Cerca a la col·lecció
Altar de mesa complet, format per un frontal i dos laterals. El frontal està presidit per la Maiestas Domini dins la màndorla, en la qual el Crist, amb nimbe crucífer, beneeix amb la mà dreta mentre porta un llibre a l'esquerra. Està assegut sobre un tron encoixinat i recolza els peus sobre un escambell. Als carcanyols, entre la màndorla i el rectangle, es disposen les figures alades del Tetramorf: l'Àngel de Mateu, l'àguila de Joan, el brau de Lluc i el lleó de Marc. Tot el rectangle central i la màndorla estan emmarcats per sanefes en relleu en guix amb restes de placa d'estany amb colradura, que alternen rombes i òvals. El guix colrat s'aplica també a tot el frontal de forma sistemàtica com a fons dels nimbes de Crist, el Tetramorf i els apòstols, que presenten a l'interior petits punts en relleu. Les bandes estan dividides en dos compartiments horitzontals, on es disposen quatre apòstols nimbats amb un llibre a la dreta i una inscripció identificativa. A l'esquerra, Andreu, Pere, Bartomeu i Bernabé, i, a la dreta, Pau, Felip, Jaume i Tomàs. Al guardapols, que sobresurt, a l'intradós, presenta una sèrie de petits cercles envoltats de puntets, mentre que a l'extradós apareix una successió de cercles equidistants, blancs i llisos, que alternen amb florons de vuit pètals.Al lateral esquerre de l'altar, es representen els tres apòstols que mancaven per completar l'Apostolat del frontal, mentre que al lateral de la dreta, la Verge, tocada amb el maphorion i damunt una superfície rocosa, obre els braços en gest d'oració, mentre dos àngels, amb llibre, l'agafen pels punys. En ambdós laterals, el tram de guardapols superior i inferior està decorat amb una sanefa vegetal, composta per sinuoses tiges en espiral acabades en palmetes i amb el motiu de la flor de lis.En tot el conjunt, es fan paleses, sota la capa pictòrica, les marques de les incisions del dibuix preparatori. Es tracta d'una paleta pictòrica molt brillant, que alterna principalment els colors taronja, vermell, verd, groc i blanc.
De l'església de Sant Pau d'Esterri de Cardós es conserva tant la decoració de l'absis com el frontal que en presidia l'altar major, datat l'any 1225, segons una inscripció. Totes les figures i els elements decoratius del frontal estan fets amb relleus de guix, recoberts originàriament per una capa d'estany i un vernís daurat anomenat colradura. Aquesta tècnica, habitual en els frontals d'altar catalans, buscava reproduir amb materials poc costosos els efectes de relleu i brillantor dels frontals d'orfebreria. La pèrdua del daurat no permet copsar, avui, el vigorós efecte estètic original.
Taula pintada emmarcada per una sanefa amb una decoració variada d'entrellaços animats per medallons amb figuració animal (lleó, ocell, paó, àguila). La composició, sobre un fons vermell, està dividida en quatre compartiments assenyalats per l'entrecreuament de dues sanefes vegetals, que a la volta es divideixen en tres arcs cadascú. Malgrat aquesta compartimentació, la figuració conforma una mena de narració contínua sobre el paper de Maria en la història de l'Encarnació i la Salvació. Al registre superior, el Viatge dels Mags a cavall per adorar el Nen Jesús, que apareix acompanyat de Maria i Josep (Mt. 2, 9-11), i l'escena de la Visitació (Ll. 1, 39-45). Al registre inferior, l'Anunciació (Ll. 26-38), la Presentació al Temple (Josep ofereix els colomins, la Verge col·loca el Nen sobre l'altar, al costat de l'hòstia consagrada, i el profeta Simeó) (Ll. 1, 22-35), i la Dormició de Maria, amb Crist que beneeix acompanyat de tres apòstols. La taula, que es composa de tres posts horitzontals emmarcats per un bastidor de quatre trams, presenta una important llacuna a la part inferior.
Els baldaquins són mobles que cobreixen l'altar, decorant i monumentalitzant l'espai més sagrat de l'església. Els de tipus plafó, com el de Tost, són una producció característica del romànic català. La taula o plafó pintat estava sostingut en posició horitzontal per una estructura de bigues que s'encaixava a la paret de l'absis. Els baldaquins-plafó oferien una alternativa eficaç i econòmica als baldaquins en forma de templet, dels quals solien disposar les esglésies més riques. Del conjunt de Tost es conserven també la biga davantera i una cresteria, totes dues al Museu Episcopal de Vic.Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.
Aquesta moderna reconstrucció del baldaquí de Toses data de 1934. Són originals els dos carcanyols de l'arc davanter, pintats per les dues cares, i el capitell de la columna de la dreta, que prové d'una altra església. La reconstrucció permet observar l'estructura d'un baldaquí-templet de fusta, versió modesta dels grans baldaquins de pedra o d'orfebreria que hi havia en altres esglésies.
La conservació gairebé completa d'aquesta peça (les bigues han estat retallades) permet comprovar com era l'estructura original d'un baldaquí de tipus plafó. La taula pintada està decorada amb una imatge de Crist en Majestat, dins d'una màndorla sostinguda per quatre figures angèliques que evoquen el tema de l'Ascensió. El baldaquí es va descobrir a Tavèrnoles a principis del segle XX, mig amagat per un retaule gòtic. Tot i haver-se trobat en posició inclinada, sembla que en origen els baldaquins-plafó es disposaven horitzontalment, a manera de sostre per a l'altar.