacial

Cole, Tom Clohosy

[Granada]: Barbara Fiore, 2014

[10] p.

ISBN 9788415208563

Els carters de l’espai

Copons, Jaume

Barcelona: Combel, 2019

163 p.

ISBN 9788491015390

L’espai

Daniel, Jennifer; Rogers, Simon

[Barcelona] : Flow Press, 2018

79 p.

ISBN 9788494864445

El espacio

Daynes, Katie

Londres: Usborne, 2009

15 p.

ISBN 9781409503637

Exploradors de l'espai

De Amicis, Giulia

Barcelona: VV Kids, cop. 2018

71 p.

ISBN 9788468256160

Petits exploradors de l’espai

De Santis, Andrea

Barcelona: Blume, 2019

71 p.

ISBN 9788417757076

Univers

Duprat, Guillaume

Barcelona: Zahorí, 2018

48 p.

ISBN 9788417374044

L'Estació espacial: un espectacular llibre tridimensional

Dijs, Carla

Barcelona: Brúixola, cop. 2007

[8] p.

ISBN 9788421680476

Zathura: una aventura espacial

Favreau, Jon

Madrid: Sony, cop. 2006

1 DVD

Un viaje por el espacio

Flint, Katy; Li, Cornelia

Barcelona: Destino Infantil y Juvenil, 2018

ISBN 9788408190936

La Conquista espacial: explicada a los niños

Goursac, Olivier de; Pascal Laye

Barcelona [etc.]: Llibreria Universitària de Barcelona, 2006

76 p.

ISBN 9788496445628

Los Teleñecos en el espacio

Hill, Tim

Madrid: Sony, 2007

1 DVD

Vine a conèixer l'univers

Kunnas, Mauri; Kunnas, Tarja

[Sabadell]: Editse, 2010

[46] p.

ISBN 9788493727635

El Gran llibre de l’espai

Lesterlin, Anne; Audouin, Laurent

Barcelona: Larousse, 2018

95 p.

ISBN 9788417273316

La Laura i en Joan en una recerca molt espacial = do some very special research

López, Josep M.; Español, Montse

Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Coneixement, 2015

32 p.

Disponible online a CSUC

Disponible a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Activitats interactives

Tú estás aquí

Mizielinska, Aleksandra

Madrid: Maeva Young, 2019

105 p.

ISBN 9788417708047

Capitán Harlock: el pirata espacial

Matsumoto, Leiji

Barcelona: Glénat, 2002

5 v.

Planetàrium

Prinja, Raman; Wormell, Chris

[Sant Cugat del Vallés]: Símbol, 2018

ISBN 9788415315551

Un Veí ple de sorpreses: explora l'univers amb el senyor Cantalombardi

Raga, Víctor; Español, Montse

[Alzira]: Animallibres, cop. 2008

72 p.

ISBN 9788496726413

Pols d'estrelles: Carl Sagan i els misteris del cosmos

Sisson, Stéphanie Roth

Barcelona: Joventut, 2015

31 p.

ISBN 9788426142474

El gran llibre de l’espai

Stilton, Geronimo

Barcelona: Estrella Polar, 2015

77 p.

ISBN 9788490576861

La Historia de la astronomía y el espacio

Stowell, Louise

Londres: Usborne, cop. 2010

104 p.

ISBN 9781409516279

La Terra i l’univers: respostes ràpides per a preguntes enginyoses

Barcelona: VOX, 2013

93 p.

ISBN 9788499741420

Wall-e

[Madrid]: Disney, DL 2008

1 DVD

El Profesor Astro Cat y las fronteras del espacio

Walliman, Dominic

Albolote: Barbara Fiore, cop. 2014

[62] p.

ISBN 9788415208549

El Profesor Astro Cat y los cohetes espaciales

Walliman, Dominic

Albolote: Barbara Fiore, cop. 2018

[26] p.

ISBN 9788416985159

Història de l’art i gènere

Image : 
En síntesi

La voluntat d’oferir una lectura de la història de l’art en clau feminista tot atenent els canvis en el paper i la condició de les dones al llarg de la història es troba alineada amb una concepció dels objectes artístics ―en tant que artefactes culturals― com a mediadors fonamentals per establir relacions crítiques no sols amb el passat, sinó també amb el present.

Esdevé una qüestió de rigor històric assenyalar el biaix sexista que ha travessat i travessa moltes disciplines humanistes, entre les quals la història de l’art no és cap excepció. És per això que és fonamental prestar atenció a l’estudi de la història de les dones, una història que, com sabem, ha estat desatesa, marginada i relegada a l’oblit per la historiografia tradicional normativa: patriarcal, heterosexual i etnocèntrica.

 

Sense la història de les dones, la història del 50 % de la humanitat, la nostra concepció del passat es troba no només en una situació d’extrema parcialitat, sinó sotmesa a un discurs ideològic específic i interessat que perpetua la visió de les dones com a objectes passius davant la vida i davant dels esdeveniments històrics. Recuperar, en situació d’igualtat, la història de les dones com a agents productors de cultura és, encara ara, una assignatura pendent en molts àmbits de la nostra societat.

 

La història de l’oblit sistemàtic del rol i la contribució de les dones en tots els àmbits de la vida també té un origen social específic. Les societats patriarcals, així com els sistemes polítics, econòmics i socials que regulen les nostres vides, també són fruit de construccions humanes. Els objectes artístics, que són uns grans transmissors dels valors, imaginaris i discursos confeccionats en cada època, ens permeten resseguir les traces de la construcció d’aquest sotmetiment i de les desigualtats que s’han exercit amb les dones.

 

Image : 
En profunditat

En un text seu del 1971, la historiadora de l’art Linda Nochlin ja formulava la pregunta clau “Perquè no hi ha hagut grans dones artistes?”. En aquest text proposava revisar la institució artística i les disciplines i els conceptes assumits tradicionalment, com geni, essència femenina, grans artistes, etc.; així mateix, posava en qüestió els conceptes de masculí i femení i la seva construcció.

 

Aquest text esdevé fonamental perquè planteja les bases per denunciar la condició construïda d’un model d’artista: de classe mitjana, burgès, masculí, blanc i heterosexual. Segons Nochlin, aquest model s’ha anat articulant històricament a través de les biografies i del concepte de geni. La idea de genialitat és una creació cultural que associa la producció artística a una disposició innata i amaga les condicions econòmiques, socials, polítiques i culturals que permeten que qualsevol persona es pugui dedicar a la producció artística.

 

En aquesta línia, un exemple interessant són els comentaris que fa el crític d'art Raimon Casellas, representat a la col·lecció per Lluís Graner, de l’obra de la pintora Lluïsa Vidal. Casellas insisteix, en més d’una ocasió, que la manera de pintar de Vidal és molt masculina i que per això té èxit.

 

“L’amplitud de la pinzellada, la llibertat del procediment i la fermesa del dibuix, que són condicions característiques del seu talent viril”

 

Raimon Casellas. Publicat a La Veu de Catalunya, 1900

 

És una mostra més de la mirada que es projecta sobre la creació femenina. El talent i la genialitat, associats a l’home, són, si s’associen a la creació femenina, considerades qualitats eminentment virils; d’aquesta manera, es converteix les dones artistes en rara avis o en creadores contra natura.

 

No hem d’oblidar que amb l’auge de la burgesia també s’anirà constituint el mercat de l’art i que també apareixerà la figura del crític, que dictarà què s’ha de valorar i comprar. Un d’aquests crítics va ser l’escriptor i crític d’art Raimon Casellas, citat anteriorment. Aquests crítics i historiadors d’art, majoritàriament homes, a la mort prematura de Lluïsa Vidal van ignorar la seva obra. Fins i tot a algunes de les seves obres se’ls va substituir la signatura per la de Ramon Casas, que era més cotitzat en el mercat de l’art.

 

No serà fins a finals dels anys noranta quan, gràcies a historiadores de l’art com Marcy Rudo, es recuperarà l’obra de Vidal, es reivindicarà la seva pintura i es denunciarà l’oblit que va patir per part de la crítica. En paraules de Rudo (2009), “Lluïsa Vidal va pintar com un home, va desaparèixer com una dona”. Podem afirmar que l’obra de Lluïsa Vidal va caure en l’oblit de la mateixa manera que ha passat amb la de moltes altres dones artistes.

