Missió i estratègia

  • Missió i estratègia

    El Museu Nacional d’Art de Catalunya, com a ens públic, potencia l’ús social i educatiu per esdevenir un espai de coneixement, debat, vincle social i participació, i posa el coneixement, la col·lecció i els recursos al servei del públic. El museu té la voluntat de mostrar l’expressió artística catalana sense límits cronològics i, alhora, generar nou coneixement, fruit de la recerca i el treball amb altres institucions.

    La programació del museu, en la seva vocació de servei públic, està enfocada a l’obertura a nous públics; l’impuls del coneixement i la recerca, i una major projecció nacional i internacional de la institució. Actualment estem preparant l'estratègia 2019-2022 que presentarem el primer trimestre de 2019.

    Els òrgans de govern del Museu Nacional d’Art de Catalunya han aprovat el document Estratègia i Pla d’Acció 2019-2022/2029 (pdf 12,7 Mb), que defineix els eixos en els quals se centra l'estratègia i pla d'acció del museu fins al 2022:

    • Dimensió social: accessibilitat, inclusió i sostenibilitat
    • La col·lecció: nous relats, creixement i difusió
    • Coneixement, educació i experiències
    • Rellevància i projecció
    • Governança, organització i finançament

    També podeu consultar el document Estratègia 2017 (pdf - 1,2 Mb), en què defineix els eixos en els quals se centra l’estratègia del museu de 2013 a 2017; Estratègia 2017 (pdf - 0,9 Mb) (versió curta)

    Entrevista a Pepe Serra, a SER Catalunya: "Hem d'acostar el Museu Nacional a la ciutat" (11 min)

  • Dimensió social: accessibilitat, inclusió i sostenibilitat

    Un museu per a tothom. El museu com a plaça pública

    El museu té sentit quan és ple de visitants, està estretament relacionat amb la comunitat i orientat al bé comú. Partint de la seva missió com a generador de coneixement, la condició de servei públic és essencial per tal de dotar de sentit a la institució. Per aquest motiu, serà estratègic en els propers anys desenvolupar un conjunt de programes destinats a garantir el rol i la dimensió social del museu. Es tracta del gran repte pendent, aconseguir un ús intensiu del museu per part de la societat –quasi un 70 % n'és absent– i dotar-lo de plena legitimitat en aquest aspecte, assumint nous rols com a agents d'inclusió i de transformació social.

     

    Cal treballar per un museu accessible en totes les seves dimensions, des dels, actualment, difícils accessos a la muntanya de Montjuïc, fins a les barreres socials, culturals i econòmiques encara presents a la nostra societat. És fonamental afavorir la igualtat d'accés a la cultura de totes les persones i la inclusió i participació de les minories i col·lectius existents en el teixit social. És, per tant, tasca principal del museu situar la relació amb l'entorn i la comunitat en el centre dels programes i facilitar la participació activa i apoderada d'aquesta en la vida del centre.

     

    Afrontarem en els propers anys una renovació integral de tots els programes públics, en col·laboració amb entitats i col·lectius, que permetin ampliar l'abast del museu al màxim de persones possible. El treball que ja realitzem en l'àmbit sanitari o amb col·lectius en risc d'exclusió en són un bon exemple. El museu ha de ser un espai de trobada, un factor de desenvolupament social i de creació de comunitat, i ha de reflectir la diversitat i pluralitat de la societat en què treballa.

     

    Alhora, cal incrementar en el museu la presència transversal de polítiques mediambientals i sostenibles. El museu disposa ja de la certificació de qualitat (ISO 14001 i reglament europeu EMAS) i reforçarà en aquest període l'aplicació de criteris mediambientals i de sostenibilitat en totes les accions i processos que sigui possible, tant per a minimitzar els impactes en l'entorn com per promoure la consciència de preservació del medi natural i cultural en el personal i la ciutadania.

     

    “El museu serà social o no serà” Pepe Serra

  • La col·lecció

    Nous relats, creixement i difusió

     

    La col·lecció és el nucli del museu, allò que el defineix i el fa únic i diferent de qualsevol altre. Un eix estratègic cabdal és potenciar-la al màxim en totes les seves dimensions i per a la major audiència possible.

