El camell

No és un dels animals més representats en la plàstica romànica, encara que és un dels més coneguts durant l’edat mitjana, perquè formava part de les grans caravanes de mercaders que feien les rutes comercials més importants d’Àsia i Àfrica.
En podeu veure un a la sala dedicada a les pintures murals de Sant Joan de Boí. Com a animal exòtic també se’l representava a les estances nobiliàries, era muntura en les cançons de gesta i en algunes ocasions fou ofert com a regal imperial.
Sant Isidor a les Etimologies en parla com d’un animal humil perquè quan ha de ser carregat s’ajup a terra. Així, per exemple, una de les versions catalanes dels bestiaris en destaca el fet que s’agenolla de quatre potes.
Per aquesta condició d’humil, durant l’edat mitjana apareix com a atribut de l’obediència i especialment com a símbol de la humilitat i la submissió. Si us fixeu, en el camell de Sant Joan de Boí, porta una creu pintada al cos, referència a Crist que humilment es va sotmetre a la voluntat del Pare.
Les pintures d’aquesta sala són un bon exemple d’un bestiari medieval. Hi podeu veure tota una colla d’animals, alguns reals, d’altres fantàstics, fruit de l’imaginari de l’època: l’elefant i el carcoliti, la bèstia apocalíptica de set caps, la vipra, el gall, la pantera...