 

En aquest sentit, tampoc podem deixar d’assenyalar que també els objectes artístics exposats als museus no ens expliquen una història de la humanitat neutral ni asèptica, sinó que, en molts casos, se’ns presenta una història reorganitzada per interessos que s’escapen de la mateixa activitat artística. Així, els museus recullen tot sovint històries parcials que responen a interessos determinats. També ho expressen d’aquesta manera les Guerrilla Girls, un col·lectiu de dones que, a partir dels anys vuitanta, han buscat visibilitzar com els museus han exclòs de les sales totes les dones artistes, i han fomentat així la sensació que mai hi havien estat.

 

La primera obra important d’aquest grup va ser un cartell que van desplegar davant del Metropolitan Museu de Nova York, on es representava la famosa Odalisca d’Ingres amb la cara coberta amb una màscara de goril·la (per emfatitzar l’anonimat al qual s’ha relegat les dones però amb un to agressiu i guerriller) acompanyada de la frase següent: “Do women have to be naked to get into the Met. Museum?” 

 

Do Women Have to Be Naked to Get into the Met. Museum?, 1989

Guerrilla Girls, Do Women Have to Be Naked to Get into the Met. Museum?, 1989

 

Aquesta acció es va portar a terme l’any 1989, quan van fer un recompte de les obres i dels artistes que es trobaven exposats, de manera permanent, al Metropolitan Museum de Nova York. Dins d’aquest recompte es va calcular també el nombre d’homes i dones que apareixen als quadres de nus i el nombre d’homes i dones artistes; menys del 5 % de les dones eren artistes, mentre que un 85 % dels nus eren femenins. Amb aquestes dades van elaborar els cartells que transformaven la imatge de La gran odalisca d’Ingres.

 

Tant Nochlin, com la historiadora Griselda Pollock en la seva coneguda obra Diferenciando. El encuentro del feminismo con el canon (2001), com les Guerrilla Girls insisteixen també en l’afirmació que és a través dels objectes artístics, entesos com a artefactes culturals i eines de coneixement de primer ordre, que podem aproximar-nos a com s’ha anat configurant el món que ens envolta. Al mateix temps, el llenguatge artístic ens permet l’experimentació i plantejament d’alternatives que ens poden donar eines crítiques i creatives per canviar-lo.

 

 

 

Image : 
L'obra i el seu context
Remedios Varo i les artistes surrealistes

Dins la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya trobem una obra que recull i condensa perfectament les reflexions que acabem de plantejar. Es tracta de l’obra Accidentalitat de la dona - violència (1932-36), de l’artista surrealista Remedios Varo. Varo no només hi representa una de les dones artistes de referència que sí que han aconseguit subvertir l’oblit de la historiografia patriarcal, sinó que, amb aquesta obra, reflexiona sobre un dels pilars més dramàtics sobre el qual se sustenta la societat patriarcal: la violència sobre les dones.

 

Remedios Varo

 

En l’obra, duta a terme per aquesta artista d’origen gironí, trobem una escena estranya on un home vestit com un burgès arremet amb una vara sobre una escultura clàssica que representa un tors femení. L’escena té lloc en un paratge obscur travessat per una carretera amb un cotxe.

 

L’obra ens permet reflexionar sobre com l’objectualització del cos de la dona a través de la història de l’art va de bracet de la normalització i la naturalització de la violència sobre ella i sobre el seu cos. El fet que la dona sigui un objecte la fa també una propietat. Així, des de les escenes mítiques de raptes i violacions de dones que formen part de l’imaginari de les societats històriques i que podem resseguir a través de l’art des d’Egipte fins a pràcticament l’actualitat amb la publicitat d’avui en dia, ens trobem com la idea de la dona

 

objecte forma part de la nostra cultura visual, com també en forma part la violència sobre els seus cossos.

 

Remedios Varo, artista extraordinària representant del surrealisme i amb un reconeixement mundial al nivell de Frida Kahlo, troba una manera molt original de sintetitzar totes les instàncies que actuen per normalitzar la violència contra les dones. El fet que al quadre la dona hi surti representada com una escultura grega ens permet establir una connexió directa entre l’art i el seu efecte sobre l’imaginari social i, per extensió, sobre la realitat.

 

Un dels moviments artístics de les avantguardes que va permetre a les dones artistes més marge a l’hora d’expressar la seva subjectivitat i les seves diferències va ser el surrealisme. El fet que aquest moviment anés en contra de la raó com a única font de veritat i donés importància a l’inconscient i a l’excentricitat va permetre l’expressió de la individualitat més radical sense censures. És en aquest moviment on trobarem més obres de dones artistes amb marcada diferència respecte als seus companys homes. Artistes com Remedios Varo, Maruja Mallo, Frida Kahlo, Leonor Fini o Leonora Carrington són un gran exemple d’aquesta investigació, ara sí, de l’expressió de la subjectivitat femenina a través de l’art.

 

El segle xx, amb la Primera Guerra Mundial, inaugurà una època que no deixaria d’assistir a conflictes bèl·lics fins al nostre dia. L’art davant de l’horror de les dues guerres mundials va entendre que no podia continuar reproduint, representant, una realitat tan horrorosa; l’art (també gràcies al naixement de la fotografia) es proposa com a objectiu ja no la reproducció del món, sinó la seva transformació. Les avantguardes posaran de cap per avall tot l’aparell artístic tradicional i buscaran impactar, provocar i despertar la passivitat tradicional del públic. L’art, a partir d’aquest moment, buscarà proposar noves formes que permetin la creació de noves maneres de viure i de relacionar-nos. L’art ha de transformar la vida, i aquest serà el seu compromís.

 

Les avantguardes artístiques van ser l’inici d’una revolució en el pensament no només artístic, sinó també polític, amb el qual aquests moviments van crear una nova visió de l’ésser humà i de la realitat. Va ser un moviment agitat i complex, en el qual la cerca de la novetat convivia amb la preeminència del passat: el rebuig a la màquina i l’acceptació de les noves tecnologies (que exploraven o anticipaven el futur), agitació social i anarquisme alhora que es consolidaven els valors de la cultura burgesa. A més, la crisi art-societat s’evidencia, i és la característica que marcarà les avantguardes.

 

En promoure un procés creatiu que defugia la idea del geni romàntic, les avantguardes propiciaren també la ruptura amb la concepció dominant de l’artista home. A més, amb l’aparició de projectes de creació col·lectiva, les dones hi trobaren un camp fèrtil de reconeixement i de producció artística reconeguda. Igualment, la societat patriarcal continuava afavorint o reconeixent amb més facilitat els treballs fets per homes, però és en l’època de les avantguardes on trobem un nombre més gran de dones artistes reconegudes i recollides pels estudis i la crítica de l’art.

 

El cas de Remedios Varo torna a ser significatiu, doncs: tot i ser considerada una de les grans representants del moviment surrealista, ni ella ni cap dona va formar part de manera oficial de la llista de membres del moviment. Els surrealistes pensaven en la dona com a musa, com a mediadora entre la naturalesa i el subconscient. Les artistes que volien treballar des del surrealisme trobaven contradiccions, en ser aquest un dels principis bàsics del moviment. “La meva posició era la de tímida i humil oient, no tenia ni edat ni valor per enfrontar-me a ells”, declarava Varo en una de les seves cartes.

 

 

Image : 
Altres obres relacionades

Maman (1999), Louise Bourgeois, Museu Guggenheim de Bilbao. 

 

El marxisme sanarà els malalts (1954), Frida Kahlo, Museo Frida Kahlo de Coyoacán. 

 

 

Image : 
Recursos

Obres comentades

Mestre de la Seu d'Urgell

Aquesta obra és un bon exemple de l’ús embrionari de la perspectiva lineal o monofocal: un punt de fuga sobre el qual convergeix la mirada de l’espectador, immòbil davant la composició. Així, s’ordenaven les formes i la mida dels objectes i les figures en una superfície plana, es generava un efecte il·lusori de profunditat i es donava versemblança a l’escena. A l’Anunciació, el paviment en forma de tauler d’escacs potencia l’eficàcia de la percepció visual.