    Una col·lecció que, malgrat les limitacions econòmiques, cal fer créixer amb tots els instruments a l'abast, generant nous recursos i esdevenint un espai atractiu per a les donacions i els acords amb els col·leccionistes. El període de postguerra i de segona avantguarda –un tram de la col·lecció encara per configurar– i la fotografia tindran un rol destacat en aquest increment. És clau seguir col·leccionant en el present per garantir el futur del museu.

    També cal fer accessible a tothom aquesta col·lecció extraordinària en la seva totalitat i per això el museu augmentarà exponencialment el nombre d'obres disponibles a la xarxa i incrementarà l'espai visitable de les seves reserves on es conserven més de 200.000 obres en una tasca proactiva i contínua de preservació i conservació del patrimoni públic per a les generacions futures.

    En els propers anys el museu seguirà renovant les museografies i els relats i afrontarà el repte amb la col·lecció d'art medieval, possiblement la més emblemàtica del museu, per oferir una presentació més innovadora, que doni cabuda a narracions múltiples i permeti desplegar-ne tot el potencial. El museu vol transitar des d'un museu “d'història de l'art” a un museu “de l'experiència de l'art”, connectat amb els interessos i les inquietuds de la societat en què es troba. Un espai que serà cada cop menys prescriptor i més connector, més generador de preguntes i possibilitats perquè els visitants construeixin la seva pròpia experiència enfront de les obres d'art.

     

    “Ets benvingut/da a parlar en el museu i escoltarem el que hagis de dir”(equip del museu)

     

     

     

  • Coneixement, educació i experiències

    Museu connector. Museu digital

     

    La generació de coneixement i la funció educativa en el sentit més ampli són inherents a la missió del museu. La gran transformació viscuda en els darrers anys –encara en marxa– que ha desplaçat la tendència dels museus a concentrar principalment la seva atenció en l'objecte per passar a situar-la en el subjecte –els visitants, la ciutadania– condiciona tota la dimensió educadora i de generació de continguts del museu.

    Esdevenir un espai per al debat i el diàleg, per al gaudi i la contemplació, per a l'educació i el coneixement, per a la creació artística i la participació de tothom forma part de la missió educativa del museu. La institució ha de ser un recurs públic que inciti a l'exploració, la descoberta i la mirada crítica, que estimuli la sensibilitat, la creativitat i el contrast entre punts de vista diversos. És tasca principal del museu ser un gran connector, facilitar al màxim els instruments per afavorir que tots els visitants puguin tenir experiències d'acord amb els seus propis interessos i anhels.

    El desplegament de les col·leccions a les sales i el programa d'exposicions junt amb els programes públics del museu es renovaran en aquest cicle estratègic seguint aquesta orientació, a fi de facilitar el màxim possible de claus interpretatives així com una visita de qualitat i d'excel·lència. Es proporcionaran nous elements interpretatius, tradicionals i digitals, i es treballarà en la creació d'espais de mediació on es faciliti la trobada i el diàleg entre visitants. En aquest camí serà determinant el rol dels artistes contemporanis, que han de trobar al museu el seu espai natural. La seva visió en diàleg amb la col·lecció, sempre crítica i transgressora, és imprescindible per al museu.

    Els propers anys s'impulsarà també la dimensió científica del museu mitjançant el desenvolupament del Centre d'Estudis i Recerca (Biblioteca, Arxiu i Programes universitaris) establint un pla de recerca, digitalitzant i fent accessibles els arxius i creant una publicació especialitzada.

    La necessitat de reforçar la dimensió digital del museu està íntimament relacionada amb la innovació i la generació i difusió de coneixement. Tant els canvis tecnològics com les demandes i expectatives creixents dels usuaris requereixen impulsar la transformació digital, orientada a connectar el museu amb la gent (els públics + equip intern) de la manera que aporti més valor i eficiència.

     

    “Relevance is not about what's trending or what's hot. It's a quality of art that invites you into a deeper understanding, emotional reaction, or conversation” Nina Simon, 2016

  • Rellevància i projecció

    Un museu més conegut i més visitat

     

    El Museu Nacional ha incrementat de manera molt notable la seva rellevància i visibilitat en els darrers anys, tant a Barcelona i a Catalunya com en el pla internacional, però té un ampli marge per recórrer i seguir millorant en aquest aspecte. L'impacte del museu va més enllà del nombre de visitants i del major o menor èxit de projectes concrets, i cal avaluar-lo per la seva notorietat i legitimitat social i cultural. Forma part també de la seva projecció la capacitat de ser un agent actiu i relacionat amb la societat de la qual forma part, generant debats, diàlegs i participació a través dels programes tant en el propi museu com en el seu entorn.

