L’escena principal és l’adoració dels tres Mags a l’infant Jesús, un tema habitual a la pintura dels segles XV i XVI, que era el pretext per reflectir un entorn elegant i sumptuós. El pintor tracta d’assimilar el model italià d’inicis del segle XVI, però roman fidel a l’estil flamenc, visible en el preciosisme de la indumentària i el paisatge de fons. L’adoració té lloc sota una arquitectura que palesa el gust clàssic de l’autor, en una interpretació que pateix d'horror vacui, per l’excés de personatges i detalls.