 

 

Mestre de la Seu d'Urgell, Anunciació, cap a 1495

Pietro Urbano

August apareix en primer pla, mentre que en el segon es veu un arc de triomf. La inscripció “PROVIDENTIA” fa referència a la condició divina de l’emperador romà. Aquesta iconografia deriva de la unió en una sola cara de l’anvers i el revers d’una moneda antiga. El bust formava part de la col·lecció de marbres de Miquel Mai, un prohom català, ambaixador de l’emperador Carles V a Roma davant el papa Ciment VII, que va adquirir les obres durant la seva estada a Itàlia.

 

 

Pietro Urbano, August, 1515-1525

Bartolomé Bermejo

Sembla que les quatre pintures formaven part d’un mateix retaule dedicat a Crist Redemptor. El martiri, la mort i la resurrecció posen en valor el simbolisme d’un sacrifici destinat a alliberar la humanitat de les accions pecaminoses. Aquestes obres es documenten a París el 1898, a la col·lecció del pintor Sáenz de Tejada. A la seva mort, José Muñoz Ortiz les adquireix i les ven el 1914: dues al Museu d’Art i d’Arqueologia de Barcelona, gràcies a la mediació de Salvador Sanpere i Miquel, i dues a Teresa Amatller i Cros, amb la intervenció de Josep Gudiol.

 

 

Bartolomé Bermejo, Davallament als Llimbs, cap a 1475

Bartolomé Bermejo, Crist al Paradís, cap a

Bartolomé Bermejo, Resurrecció, cap a 1475

Bartolomé Bermejo, Ascensió, cap a 1475

Mestre de la Seu d'Urgell

Aquestes teles embellien les portes de l’orgue de la catedral de la Seu d’Urgell i el protegien del clima. L’ús de la grisalla tenia un sentit devocional derivat del calendari litúrgic, que obligava, durant la Quaresma, a reduir el temps d’exhibició de les imatges sagrades acolorides i el de la interpretació musical. És un dels conjunts més emblemàtics tant per la tipologia com pel seu valor artístic, en ser obra d’un autor molt original, que incorpora el llenguatge flamenc de manera natural i models de la cultura francesa.

 

 

Mestre de la Seu d'Urgell, Pintures de les portes de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell, cap a 1495-1498

Massimo Stanzione

De família noble, Agnès va patir martiri al segle III en no voler casar-se amb el fill d’un prefecte romà. La santa, unida a Jesucrist, apareix acompanyada de l’anyell místic, símbol del messies. Amb un acurat efecte escenogràfic i el rostre extasiat de la santa, el pintor subratlla el vincle entre els dos protagonistes i simbolitza la comunicació que Agnès té amb la divinitat. Stanzione representa la pintura napolitana de mitjan segle XVII, amb la fusió del naturalisme i un classicisme hereu de la influència de Caravaggio i Guido Reni.

 

 

Massimo Stanzione, Santa Agnès, 1635-1640

Juan Bautista Maíno

En l’obra d’aquest monjo dominic, actiu fonamentalment a Toledo, predomina una atmosfera classicista que prové dels diferents corrents estilístics que van convergir a Roma a inicis del segle XVII. El contacte amb el món romà fou molt fecund per a l’artista i en aquest sentit aquesta pintura té una especial rellevància. Exemplifica un episodi destacat en la carrera del pintor i il·lustra una de les vies de penetració, a la península Ibèrica, del naturalisme caravaggista.

 

 

Juan Bautista Maíno, La conversió de sant Pau, cap a 1614

Pitocchetto

L’escena representa tres captaires vestits amb robes estripades. És un exemple de la pintura de gènere que va cultivar Ceruti i per la qual va rebre el renom de “Pitochetto” (petit captaire). Els protagonistes dels seus quadres, representats amb gran realisme i respecte, són de condició social baixa. S’introdueix una nova manera d’entendre la pintura del retrat: apareixen nous protagonistes en un gènere fins aleshores restringit a elits culturals i econòmiques.

 

 

Giacomo Ceruti, il Pitocchetto, Tres captaires, 1736

Paolo De Matteis

L’escena representa la sentència a mort de sant Joan Nepomucè el 1393 per no violar el secret de confessió de la reina Joana. La pintura prové de l’església conventual dels trinitaris descalços de Barcelona, coneguda com Nostra Senyora de la Bonanova, al solar que avui ocupa el Gran Teatre del Liceu. De Matteis fou un pintor barroc napolità que va treballar per diferents corts europees. La procedència barcelonina de l’obra il·lustra la circulació de mercaderies artístiques i la participació de la ciutat en aquest comerç.

 

 

Paolo De Matteis, El rei Venceslau IV sentencia a sant Joan Nepomucè, 1710

Andreu Sala

L’aurèola sobre el cap i la vestimenta de comandant romà són els d’un sant guerrer màrtir, no identificat, per la manca dels atributs que portava a les mans i per la procedència desconeguda. Per les mides, sembla que hauria format part d’un retaule, segurament presidint el cos principal. La tècnica de l’escultor es fa palesa en la convincent resolució de l’anatomia, i el vigor i la força de la musculatura, que transmeten decisió i una energia versemblants. La imatge s’atribueix a Andreu Sala, un dels millors escultors catalans de la segona meitat del segle XVII.

 

 

Andreu Sala, Sant guerrer, 1680-1700

Ayne Bru

Les dues taules procedeixen del retaule major del monestir de Sant Cugat del Vallès i constitueixen un dels episodis més destacats de l’art català del Renaixement. Són les úniques obres conservades d’Ayne Bru, un pintor flamenc itinerant que es fa ressò de l’art del nord d’Itàlia. La degollació de sant Cugat es va adquirir el 1907 i va ingressar al museu en el cotxe del pintor Ramón Casas, una aventura de l’època en què la Junta de Museus bastia les col·leccions.

 

 

Ayne Bru, Martiri de sant Cugat, 1502-1507

Ayne Bru, Sant Càndid, 1502-1507

Jean-Honoré Fragonard

La pintura representa un cavaller assegut a la vora d’una font on s’abeura el cavall. El personatge vesteix ”a l’espanyola”, una expressió que en el passat equivalia a dir que es vestia de manera pintoresca i de fantasia; de fet significava anar vestit amb roba passada de moda. Fragonard posseeix un estil que es caracteritza pel virtuosisme de la pinzellada, ràpida i amb força, carregada de gruix, color i detall.

 

 

Jean-Honoré Fragonard, Retrat de Charles-Michel-Ange Challe (?), cap a 1769

Francisco de Goya y Lucientes

Manuel Quijano era compositor musical i director de teatre, actiu a Madrid al segle XIX. El retratat traspua vida a través dels ulls, de gran vivacitat, i vesteix a la moda de l’època, amb camisa, llaç i casaca. És una obra important perquè està signada i datada, i perquè es va pintar poc després de l’acabament de la Guerra del Francès. Mostra un estil directe i espontani, segurament perquè Goya estava retratant un amic.

 

 

Francisco de Goya y Lucientes, Manuel Quijano, 1815

Giambattista Tiepolo

L’escena representa el camí de Jesucrist, carregat amb la creu, cap al turó del Gòlgota, per ser crucificat. L’acció es desenvolupa amb gran teatralitat, a través dels gestos i les actituds dels personatges, i de nombrosos detalls. El color hi té un rol important perquè el to i l’ús del contrast crea efectes il·lusionistes. La tela reprodueix el mateix tema que Tiepolo ja havia pintat per a l’església de Sant’Alvise, a Venècia.

 

 

Giambattista Tiepolo, Crist camí del Gòlgota, posterior a 1738

Taller de Willem Dermoyen

Tapís que forma part d’una sèrie de sis, dels quals quatre es van adquirir el 1557 per decorar el Palau de la Generalitat a Barcelona. Representen al·legòricament el poema “Els triomfs” de Petrarca. Redactat al segle XIV, encamina els pensaments de l’espectador a la pràctica de la virtut, el rebuig del mal i la meditació sobre la mort. La idea que la humanitat fa un recorregut ideal des del pecat fins a la redempció ja estava arrelada a la cultura medieval.

