Els noucasats

 

Els noucasats

 

Els noucasats

Pinto flors per tal que no morin.

Frida Kalho

 

Entre les artistes que van arribar a Catalunya cercant refugi durant la Primera Guerra Mundial, hi ha la francesa Marie Laurencin i les russes Sonia Terk-Delaunay i Olga Sacharoff. Aquesta darrera li va trobar un espai on instal·lar-se i habitar fins a la seva mort, inserint-se plenament en la vida cultural i artística de Barcelona. No oblidem que l’arribada d’aquests nous corrents europeus a Catalunya va venir en gran part gràcies a l’arribada d’aquestes artistes que contribuïren amb la seva presència i producció al canvi del panorama artístic nacional. L’obra d’aquesta artista s’ha llegit tradicionalment des del paradigma de l’avantguarda que evoluciona, amb el pas del temps, a formes més conservadores i classicistes. Però si ens fixem amb atenció, veiem que la seva obra mostra més continuïtats que diferències, al mateix temps que desplega una sèrie d’iròniques crítiques a la vida burgesa amb una tímida però clara, perspectiva de gènere. Veiem com la iconografia dels noucasats es troba posada en qüestió quan és l’home qui sosté el ram de flors i, en canvi, el gos (millor amic de l’home i símbol de fidelitat), està del cantó de la dona. Sacharoff ens planteja, al llarg de la seva obra, una visió del món amb sensibilitat femenina on la naturalesa, els animals, els infants i les dones semblen sempre al·ludir als marges, més feliços, de la societat normativa patriarcal.

 

Els noucasats, Olga Sacharoff, 1929