Mare de Déu de Ger

 

Mare de Déu de Ger

 

Mare de Déu de Ger

-¿No? Llavors..., ¿què sóc jo?

-És una pregunta ociosa i viciosa: pregunta’t millor quins processos t’han portat a pensar "jo sóc això".

Entrevista a Pol B. Preciado. La Vanguardia 02/04/2008

 

L’art ens ofereix també imatges que recullen i expressen molts dels aspectes de la societat que el crea. Va ser en el context del cristianisme medieval quan es difongué un dels estereotips que ha marcat amb més força l’imaginari social respecte del que ha de ser una dona: la dona-mare. Aquest model iconogràfic, pres de les deesses primitives, abundant en temps del romànic i que explota veritablement en l’art gòtic, es perpetuarà al llarg del temps, amb lleugeres variacions. Presenta la maternitat com la raó substancial de l’existència femenina. La dona com a màquina d’afecte i cura, que dóna vida, però que no expressa cap senyal d’existència autònoma i significativa fora d’aquesta relació reproductiva, quedarà reclosa dins la llar, espai privat i domèstic, diferenciat de l’esfera pública, a la qual no tindrà cap mena d’accés. Aquest és bon un exemple de com els poders d’un moment i la seva concepció del món marquen l’imaginari global d’una societat i, fins i tot, la transcendeixen.

 

Mare de Déu de Ger, Romànic s.XI