 

 

Taller de Willem Dermoyen, Triomf de la Fama sobre la Mort, 1540-1550

Canaletto

L’escena mostra el clima festiu a la dàrsena de Sant Marc a Venècia el dia de l’Ascensió que, amb el Carnaval són, encara avui, dos pilars de les tradicions venecianes. El Bucintoro, la galera oficial del dux, està atracat, mentre un seguici d’embarcacions gira al seu voltant. Canaletto és famós per les seves vistes de Venècia, on llueix l’arquitectura esplendorosa de la ciutat: el Palau Ducal i la Biblioteca Marciana que s’obren a la plaça, on destaca el campanile de Sant Marc, i al fons a l’esquerra, les cúpules de Santa Maria della Salute.

 

 

Giovanni Antonio Canal (Canaletto), Retorn de «Il Bucintoro» el dia de l'Ascensió, 1745-1750

Lucas Cranach “El Vell”

L’escena descriu el robatori de què és objecte un vell imprudent que perd el món de vista a causa dels encants femenins. La parella amorosa d’edat desigual és un tema que assoleix difusió durant la primera meitat del segle XVI. Presenta la dona com un ésser generador de pecat i de perdició. Cal interpretar-lo des del seu vessant moralitzador, ja que Cranach era amic del reformista Marí Luter. La pintura inclou el distintiu de l’autor, un petit drac alat al costat del braç de la noia.

 

 

Lucas Cranach “El Vell”, Parella amorosa desigual, 1517

Mestre de l'Epifania d'Anvers

L’escena principal és l’adoració dels tres Mags a l’infant Jesús, un tema habitual a la pintura dels segles XV i XVI, que era el pretext per reflectir un entorn elegant i sumptuós. El pintor tracta d’assimilar el model italià d’inicis del segle XVI, però roman fidel a l’estil flamenc, visible en el preciosisme de la indumentària i el paisatge de fons. L’adoració té lloc sota una arquitectura que palesa el gust clàssic de l’autor, en una interpretació que pateix d’horror vacui, per l’excés de personatges i detalls.

 

 

Mestre de l'Epifania d'Anvers, Epifania, cap a 1520

El Greco

La creu que porta Crist simbolitza el seu triomf sobre la mort i no un instrument de martiri. El rostre no reflecteix dolor, sinó serenor i una mirada confiada en la vida eterna. És un tema iconogràfic que s’inspira en el De imitatione Christi, publicat al primer quart del segle XV, que pretenia instruir l’ànima del fidel en la perfecció cristiana. L’obra permet admirar la pinzellada característica del pintor, amb la qual modela els volums amb el color i deforma els cossos per reflectir la inquietud espiritual dels personatges.

 

 

Doménikos Theotokópoulos “El Greco”, Crist amb la creu, 1590-1595

Il Tintoretto

Retrat d’un jove cavaller, de qui es desconeix la identitat. Per la indumentària, estranya en la Venècia de l’època, podria ser un aristòcrata estranger de pas per la ciutat dels canals. La crítica coincideix a atribuir l’obra al Tintoretto de la dècada dels anys 50 del segle XVI, moment en què el pintor va realitzar els seus millors retrats. Un quadre que destaca per les qualitats plàstiques, amb una gamma cromàtica reduïda, però plena de contrastos, i que mostra la caracterització psicològica del cavaller, de mirada displicent i altiva.

 

 

Jacopo Robusti, “il Tintoretto”, Retrat de cavaller, cap a 1554

Lo Spagnoletto

L’escena representa el martiri de l’apòstol Bartomeu, escorxat en vida. És una versió cristiana de la faula de Màrsies, un personatge mitològic que va patir el mateix turment físic. La pintura, una de les millors del catàleg de Ribera, està signada i datada a la pedra on descansa el cap del sant. L’obra va ingressar l’any 1836 a la col·lecció del rei Lluís Felip I de França, i presentada a la galeria de pintura espanyola del Louvre. Amb els anys. Va passar a ser propietat de l’intel·lectual i artista polifacètic Alexandre de Riquer, qui la va vendre al museu.

 

 

Josep de Ribera o Jusepe de Ribera (Lo Spagnoletto), Martiri de sant Bartomeu, 1644

Luis Egidio Meléndez

Sobre una taula, es disposa una gran varietat d’aliments: des d’un pa, fins a una ampolla de vi que reflecteix una finestra, passant per fruites de totes menes (pomes, raïm, melons lligats amb una corda) i un modest aixovar (un plat de ceràmica, un tovalló, un ganivet i una gerra feta a Talavera de la Reina). És una reproducció fidel del natural, sense cap intenció simbòlica, cosa que agradava molt a l’esperit il·lustrat de l’època de Carles III. La manca d’encàrrecs importants i els problemes de subsistència van fer que Meléndez centrés el seu art quasi exclusivament en aquest tipus de pintura.

 

 

Luis Egidio Meléndez, Natura morta amb pomes, raïm, melons, pa, gerra i ampolla, cap a 1771

Francisco de Zurbarán

Una sèrie de recipients, metàl·lics i de terrissa, estan disposats sobre un ampit. L’altre protagonista és la llum, que fa aparèixer els objectes de la negror del fons, en modela els volums i en contrasta els colors. Una composició pictòrica que respira serenor i silenci, on el temps està aturat, i amb un significat conceptual que ens trasllada a experiències com les que proposa l’art d’avantguarda. És un exemple del gènere de la natura morta a la pintura del Segle d’Or espanyol i també del gust per allò essencial a l’art de Zurbarán.

 

 

Francisco de Zurbarán, Natura morta d'atuells, entre 1650-1660

Peter Paulus Rubens

L’escena narra una visita que va reunir les famílies de Jesús i de sant Joan Baptista, lligades per parentiu. És un tema iconogràfic que es remunta al segle XIII i que els evangelis no recullen. El mestre d’Anvers es va inspirar en pintures fetes a la Florència del Renaixement, que acostumaven a incloure el nu infantil en un tema sacre. Es coneixen diferents rèpliques i còpies d’aquesta tela, però aquesta versió és una de les millors. Rubens la va pintar durant una de les estades diplomàtiques que va fer a la cort de Màntua.

 

 

Peter Paulus Rubens, La Mare de Déu i el Nen amb santa Isabel i sant Joanet, cap a 1618

Francisco de Goya

L’escena mitològica s’associa a la faula de Cupido i Psique, recollida a Les Metamorfosis d’Apuleu. Aquest tema era un pretext per representar una pintura de contingut amorós i càrrega eròtica. L’obra mostra un gran virtuosisme tècnic: la gasa vaporosa que transparenta els pits de la noia o l’efecte tenebrista de llums i ombres. La model que personifica a Psique s’ha identificat amb la marquesa de Lazán, María Gabriela de Palafoy y Portocarrero, tot i que s’havia parlat també que fos la protagonista de les populars “majas”.

 

 

Francisco de Goya y Lucientes, Al·legoria de l’Amor, Cupido i Psique [?], 1798-1805

Antoni Viladomat

Escena que forma part d’una sèrie de vint quadres dedicats a sant Francesc d’Assís, que decorava, fins a l’època de la invasió napoleònica, el claustre major del convent gran de Sant Francesc a Barcelona, al costat de la muralla de mar. Il·lustra les virtuts del sant des del seu naixement fins a la mort. Antoni Viladomat és el pintor més important de la primera meitat del segle XVIII a Catalunya. La seva proposta estètica qualla en una societat que recupera el dinamisme social, econòmic i cultural després del sotrac de la Guerra de Successió.

 

 

Antoni Viladomat, Bernat de Quintaval reparteix els seus béns als pobres, cap a 1729-1733

Giandomenico Tiepolo

L’acció té lloc durant el Carnaval de Venècia, un esdeveniment anual que era un reclam per als viatgers europeus que feien el Grand Tour al segle XVIII. Es tracta d’escenes de gènere inspirades en la Commedia dell’arte de Carlo Goldoni, que desmitificava amb ironia la societat veneciana de la seva època. Episodis anecdòtics de la vida, descrits amb aire narratiu i festiu, als quals Tiepolo sap donar un toc mestre amb l’ús del color i la llum.

 

 

Giandomenico Tiepolo, El xarlatà, 1756

Giandomenico Tiepolo, El minuet, 1756

Andrea Vaccaro

L’escena representa un episodi bíblic sobre les històries de Tobies, basades en la presència de Déu a les relacions familiars. L’obra formava part d’una sèrie de dotze quadres, dels quals actualment hi ha constància de nou pintures. El conjunt era propietat de Pere Antoni d’Aragó, virrei de Nàpols entre 1666 i 1671. Dóna testimoni del comerç artístic que va existir entre el regne de Nàpols i la península Ibèrica al llarg dels segles XVI i XVII.

