El minuet
L’acció s’inspira al teatre de Carlo Goldoni, on apareixen els personatges de la «Commedia dell’arte», Pantaleó i Colombina, acompanyats per altres màscares vestides de forma elegant, que dansen al jardí d’una vil·la. Es tracta d’una escena de gènere situada dins l’atmosfera del Carnaval, l’esdeveniment que féu de la ciutat de Venècia un lloc de parada obligatòria pels viatgers europeus del segle XVIII. Aquí, Tiepolo es serveix del Carnaval com excusa per descriure els costums i l’ambient de les gents que el van envoltar: una societat que amagava la seva decadència i es refugiava sota les aparences, diversions i passatemps efímers.
Quan Tiepolo va pintar El minuet ja feia temps que la dansa s'havia assentat a tot Europa. A mitjan segle XVIII era una dansa de parella molt ben pautada, i la música ajudava a organitzar i ressaltar-ne la coreografia.
L'escena retratada per Tiepolo és veneciana, però els nombrosos minuets de Luigi Boccherini (1743-1805) o les cròniques del baró de Maldà constaten l'èxit del ball també per aquestes contrades.
Boccherini els estilitza i els integra sovint al final de trios, quartets i quintets. Mentre el viatge dels Tiépolo a la cort de Carles III el 1763 no va ser gaire afortunat i Giandomenico tornà a Venècia el 1770, Boccherini va arribar a Madrid el 1768 per quedar-s'hi definitivament, al servei de l’infant Don Luis, germà del rei, instal·lat al madrileny palau de Boadilla del Monte, per al qual va compondre molta música de càmera.
Escolteu un minuet
Text: Josep Pujol i Coll
1756
80,7 x 109,3 cm
Llegat de Francesc Cambó, 1949
064989-000