L’anyell

L’anyell, l’ovella que encara no té un any de vida, des dels temps antics és un dels animals predilectes per als sacrificis. Per això la tradició cristiana l’ha relacionat amb el sacrifici de Crist, com ara a les pintures de Santa Maria de Taüll o a les de Sant Cristòfol de Toses. Des dels primers temps del cristianisme l’anyell està dotat d’un fort contingut simbòlic: Crist és l’anyell de Déu i el bon pastor que té cura del ramat. En la plàstica romànica el podeu veure en creus, com la de Bagergue, o en pintures murals. Una de les imatges més impactants és el magnífic anyell que hi ha a la clau de volta d’un dels arcs preabsidals de l’església de Sant Climent de Taüll. Aquesta representació de l’animal amb set ulls que sosté el llibre dels set segells correspon a una imatge de la manifestació de Déu que apareix descrita a l’Apocalipsi. És una de les més esteses de la pintura romànica i respon a la tradició de considerar Crist com a veritable anyell pasqual immolat per a la salvació de la humanitat.