 

 

Andrea Vaccaro, Guarició de Tobit, 1667

Damià Forment

El tema de la Dormició representa el trànsit de Maria del seu estat mortal a un estat de glòria, envoltada d’uns apòstols inquiets per la situació. L’estil, el material i les dades documentals ens remeten a Damià Forment, un dels millors escultors de la Corona d’Aragó al segle XVI. La datació del conjunt oscil·la entre 1535, quan Enric de Borgonya, col·laborador habitual de Forment, hi treballava, i el 1537, data en què el mestre valencià deixa Catalunya. Procedeix de l’antiga església de Sant Miquel de Barcelona.

 

 

Damià Forment i taller, Dormició de la Mare de Déu, 1535-1537

Damià Campeny

Aquestes dues obres documenten la vinculació de l’autor, un dels escultors catalans més importants de finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX, amb els corrents internacionals més avantguardistes. La seva estada de 18 anys a Roma li va permetre entrar en contacte amb la producció d’Antonio Canova, la figura més destacada del neoclassicisme. Lucrècia i Cleòpatra traspuen un inequívoc romanisme deutor del pathos classicista i transmeten a l’espectador un dramatisme contingut i una voluntat de recuperar el sentit ètic de les accions que protagonitzen.

 

 

Damià Campeny, Lucrècia, 1803

Damià Campeny, La mort de Cleòpatra, cap a 1804

Pedro Berruguete

Pintures de gran format que integraven la part exterior de les portes d’un retaule. Procedeixen de l’església San Salvador a Toledo i s’han atribuït a Pedro Berruguete per les analogies entre aquestes pintures i les del retaule major de la catedral de Àvila, tot i que la crítica no és unànime en aquest sentit. Berruguete exemplifica en terres castellanes la transició entre la cultura artística de base flamenca i els nous corrents renaixentistes.

 

 

Pedro Berruguete, Dues sarges del revestiment de les portes d'un retaule amb escenes de la vida de santa Caterina, cap a 1495

Tiziano Vecellio

El tema representat permet diferents interpretacions. Hi ha qui pensa que és una al·legoria en què la Bellesa s’observa davant del mirall i es dol de la seva efímera existència: un argument eròtic amb intenció moralitzadora. D’altres afirmen que deriva d’un sonet de Petrarca, protagonitzat per un triangle amorós entre la noia, el seu amant i l’enveja d’aquest darrer del mirall, que és qui rep la mirada de la seva estimada. La pintura és una rèplica feta pel taller de Tiziano a partir d’una obra de 1515, actualment al Musée du Louvre.

 

 

Tiziano Vecellio i taller, Noia davant el mirall, posterior a 1515

Martín Bernat

D’una banda, apareixen el bust coronat d’espines de Crist i les mans i els peus ensangonats pels claus de la crucifixió, símbols del messies. De l’altra, els instruments de la passió: el gall de la negació de Pere, la columna de la flagel·lació i dos flagells, la llança de Longí, la canya amb l’esponja i el cubell de vinagre, la llanterna de la captura de Crist, els daus amb què els soldats es van jugar la roba de Crist, la trompeta de la cohort, les tenalles i el martell. Del ganivet amb què sant Pere va tallar l’orella a Malcus, en destaca el trèvol que apareix a la fulla, marca del control gremial dels ferrers i alhora element associat a la Trinitat.

 

 

Martín Bernat (atribuït a), Creu processional amb el bust de Crist i els instruments de la Passió, 1477-1505

Fra Angelico

Fra Angelico és un dels genis del primer Renaixement, capaç d’elaborar un llenguatge refinat i incorporar-hi els nous preceptes de la perspectiva lineal. Amb un ric cromatisme i expressivitat, va crear algunes de les millors obres de de l’època. La representació de la Mare de Déu asseguda sobre un coixí, quasi ran de terra, en el món de l’art s’anomena ‘"Mare de Déu de la Humilitat’’. Malgrat el nom, mare i fill vesteixen robes luxoses i s’acompanyen d’una cort d’àngels que sostenen cortines i instruments musicals: un orgue portàtil i un llaüt. Les roses i un lliri que porta Maria simbolitzen la maternitat virginal i la puresa.

 

 

Giovanni da Fiesole (Fra Angelico), Mare de Déu de la Humilitat, 1433-1435

Mestre de Frankfurt

Les dimensions reduïdes d’aquest exemplar denoten el seu caràcter íntim, probablement presidint alguna capella familiar. La proliferació de retaules portàtils per a ús privat es mantenia des del període gòtic com una tipologia paral·lela a les grans produccions que acompanyaven la litúrgia pública. Al centre, hi apareix el Baptisme de Crist, a la porta esquerra sant Miquel pesant una ànima i a la de la dreta sant Francesc d’Assís rebent els estigmes. En tancar les portes, els devots trobaven una Anunciació i l’escut heràldic del promotor.

 

 

Mestre de Frankfurt, Tríptic del Baptisme de Crist, 1500-1520

Juan de Zurbarán

Com a la majoria de les natures mortes, la disposició de la cistella i els fruits sembla casual, però la composició està estudiada. Hi ha dos factors que hi incideixen. Un és relativament habitual: una cistella que domina l’eix del quadre. L’altre és més innovador: un fons obscur que contrasta amb la forta il·luminació i el color de la fruita i les fulles. Per les característiques formals, l’obra s’havia considerat pintada a Sevilla en la dècada dels anys 40 del segle XVII. L’atribució a Juan de Zurbarán es basa en les enormes analogies d’aquest quadre amb una altra natura morta conservada a Finlàndia, una de les úniques tres obres signades per l’artista.

 

 

Juan de Zurbarán, Panera de pomes, codonys i magranes, entre 1643-1645

Patricio Cajés

L’escena representa una Adoració de Crist, però vista des d’un punt de vista particular. Habitualment, les adoracions al Nen Jesús es realitzen posteriorment al seu naixement i van a càrrec dels reis d’Orient o els pastors (aquí apareix un pastor amb un xai sobre l’espatlla a la part superior dreta). Al marge dels personatges habituals, en aquest cas també trobem una família de quatre membres que, en primer pla, eclipsen el tema religiós. Luxosament vestits, realitzen una ofrena espectacular. Dos llops en una heràldica que penja de les joies permet identificar la família dels Ayala. Concretament, es podria tractar d’Antonio Francisco de Fonseca i Ayala, primer comte d’Ayala.

 

 

Patricio Cajés, Adoració de Crist amb la família Ayala, entre 1600-1610

Pere Crusells

El quadre representa a una dama que llueix un vestit a la francesa, la moda predominant durant gairebé tot el segle XVIII, amb una diadema punxeguda i un recollit de cabells decorat amb perles. Aquest aspecte senyorial es barreja amb elements propis de la cacera, com són una cuirassa lleugera de cuir, un arc i un buirac amb fletxes. Una estranya combinació entre naturalisme i simbolisme, entre retrat i al·legoria de la deessa Diana, lloada per la seva força i bellesa. L’obra, que havia estat propietat del decorador i moblista modernista Gaspar Homar, i que també va pertànyer a la col·lecció d’Oleguer Junyent, està datada i signada per Pere Crusells, un artista català que en aquest cas s’emmiralla en la pintura francesa i del nord d’Itàlia (Torí i Gènova).

 

L’activitat de Crusells palesa un abús de les fonts gràfiques gravades, un recurs que utilitza amb una certa reiteració. Malgrat les seves limitacions tècniques, el fet que signi un nombre important d’obres dona idea que era un artista amb una alta autoestima, que aprofitava els encàrrecs per autoreivindicar-se.

 

 

Pere Crusells, Retrat de dama amb atributs de Diana, 1725

Guia temàtica Albert Ràfols-Casamada (1923-2009)

 

Enguany es commemora el centenari del naixement d’Albert Ràfols-Casamada, figura cabdal de l’art català de postguerra. La Biblioteca Joaquim Folch i Torres vol recordar l’artista, poeta, assagista i pedagog amb aquesta guia temàtica.

 

Image : 
Albert Ràfols Casamada
A la biblioteca
Monografies
Albert Ràfols Casamada
Albert Ràfols Casamada

S.l.: s.n., 1974

1 carpeta

 

Albert Ràfols-Casamada

Madrid: Guadalimar, 2001

80 p.

