El cavaller, amb posat arrogant, està assegut al costat d’una font on abeura el seu cavall. Vesteix «a l’espanyola», una expressió que al segle XVIII francès s’utilitzava per designar una indumentària pintoresca o de fantasia, i sense cap relació amb la moda espanyola d’aquella època. De fet, la vestimenta «a l’espanyola» s’inspirava en la moda francesa del temps d’Enric IV i Lluís XIII. Fragonard fou un dels darrers representants de l’art rococó, i aquesta obra mostra el seu estil més propi: tocs de matèria lleugera coneguts com «el virtuosisme de la rapidesa».