El cavall

Les religions antigues el consideraven un animal sagrat i l’associaven a les tenebres i al món terrestre i subterrani, d’on sorgeix galopant. És fill de la nit i del misteri, i alhora portador de la vida i de la mort.
D’una banda era considerat un animal pur i impur, funerari i vinculat a la mort; de l’altra, era auguri de felicitat i podia sorgir de les tenebres i elevar-se cap al cel com un cavall alat. El cavall viatjava entre el cel i la terra i, per tant, se situava entre la mort i la resurrecció. És també clarivident: coneix les coses de l’altre món, veu allò que l’home no veu, el guia de nit i l’avisa dels obstacles.
Se’l presenta com a muntura dels déus, de l’heroi, del cavaller amb qui s’uneix per lluitar contra el drac. A l’enfrontament entre el bé i el mal, el cavall és valorat positivament davant la bèstia que cal matar. Com a muntura el podeu veure al frontal de Gia, muntat per sant Martí, o en escenes profanes com en un capitell on és muntat per un rei barbut i la seva dama.
Però la representació  més característica és a l’Epifania. Sant Mateu ens explica el viatge dels tres Reis Mags, que tot cavalcant van a adorar el nen Jesús. En el frontal de Mosoll, apareixen tots tres de perfil, gairebé iguals però de color diferent: l’un és negre, l’altre és blanc amb taques rodones i el tercer torna a ser negre.