ISBN 8485253302

 

Albert Ràfols-Casamada: El traç i la paraula
Albert Ràfols-Casamada: El traç i la paraula

Caldes d’Estrac: Fundació Palau, 2009

83 p.

ISBN 9788461344550

 

Albert Ràfols-Casamada: els espais del color: pintura 1980-2003
Albert Ràfols-Casamada: els espais del color: pintura 1980-2003

Hospitalet de Llobregat: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2003

119 p.

ISBN 8493187461

 

Albert Ràfols-Casamada: matèria viva
Albert Ràfols-Casamada: matèria viva

Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003

48 p.

ISBN 8477949298

 

Albert Ràfols-Casamada: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 21 març-21 maig 2001, IVAM, Centre Julio González, 12 juliol-30 setembre 2001
Albert Ràfols-Casamada: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 21 març-21 maig 2001, IVAM, Centre Julio González, 12 juliol-30 setembre 2001

València: IVAM, Institut Valencià d’Art Modern; Barcelona: MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2001

230 p.

ISBN 8448227298

 

Albert Ràfols Casamada: pinturas-dibujos-collages-grabados: abril-mayo 1984
Albert Ràfols Casamada: pinturas-dibujos-collages-grabados: abril-mayo 1984

Bilbao: Museo de Bellas Artes, 1984

[163] p.

 

Àlbum Ràfols-Casamada: veure és sentir
Àlbum Ràfols-Casamada: veure és sentir

Barcelona: Fundació EINA: Quaderns Crema, 1994

489 p.

ISBN 8477271194

 

Matèria i pensament en la pintura de Ràfols Casamada
Matèria i pensament en la pintura de Ràfols Casamada

Combalia, Victòria

Barcelona: Galeria Joan Prats, 1978

116 p.

 

Ràfols-Casamada
Ràfols-Casamada

Combalia, Victòria

Barcelona: Polígrafa, 1988

128 p.

ISBN 8434305186

 

D’un blau intens: Maria Girona & Albert Ràfols-Casamada: un homenatge=un homenaje=an homage
D’un blau intens: Maria Girona & Albert Ràfols-Casamada: un homenatge=un homenaje=an homage

Barcelona: Tatiana Kourochkina, Galeria d’Art, 2010

65 p.

 

El jardí de les malícies: de la poesia eròtica universal
El jardí de les malícies: de la poesia eròtica universal

Desclot, Miquel

Manresa; Barcelona: Angle, 2001

160 p.

ISBN 8488811640

 

Els dotze mesos de l’any
Els dotze mesos de l’any

Barcelona: J. Horta, 1960

12 p.

 

Esclats: retrats de poetes i poemes: Albert Ràfols-Casamada: exposició del 5 al 30 d’octubre de 1993
Esclats: retrats de poetes i poemes: Albert Ràfols-Casamada: exposició del 5 al 30 d’octubre de 1993

Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, 1993

[19] p.

 

Set sonets
Set sonets

Foix, J. V.

Barcelona: Papers d’art, 1984

[19] f.

 

Invocación de la Quimera
Invocación de la Quimera

Barcelona: s.n., 1984?

[75] p.

 

Tao-Te-King
Tao-Te-King

Laozi

Barcelona: Talleres S. Salvado Cots, 1965

[35] f.

 

Ràfols-Casamada
Ràfols-Casamada

Léger, Jean-Pascal

Barcelona: Polígrafa, 2001

159 p.

ISBN 8434309777

 

Maria Girona / Ràfols Casamada: del 25 de febrero hasta el 31 de marzo de 2010
Maria Girona / Ràfols Casamada: del 25 de febrero hasta el 31 de marzo de 2010

Madrid: Galería Juan Gris, 2010

23 p.

 

Maria Girona, Ràfols Casamada: l’equilibri possible
Maria Girona, Ràfols Casamada: l’equilibri possible

Abadia de Montserrat: Museu de Montserrat, 2018

196 p.

ISBN 9788409054480

 

Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada al fons d’art de la Fundació Eina
Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada al fons d’art de la Fundació Eina

Barcelona: Fundació Eina, 2002

22 p.

 

Premio Nacional de Artes Plásticas 1980: M. Boix, Caneja, Cumella, M. Chirino, Ràfols Casamada, Carola Torres: Palacio de Velázquez, marzo-abril 1981, Madrid
Premio Nacional de Artes Plásticas 1980: M. Boix, Caneja, Cumella, M. Chirino, Ràfols Casamada, Carola Torres: Palacio de Velázquez, marzo-abril 1981, Madrid

Madrid: Dirección General de Bellas Artes, Archivos y Bibliotecas. Ministerio de Cultura, 1981

[32] p.

Albert Ràfols Casamada
Albert Ràfols Casamada

Puig, Arnau

Barcelona: Múltiple de Publicaciones, 1977

18 p.

 

D’un mateix traç: Fulls de dietari (1978-1982)
D’un mateix traç: Fulls de dietari (1978-1982)

Ràfols Casamada, Albert

Barcelona: Edicions 62, 1994

172 p.

ISBN 8429737782

 

El color de les pedres
El color de les pedres

Ràfols Casamada, Albert

Barcelona: Columna, 1989

82 p.

ISBN 8478090789

 

Espiral de temps (Tria personal)
Espiral de temps (Tria personal)

Ràfols Casamada, Albert

Barcelona: Cercle de Lectors, 2003

93 p.

ISBN

 

Huésped del día: Dietario (1975-1984)
Huésped del día: Dietario (1975-1984)

Ràfols Casamada, Albert

Barcelona: Ediciones de la Rosa Cúbica, 1998

507 p.

ISBN 8488927096

Notes nocturnes
Notes nocturnes

Ràfols Casamada, Albert

Barcelona: Edicions 62, 1976

[44] p.

ISBN 8429711694

 

Paranys i raons per atrapar instants
Paranys i raons per atrapar instants

Ràfols Casamada, Albert

Sabadell: Les edicions dels dies, 1981

45 p.

 

Sobre pintura
Sobre pintura

Ràfols Casamada, Albert

Santander: La isla de los ratones, 1985

59 p.

ISBN 8485466179

 

Rafols Casamada
Rafols Casamada

Madrid: Editora Nacional, 1961

13 p.

 

Ràfols Casamada
Ràfols Casamada

Barcelona: Caixa de Pensions, 1975

[100] p.

 

Ràfols-Casamada
Ràfols-Casamada

Barcelona: Àmbit Servicios Editoriales, 1995

46 p.

 

Ràfols Casamada
Ràfols Casamada

Madrid: Publicaciones Españolas, 1966

16 p.

 

Ràfols-Casamada: 16 de desembre de 1998-10 de gener de 1999
Ràfols-Casamada: 16 de desembre de 1998-10 de gener de 1999

Sabadell: Fundació Banc Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, 1998

79 p.

ISBN 8495166046

 

Ràfols-Casamada: espacios de luz: antológica gráfica: 5 de diciembre 2007-10 de febrero 2008, Museo Casa de la Moneda
Ràfols-Casamada: espacios de luz: antológica gráfica: 5 de diciembre 2007-10 de febrero 2008, Museo Casa de la Moneda

Madrid: Museo Casa de la Moneda, 2007

223 p.

ISBN 9788489157354

 

Ràfols-Casamada: exposició antològica: 1957-1985: Barcelona, Fundació Joan Miró, 27 de novembre de 1985 a 5 de gener del 1986
Ràfols-Casamada: exposició antològica: 1957-1985: Barcelona, Fundació Joan Miró, 27 de novembre de 1985 a 5 de gener del 1986

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1985

263 p.

 

Ràfols-Casamada: il·lustrador
Ràfols-Casamada: il·lustrador

Barcelona: Cercle de Lectors / Círculo de Lectores, 2002

31 p.

 

Ràfols-Casamada: obra recent: Galeria Joan Prats
Ràfols-Casamada: obra recent: Galeria Joan Prats

Barcelona: Galeria Joan Prats, 1984

[24] p.

 

Ràfols-Casamada: obras 1986-1995
Ràfols-Casamada: obras 1986-1995

Burgos: Caja de Burgos, 1996

85 p.

