El quadre representa a una dama que llueix un vestit a la francesa, la moda predominant durant gairebé tot el segle XVIII, amb una diadema punxeguda i un recollit de cabells decorat amb perles. Aquest aspecte senyorial es barreja amb elements propis de la cacera, com són una cuirassa lleugera de cuir, un arc i un buirac amb fletxes. Una estranya combinació entre naturalisme i simbolisme, entre retrat i al·legoria de la deessa Diana, lloada per la seva força i bellesa. L’obra, que havia estat propietat del decorador i moblista modernista Gaspar Homar, i que també va pertànyer a la col·lecció d’Oleguer Junyent, està datada i signada per Pere Crusells, un artista català que en aquest cas s’emmiralla en la pintura francesa i del nord d’Itàlia (Torí i Gènova).

L’activitat de Crusells palesa un abús de les fonts gràfiques gravades, un recurs que utilitza amb una certa reiteració. Malgrat les seves limitacions tècniques, el fet que signi un nombre important d’obres dona idea que era un artista amb una alta autoestima, que aprofitava els encàrrecs per autoreivindicar-se.