Les dones en l'art. De la figura inventada al cos propi

 

Les dones en l'art. De la figura inventada al cos propi

 

Les dones en l'art. De la figura inventada al cos propi

Tot allò que és habitual sembla natural. Essent el sotmetiment de les dones als homes un costum universal, qualsevol desviació d’aquest sembla, de manera perfectament natural, quelcom antinatural.

Harriet Taylor i Stuart Mill, El sotmetiment de la dona (1869)

 

Sabem que la història de l’art està plena d’oblits que tenen nom de dona i que l’exclusió historiogràfica de les dones, com a agents productors de cultura, és el resultat d’un oblit interessat, perpetuat pel sistema patriarcal. El nostre món està ple de construccions ficcionals intencionades que encara avui funcionen com a veritats establertes. El filòsof Michel Foucault dedicà gran part de la seva obra a l’estudi dels efectes de poder i la producció de veritats en les diferents etapes històriques. En aquest, sentit els objectes artístics esdevenen eines fonamentals per a l’estudi i la visibilització de la producció d’algunes d’aquestes ficcions, en tant que transmissors dels valors, imaginaris i discursos confeccionats en cada època passada. Aquest itinerari virtual proposa una lectura feminista de les col·leccions, que atengui els canvis en el paper i la condició de les dones, tot tractant d’identificar alguns dels mecanismes d’aquesta construcció. Aquesta obra de Casas, que mai va ser venuda perquè la burgesia catalana del moment trobà escandalós el fet que una dona estigués sola al carrer, en temps de lleure, assenyala el poder que tenen les imatges  de mostrar altres realitats possibles.

 

Plein Air, Ramon Casas, 1898

 

Idea i text de Júlia Lull Sanz

Historiadora de l'art, especialista en estudis de gènere