ISBN 8487152341

 

Ràfols-Casamada: peintures dessins 1982-1994: Musée Ziem, Martigues: 16 février-16 avril 1995
Ràfols-Casamada: peintures dessins 1982-1994: Musée Ziem, Martigues: 16 février-16 avril 1995

Martigues: le Musée, 1995

47 p.

ISBN 2905476095

 

Ràfols-Casamada: pintura, 1950-2005
Ràfols-Casamada: pintura, 1950-2005

Madrid: Dirección General de Relaciones Culturales y Científicas Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, 2006

183 p.

ISBN 9788472329676

 

Ràfols-Casamada: pintura: del 18 d’abril al 17 de juliol de 2016
Ràfols-Casamada: pintura: del 18 d’abril al 17 de juliol de 2016

Barcelona: Fundació Vila Casas, 2016

159 p.

ISBN 9788460865278

 

Ràfols-Casamada: una visió retrospectiva, 1947-1987
Ràfols-Casamada: una visió retrospectiva, 1947-1987

Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987

[29] p.

 

Ràfols-Casamada
Ràfols-Casamada

Rodríguez Aguilera, Cesáreo

Santander: La Isla de los ratones, 1964

63 p.

 

Ràfols-Casamada: rojo rupestre
Ràfols-Casamada: rojo rupestre

Sarduy, Severo

Barcelona: Àmbit, 1989

21 p.

ISBN 8486147891

 

Xavier Barral Altet, Albert Ràfols Casamada
Xavier Barral Altet, Albert Ràfols Casamada

Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1993

118 p.

ISBN 8476096402

 

Visió i signe: la pintura de Ràfols-Casamada
Visió i signe: la pintura de Ràfols-Casamada

Yvars, J. F.

Barcelona: Edicions 62, 2006

219 p.

ISBN 8429757511

 

Visión y signo: la pintura de Ràfols-Casamada
Visión y signo: la pintura de Ràfols-Casamada

Yvars, J. F.

Barcelona: Polígrafa, 2006

309 p.

ISBN 8434310848

 

Articles
Albert Ràfols-Casamada [entrevista]
Albert Ràfols-Casamada [entrevista]

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 157 (abr.-maig 2001), p. 28-35.

ISSN 0210-1254

 

Albert Ràfols-Casamada: 75 años
Albert Ràfols-Casamada: 75 años

Alegre Heitzmann, Alfonso

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 142 (abr.-maig 1998), p. 28.

ISSN 0210-1254

 

El espacio y la mirada
El espacio y la mirada

Alegre Heitzmann, Alfonso

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 142 (abr.-maig 1998), p. 29-31.

ISSN 0210-1254

 

En el cuadrado
En el cuadrado

Blanch, M. Teresa

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 50 (març-abr. 1980), p. 46.

ISSN 0210-1254

 

Albert Ràfols-Casamada. Pintura intemporal
Albert Ràfols-Casamada. Pintura intemporal

Botella, Juan

A: Galería Antiqvaria

Madrid: Grupo Antíquitas-2003, 1989-

Núm. 161 (maig 1998), p. 74-76.

ISSN 1130-2747

 

Albert Ràfols-Casamada. Vibrantes presencias
Albert Ràfols-Casamada. Vibrantes presencias

Botella, Juan

A: Galería Antiqvaria

Madrid: Grupo Antíquitas-2003, 1989-

Núm. 162 (juny 1998), p. 73.

ISSN 1130-2747

Estética de Ráfols Casamada
Estética de Ráfols Casamada

Cirlot, Juan-Eduardo

A: Cuadernos de arquitectura

Barcelona: el Colegio, 1944-1970

Núm. 49 (1962), p. 40-42.

ISSN 0011-2364

 

 

Paraules per a Albert Ràfols-Casamada
Paraules per a Albert Ràfols-Casamada

Combalia, Victòria

A: Serra d’or

Montserrat: Monestir de Montserrat, 1955-

Núm. 604 (abr. 2010), p. 66-69.

ISSN 0037-2501

 

Ràfols Casamada
Ràfols Casamada

Combalia, Victòria

A: Catalònia

Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1987-1996

Núm. 11 (nov. 1988), p. 34-35.

ISSN 0213-7534

 

 

Ràfols-Casamada. El placer de la pintura
Ràfols-Casamada. El placer de la pintura

Corredor-Matheos, José

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 82 (des. 1984-gen. 1985), p. 18-19.

ISSN 0210-1254

 

Ráfols Casamada en Galeria Belarte
Ráfols Casamada en Galeria Belarte

Corredor-Matheos, José

A: Destino

Barcelona: Destino, 1937-1985.

Núm. 1444 (10 abr. 1965), p. 66.

ISSN 0011-9563

 

Ràfols-Casamada: evolución
Ràfols-Casamada: evolución

Domínguez, Julio

A: Revistart

Barcelona: Anuart, 1994-

Núm. 123 (2007), p. 14.

ISSN 1134-7988

 

Escritos de taller: Albert Ràfols-Casamada
Escritos de taller: Albert Ràfols-Casamada

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 63 (des. 1981), p. 23-27.

ISSN 0210-1254

 

Primero, saber pintar
Primero, saber pintar

Fernández-Braso, Miguel

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 50 (març-abr. 1980), p. 46.

ISSN 0210-1254

 

Ràfols Casamada i Maria Girona
Ràfols Casamada i Maria Girona

Fontbona, Francesc

A: Serra d’or

Montserrat: Monestir de Montserrat, 1955-

Núm. 711 (març 2019), p. 37-40.

ISSN 0037-2501

 

La sabia austeridad de Ràfols-Casamada
La sabia austeridad de Ràfols-Casamada

Giralt-Miracle, Daniel

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 128 (abr.- maig 1995), p. 44-45.

ISSN 0210-1254

 

Ràfols-Casamada. Fallece el artista de la sensibilidad y la emoción
Ràfols-Casamada. Fallece el artista de la sensibilidad y la emoción

Guillén, David

A: Revistart

Barcelona: Anuart, 1994-

Núm. 142 (2009), p. 32-33.

ISSN 1134-7988

 

Ràfols-Casamada. Una lección de sencillez
Ràfols-Casamada. Una lección de sencillez

Guillén, David

A: Revistart

Barcelona: Anuart, 1994-

Núm. 134 (2008), p. 32-33.

ISSN 1134-7988

 

Conversa amb Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada
Conversa amb Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada

Herreros, Ramon

A: Arc Voltaic

Barcelona: Leteradura, 1977-1993

Núm. 12 (hivern 1982-1983), p. 1-5.

ISSN 0211-1365

 

Albert Ráfols-Casamada: «Ser artista es una decisión vital»
Albert Ráfols-Casamada: «Ser artista es una decisión vital»

López Rojo, Alfonso

A: Turia

Teruel: Instituto de Estudios Turolenses de la Diputación Provincial de Teruel: Diputación General de Aragón, 1985-

Núm. 59-60 (abril 2002), p. 250-257.

ISSN 0213-4373

 

Consideraciones sobre la pintura de Ràfols-Casamada
Consideraciones sobre la pintura de Ràfols-Casamada

Llena, Antoni

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 142 (abr.-maig 1998), p. 32-33.

ISSN 0210-1254

 

Ràfols-Casamada: misterios entrevistos
Ràfols-Casamada: misterios entrevistos

Marín Medina, José

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 101 (abr.-maig 1989), p. 12.

ISSN 0210-1254

 

Ràfols-Casamada en el Queen Sofía Spanish Institute de Nueva York
Ràfols-Casamada en el Queen Sofía Spanish Institute de Nueva York

Mateo, María

A: Revistart

Barcelona: Anuart, 1994-

Núm. 110 (2006), p. 23.

ISSN 1134-7988

 

Ràfols-Casamada. La serena aventura de la llum
Ràfols-Casamada. La serena aventura de la llum

Muntané, Miquel-Lluís

A: Serra d’or

Montserrat: Monestir de Montserrat, 1955-

Núm. 393 (set. 1992), p. 19-23.

ISSN 0037-2501

 

Albert Ràfols-Casamada: el poeta de la pintura
Albert Ràfols-Casamada: el poeta de la pintura

Muñoz d’Imbert, Sílvia

A: Serra d’or

Montserrat: Monestir de Montserrat, 1955-

Núm. 604 (abr. 2010), p. 54-58.

