Vittoria Colonna[?]

 

Vittoria Colonna[?]

 

Vittoria Colonna[?]

No hi ha barrera, pany o forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment.

 Virginia Woolf (1928) 

 

A partir del segle XV l’humanisme promou una nova mentalitat que col·loca l’individu (home) com a centre i mesura de totes les coses (se sedimenta l’androcentrisme). Aquest fet propiciarà en l’àmbit artístic el sorgiment de nous gèneres associats als interessos i desitjos d’una nova clientela. Apareix el retrat promogut com a imatge de poder. En aquesta època el retrat femení es convertirà en quelcom valuós, com a símbol de propietat privada. Igualment, trobem també retrats de dones que desconstrueixen el rol assignat socialment. Aquest és el cas de Vittoria Colonna (aristòcrata, culta, refinada, va escriure poesia amorosa i prosa reflexiva sobre temes religiosos i espirituals). Va ser admirada per grans homes del seu temps com ara Baldassare de Castiglione (autor del llibre El Cortesà), Leonardo Da Vinci, qui la va immortalitzar en un retrat, o Miguel Àngel, que va estar fortament influït per ella; de la relació entre els dos queda una àmplia relació epistolar. També va tenir, però, detractors, aquells que seguien obsessionats per allunyar les dones del món de les arts i l’erudició. Si ens fixem en l’obra, veiem com mentre llença la mirada contundent cap a l’espectador/a, amb el dit índex esquerre assenyala un llibre obert i recolza la mà dreta sobre el pit, la qual cosa ens indica l’origen de la seva veritable passió.

 

Vittoria Colonna[?], Sebastiano del Piombo, 1520-1525