Altar de mesa complet, format per un frontal i dos laterals. El frontal està presidit per la Maiestas Domini dins la màndorla, en la qual el Crist, amb nimbe crucífer, beneeix amb la mà dreta mentre porta un llibre a l'esquerra. Està assegut sobre un tron encoixinat i recolza els peus sobre un escambell. Als carcanyols, entre la màndorla i el rectangle, es disposen les figures alades del Tetramorf: l'Àngel de Mateu, l'àguila de Joan, el brau de Lluc i el lleó de Marc. Tot el rectangle central i la màndorla estan emmarcats per sanefes en relleu en guix amb restes de placa d'estany amb colradura, que alternen rombes i òvals. El guix colrat s'aplica també a tot el frontal de forma sistemàtica com a fons dels nimbes de Crist, el Tetramorf i els apòstols, que presenten a l'interior petits punts en relleu. Les bandes estan dividides en dos compartiments horitzontals, on es disposen quatre apòstols nimbats amb un llibre a la dreta i una inscripció identificativa. A l'esquerra, Andreu, Pere, Bartomeu i Bernabé, i, a la dreta, Pau, Felip, Jaume i Tomàs. Al guardapols, que sobresurt, a l'intradós, presenta una sèrie de petits cercles envoltats de puntets, mentre que a l'extradós apareix una successió de cercles equidistants, blancs i llisos, que alternen amb florons de vuit pètals.Al lateral esquerre de l'altar, es representen els tres apòstols que mancaven per completar l'Apostolat del frontal, mentre que al lateral de la dreta, la Verge, tocada amb el maphorion i damunt una superfície rocosa, obre els braços en gest d'oració, mentre dos àngels, amb llibre, l'agafen pels punys. En ambdós laterals, el tram de guardapols superior i inferior està decorat amb una sanefa vegetal, composta per sinuoses tiges en espiral acabades en palmetes i amb el motiu de la flor de lis.En tot el conjunt, es fan paleses, sota la capa pictòrica, les marques de les incisions del dibuix preparatori. Es tracta d'una paleta pictòrica molt brillant, que alterna principalment els colors taronja, vermell, verd, groc i blanc.

Taula pintada amb una forta orientació narrativa centrada en el paper de Maria en la història de l'Encarnació i la Salvació. La taula s'emmarca en un bastidor decorat amb relleus de guix amb plaques d'estany colrades per una sanefa ornamentada d'entrellaços animats per onze medallons amb figuració animal (lleó, ocell, paó, àguila), vegetal o geomètrica. L'espai de la narració es composa en quatre compartiments sobre fons vermell que deriven per l'entrecreuament de dues sanefes vegetals. Cadascuna de les seccions alberga una arquitectura de tres arcs rebaixats sobre columnes habitada per una figura o grup de figures que estan identificades a través d'epígrafs.. Tots els elements “arquitectònics” u ornamentals estan fets en relleus de guix colrats, que imiten els efectes de l'orfebreria i el esmalt. A la part superior esquerra el Viatge del Mags a cavall tot seguint l'estrella de Betlem que apareix representada sobre un Baltasar que l'assenyala. Els savis d'Orient apareixen perfectament diferenciats en la seva edat –Gaspar madur, Baltasar jove i Melcior vell- i es dirigeixen a adorar el Messies, en la part superior esquerra, sobre la Verge Maria i acompanyat d'un Josep que contempla l'escena (Mt. 2, 9-11). El registre superior es tanca com l'abraçada de Maria i Elisabet en la Visitació (Ll. 1. 39-45) . En la part inferior, l'escena de l'Anunciació (Ll. 26-38) i de la Presentació en el Temple (Ll. 1, 22-35), amb Josep que porta els colomins com ofrena, Maria que posa a Crist sobre l'altar al costat de l'hòstia consagrada i el profeta Simeó amb les seves mans velades com gest d'ofrena sacra. Per últim, a l'extrem inferior esquerra una curiosa representació de la Dormició de Maria, amb la Verge dormida en el seu llit de mort en el moment de ser beneïda per Crist en presència de tres apòstols, dos dels quals apareixen identificats com els dos Jaumes: el Major i el Menor. El frontal de Mosoll, prevenient d'una església dedicada a Maria, suposa la maturitat del llenguatge narratiu de les hagiografies com decoració de taules pintades. El seu repertori estilístic, tècnic i ornamental s'ha de lligar amb el taller de la Seu d'Urgell del 1200.

Els baldaquins són mobles que cobreixen l'altar, decorant i monumentalitzant l'espai més sagrat de l'església. Els de tipus plafó, com el de Tost, són una producció característica del romànic català. La taula o plafó pintat estava sostingut en posició horitzontal per una estructura de bigues que s'encaixava a la paret de l'absis. Els baldaquins-plafó oferien una alternativa eficaç i econòmica als baldaquins en forma de templet, dels quals solien disposar les esglésies més riques. Del conjunt de Tost es conserven també la biga davantera i una cresteria, totes dues al Museu Episcopal de Vic.Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.

La conservació gairebé completa d'aquesta peça (les bigues han estat retallades) permet comprovar com era l'estructura original d'un baldaquí de tipus plafó. La taula pintada està decorada amb una imatge de Crist en Majestat, dins d'una màndorla sostinguda per quatre figures angèliques que evoquen el tema de l'Ascensió. El baldaquí es va descobrir a Tavèrnoles a principis del segle XX, mig amagat per un retaule gòtic. Tot i haver-se trobat en posició inclinada, sembla que en origen els baldaquins-plafó es disposaven horitzontalment, a manera de sostre per a l'altar.