    El museu aspira en els propers anys a continuar incrementant el nombre d'usuaris tant presencials com virtuals, en totes les dimensions en què actua: assolir major presència de públic local i nacional, i reforçar la seva posició com a destí turístic a Barcelona en l'àmbit estatal i internacional. El nou Pla de Comunicació que cal desenvolupar serà clau per establir estratègies diferenciades per a cada objectiu.

    Serà prioritari en aquest proper cicle de treball la projecció del museu a l'exterior a través de la col·lecció. D'una banda, la circulació de les obres de la col·lecció nacional mitjançant la ja plenament desplegada Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, de l'altra, la potenciació dels projectes expositius itinerants basats en la col·lecció, tant en el context de l'estat com en l'esfera internacional.

    En tant que capçalera de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, el Museu Nacional impulsa una estratègia comuna de treball entre tots els museus del país en els àmbits de la documentació patrimonial i l'accessibilitat, la posada en valor i la difusió del patrimoni artístic català, la creació i gestió de les col·leccions d'art d'àmbit nacional, la promoció del coneixement dels museus i els seus programes. D'acord amb el concepte de col·lecció nacional que estableix el Pla de Museus 2030, s'incrementen els préstecs i els dipòsits des del Museu Nacional a la resta de museus de la Xarxa i del país en general.

    En l'àmbit del desenvolupament, el museu afrontarà la renovació del sistema de recollida i anàlisi de dades, que ha de permetre millorar les estratègies de diversificació, increment i segmentació de públics i de patrocinadors i amics.

     

    “Un museu que sigui referent cultural de la ciutat i del país”(equip del museu)

  • Governança, organització i finançament

    Estructures i mitjans propis d'un Museu Nacional. Excel·lència de l'organització

     

    Per tal d'aconseguir els objectius plantejats en aquest pla és necessari afrontar una transformació significativa de l'organització del museu i del seu marc jurídic actual, que li permeti desenvolupar-ne al màxim el potencial i estar en igualtat de condicions amb els seus homònims europeus i internacionals amb els quals ja comparteix espais de treball i cooperació.

     

    El model jurídic i organitzatiu que regula l'actuació del museu ha quedat desfasat en el temps i lluny de la realitat actual de la institució i de la societat a la qual ha de prestar servei. Es requereix un tractament específic que mantingui tots els requeriments de transparència i de rigor però que en reconegui també la particularitat de l'activitat i li faciliti instruments de gestió, i captació de recursos més àgils i eficients, tal com han fet ja la majoria d'equipaments homònims. Aquesta transformació permetria també una major implicació i professionalització del seus òrgans de govern.

     

    En l'àmbit econòmic, cal tenir present que els museus són generadors de riquesa (cognitiva i social, i econòmica), i d'ocupació de llocs de treball. No obstant això, per assolir el que planteja aquest pla serà essencial aconseguir un nivell de finançament superior a l'actual per part de les administracions públiques així com seguir incrementant les vies d'autofinançament.

     

    En el pla laboral, el resultat d'un llarg procés de consultes i enquestes amb el personal revela que és necessària una millor coordinació entre els diferents departaments del museu, i una millora dels processos de comunicació i de gestió interna. L'objectiu ha de ser un major reconeixement de la tasca que es fa individualment i augmentar la motivació de l'equip que de forma majoritària manifesta una gran vocació per treballar en l'àmbit de l'art i en una institució transformadora de la societat. Es desplegarà un programa d'evolució organitzativa, de racionalització dels procediments de treball i de simplificació de processos i d'aprenentatge per la innovació. S'implementaran mecanismes de treball interdisciplinari i per projectes, així com noves oportunitats de formació i de participació en xarxes i fòrums externs. Per a l'èxit del Pla, tots els departaments/àrees han d'estar compromesos amb el procés en què es troba immers el Museu Nacional.