Taula pintada amb una forta orientació narrativa centrada en el paper de Maria en la història de l'Encarnació i la Salvació. La taula s'emmarca en un bastidor decorat amb relleus de guix amb plaques d'estany colrades per una sanefa ornamentada d'entrellaços animats per onze medallons amb figuració animal (lleó, ocell, paó, àguila), vegetal o geomètrica. L'espai de la narració es composa en quatre compartiments sobre fons vermell que deriven per l'entrecreuament de dues sanefes vegetals. Cadascuna de les seccions alberga una arquitectura de tres arcs rebaixats sobre columnes habitada per una figura o grup de figures que estan identificades a través d'epígrafs.. Tots els elements “arquitectònics” u ornamentals estan fets en relleus de guix colrats, que imiten els efectes de l'orfebreria i el esmalt. A la part superior esquerra el Viatge del Mags a cavall tot seguint l'estrella de Betlem que apareix representada sobre un Baltasar que l'assenyala. Els savis d'Orient apareixen perfectament diferenciats en la seva edat –Gaspar madur, Baltasar jove i Melcior vell- i es dirigeixen a adorar el Messies, en la part superior esquerra, sobre la Verge Maria i acompanyat d'un Josep que contempla l'escena (Mt. 2, 9-11). El registre superior es tanca com l'abraçada de Maria i Elisabet en la Visitació (Ll. 1. 39-45) . En la part inferior, l'escena de l'Anunciació (Ll. 26-38) i de la Presentació en el Temple (Ll. 1, 22-35), amb Josep que porta els colomins com ofrena, Maria que posa a Crist sobre l'altar al costat de l'hòstia consagrada i el profeta Simeó amb les seves mans velades com gest d'ofrena sacra. Per últim, a l'extrem inferior esquerra una curiosa representació de la Dormició de Maria, amb la Verge dormida en el seu llit de mort en el moment de ser beneïda per Crist en presència de tres apòstols, dos dels quals apareixen identificats com els dos Jaumes: el Major i el Menor. El frontal de Mosoll, prevenient d'una església dedicada a Maria, suposa la maturitat del llenguatge narratiu de les hagiografies com decoració de taules pintades. El seu repertori estilístic, tècnic i ornamental s'ha de lligar amb el taller de la Seu d'Urgell del 1200.