ISSN 0037-2501

 

La generació Salons d’Octubre fa 100 anys
La generació Salons d’Octubre fa 100 anys

Muñoz d’Imbert, Sílvia

A: Serra d’or

Montserrat: Monestir de Montserrat, 1955-

Núm. 762 (juny 2023), p. 46-49

ISSN 0037-2501

 

Un aspecto de la pintura de Ràfols Casamada
Un aspecto de la pintura de Ràfols Casamada

Ortuña, Pancho

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 27 (des. 1977), p. 67-69.

ISSN 0210-1254

 

Alberto Ráfols Casamada y sus ilustraciones al «Tao-Te-King»
Alberto Ráfols Casamada y sus ilustraciones al «Tao-Te-King»

Perucho, Juan

A: Destino

Barcelona: Destino, 1937-1985.

Núm. 1445 (17 abr. 1965), p. 71.

ISSN 0011-9563

 

Alberto Ráfols Casamada y sus ilustraciones al «Tao-Te-King»
Alberto Ráfols Casamada y sus ilustraciones al «Tao-Te-King»

Perucho, Juan

A: Destino

Barcelona: Destino, 1937-1985.

Núm. 1445 (17 abr. 1965), p. 71.

ISSN 0011-9563

 

Una finestra oberta al món d’Albert Ràfols-Casamada
Una finestra oberta al món d’Albert Ràfols-Casamada

Pinyol i Colom, Joan

Montserrat: Monestir de Montserrat, 1955-

Núm. 604 (abr. 2010), p. 60-65.

ISSN 0037-2501

 

Res no es perd per lluny que es trobi
Res no es perd per lluny que es trobi

Portell, Susanna

A: L’Avenç

Barcelona: L’Avenç, 1977-2023

Núm. 455 (març 2019), p. 66-69.

ISSN 0210-0150

 

La disciplina del espíritu, la disciplina de la pintura
La disciplina del espíritu, la disciplina de la pintura

Queralt, Rosa

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 82 (des. 1984-gen. 1985), p. 20-23.

ISSN 0210-1254

 

Auténticos poemas visuales
Auténticos poemas visuales

Ràfols Casamada, Albert

A: El Ciervo

Barcelona: El Ciervo, 1951-

Núm. 395 (gener 1984), p. 38-39.

ISSN 0045-6896

 

La fosca resplendor d’un naufragi (poema)
La fosca resplendor d’un naufragi (poema)

Ràfols Casamada, Albert

A: Arc Voltaic

Barcelona: Leteradura, 1977-1993

Núm. 15 (tardor 1983), p. 30.

ISSN 0211-1365

 

La intensidad interior de Morandi
La intensidad interior de Morandi

Ràfols Casamada, Albert

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 148 (juny.-set. 1999), p. 6-8.

ISSN 0210-1254

 

Music Hall (poema)
Music Hall (poema)

Ràfols Casamada, Albert

A: Arc Voltaic

Barcelona: Leteradura, 1977-1993

Núm. 12 (hivern 1982-1983), p. 14.

ISSN 0211-1365

 

Només (idea per a un film)
Només (idea per a un film)

Ràfols Casamada, Albert

A: Arc Voltaic

Barcelona: Leteradura, 1977-1993

Núm. 12 (hivern 1982-1983), p. 6.

ISSN 0211-1365

 

Notas sobre el montaje de la exposición
Notas sobre el montaje de la exposición

Ràfols Casamada, Albert

A: Cuadernos de arquitectura

Barcelona: el Colegio, 1944-1970

Núm. 79 (1970), p. 53-57.

ISSN 0011-2364

 

Notas sobre la (propia) pintura
Notas sobre la (propia) pintura

Ràfols Casamada, Albert

A: Arte y parte

Madrid: Editorial Arte y Parte, 1996-2016

Núm. 32 (maig 2001), p. 12-17.

ISSN 1136-2006

 

Paisajes en llamas (poema)
Paisajes en llamas (poema)

Ràfols Casamada, Albert

A: Descubrir el arte

Madrid: Arlanza, 1999-

Núm. 56 (oct. 2003), p. 41.

ISSN 1578-9047

 

Proximidad de Motherwell
Proximidad de Motherwell

Ràfols Casamada, Albert

A: Arte y parte

Madrid: Editorial Arte y Parte, 1996-2016

Núm. 5 (oct.-nov. 1996), p. 17-20.

ISSN 1136-2006

 

Reflexiones sobre mi exposición en Barcelona (Hoja de Dietario. 7 noviembre 1984)
Reflexiones sobre mi exposición en Barcelona (Hoja de Dietario. 7 noviembre 1984)

Ràfols Casamada, Albert

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 82 (des. 1984-gen. 1985), p. 24-25.

ISSN 0210-1254

 

Sunyer y el «Noucentisme»
Sunyer y el «Noucentisme»

Ràfols Casamada, Albert

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 77 (feb.-març 1984), p. 33-35.

ISSN 0210-1254

 

Nota sobre Ráfols Casamada
Nota sobre Ráfols Casamada

Rodríguez-Aguilera, Cesáreo

A: Papeles de Son Armadans

Madrid; Palma de Mallorca: s.n., 1956-1979

Núm. 105 (des. 1964), p. 327-330.

ISSN 0031-1065

 

Ràfols-Casamada: antológica de su obra.
Ràfols-Casamada: antológica de su obra.

S., C.

A: Galería Antiqvaria

Madrid: Grupo Antíquitas-2003, 1989-

Núm. 267 (gen. 2008), p. 52.

ISSN 1130-2747

 

Dibuixos de Ràfols-Casamada
Dibuixos de Ràfols-Casamada

Saludes, Isabel

A: Serra d’or

Montserrat: Monestir de Montserrat, 1955-

Núm. 355 (juny 1989), p. 72.

ISSN 0037-2501

 

Ràfols Casamada (entrevista)
Ràfols Casamada (entrevista)

Santos, Félix

A: Aena arte

Madrid: Fundación Aena, 1996-

Núm. 11 (2001/2002), p. 50-60.

ISSN 1136-7016

 

Rojo rupestre: aproximación a los dibujos de Ràfols-Casamada (fragmentos)
Rojo rupestre: aproximación a los dibujos de Ràfols-Casamada (fragmentos)

Sarduy, Severo

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 101 (abr.-maig 1989), p. 13-17.

ISSN 0210-1254

 

Ràfols-Casamada: cincuenta aniversario de su vida de pintor
Ràfols-Casamada: cincuenta aniversario de su vida de pintor

Yvars, J.F.

A: Guadalimar

Madrid: Miguel Fernández Brasó: Cial. Atheneum distribuidor, 1975-1982?

Núm. 138 (juny-set. 1997), p. 43.

ISSN 0210-1254

 

Petits catàlegs d'exposicions
Ràfols Casamada
[Catàlegs d’exposicions individuals d’Albert Ràfols Casamada]

1951-2010

 <13> carpetes (<125>  documents)

 

Arxiu
Ràfols Casamada
Col·lecció Daniel Giralt-Miracle

Cartells d’exposicions Ràfols-Casamada

Fons de l’Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya

 

Recursos audiovisuals
L'equilibri possible
L’equilibri possible. Maria Girona i Ràfols Casamada al Museu de Montserrat

Abadia de Montserrat

12 de desembre de 2018

 

Disponible a YouTube

 

Ràfols Casamada
Albert Ràfols-Casamada – Bodegó

ACEC

18 de novembre de 2015

 

Disponible a YouTube

 

Ràfols Casamada
Albert Ràfols Casamada i Maria Girona: diàlegs íntims

BibliotecaCatalunya

6 d’agost de 2019

 

Disponible a YouTube

 

Veus literàries
Veus literàries amb Albert Ràfols-Casamada

Canal AELC

13 de desembre de 2021

 

Disponible a YouTube

 

Ràfols Casamada
Albert Ràfols-Casamada -CHOPIN- balada Nº1

Inesvigo

17 d’abril de 2013

Disponible a YouTube

Ràfols Casamada
Cartells d’exposicions Ràfols-Casamada

Col·lecció Daniel Giralt-Miracle

Fons de l’Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Setdart
Reportaje Albert Ràfols Casamada

SETDART / Auction House

27 de febrer de 2017

 

Disponible a YouTube

Pàgines