Taula pintada amb una forta orientació narrativa centrada en el paper de Maria en la història de l'Encarnació i la Salvació. La taula s'emmarca en un bastidor decorat amb relleus de guix amb plaques d'estany colrades per una sanefa ornamentada d'entrellaços animats per onze medallons amb figuració animal (lleó, ocell, paó, àguila), vegetal o geomètrica. L'espai de la narració es composa en quatre compartiments sobre fons vermell que deriven per l'entrecreuament de dues sanefes vegetals. Cadascuna de les seccions alberga una arquitectura de tres arcs rebaixats sobre columnes habitada per una figura o grup de figures que estan identificades a través d'epígrafs.. Tots els elements “arquitectònics” u ornamentals estan fets en relleus de guix colrats, que imiten els efectes de l'orfebreria i el esmalt. A la part superior esquerra el Viatge del Mags a cavall tot seguint l'estrella de Betlem que apareix representada sobre un Baltasar que l'assenyala. Els savis d'Orient apareixen perfectament diferenciats en la seva edat –Gaspar madur, Baltasar jove i Melcior vell- i es dirigeixen a adorar el Messies, en la part superior esquerra, sobre la Verge Maria i acompanyat d'un Josep que contempla l'escena (Mt. 2, 9-11). El registre superior es tanca com l'abraçada de Maria i Elisabet en la Visitació (Ll. 1. 39-45) . En la part inferior, l'escena de l'Anunciació (Ll. 26-38) i de la Presentació en el Temple (Ll. 1, 22-35), amb Josep que porta els colomins com ofrena, Maria que posa a Crist sobre l'altar al costat de l'hòstia consagrada i el profeta Simeó amb les seves mans velades com gest d'ofrena sacra. Per últim, a l'extrem inferior esquerra una curiosa representació de la Dormició de Maria, amb la Verge dormida en el seu llit de mort en el moment de ser beneïda per Crist en presència de tres apòstols, dos dels quals apareixen identificats com els dos Jaumes: el Major i el Menor. El frontal de Mosoll, prevenient d'una església dedicada a Maria, suposa la maturitat del llenguatge narratiu de les hagiografies com decoració de taules pintades. El seu repertori estilístic, tècnic i ornamental s'ha de lligar amb el taller de la Seu d'Urgell del 1200.

Baldaquí-plafó format per una estructura composta de quatre bigues (dues verticals i dues horitzontals) que emmarquen una taula decorada amb l'Ascensió de Crist. Al centre, dins la màndorla, sobre fons blau ultramarí, el Crist, amb nimbe crucífer, seu sobre un groguenc arc de Sant Martí i beneeix amb la seva mà dreta mentre porta un llibre amb la inscripció treta de Joan 14, 6. Als quatre angles o carcanyols, formats per la intersecció de dues bandes horitzontals amb el cercle de la màndorla, es situen, sobre fons vermellós, els quatre àngels que, amb les ales desplegades i en moviment centrífug, giren llurs caps i cossos cap al centre mentre sostenen el mateix clipeus. Els nimbes, les bandes i les siluetes de la màndorla estan decorades en relleu de guix amb plaques d'estany colrades pràcticament perdudes. Llur decoració va des dels roleu vegetals (nimbe del Crist), a la imitació de pedreria, amb oves i cercles (creu del nimbe del Crist, bandes i màndorla), o als escamats del repussat metàl•lic (nimbes dels àngels). Pel que fa a les bigues, totes elles es decoren pels tres costats, amb una cinta doblegada en ziga-zaga, menys en l'anterior que té la seva cara principal ornamentada amb relleus de guix amb plaques d'estany colrades pràcticament perdudes, que s'organitza com un roleu vegetal amb clipeus amb animals fantàstics (grius). Tota l'estructura remata amb una cresteria formada per tretze mènsules de rotllos: tres a cadascuna de les bandes laterals i set a la part anterior, en la qual es conserven encara els enteixinats pintats amb roleus. Les taules del baldaquí estan encolades en tela per donar-li suport a una capa de guix sobre la que es feien incisions encara visibles abans d'estendre la superfície pictòrica. \nPel que fa a l'estil de les seves figures, l'obra pertany a un moment tardà del romànic, relacionable amb l'evolució de l'estil del Mestre de Sant Pau de Casserres a l'anometat taller de la Seu d'Urgell del 1200, on es fan prou evidents les influències de la introducció del gòtic lineal. El cicle de la capella de Santa Caterina de la Seu d'Urgell i la cresteria del Baldaquí de Tost, realitzats entre 1241 i 1251. Pertany a una tipologia de baldaquí-plafó molt semblant a la realitzada a Tost (ca. 1220).