Desconsol

 

Desconsol

 

Desconsol

“Ser gorda aïlla i invalida una dona. Quasi inevitablement, les explicacions que hom oferix respecte el fet d’estar gord apunten cap un fracàs personal: una incapacitat de controlar-se el pes, l’apetit, els impulsos. Les dones que pateixen un desordre alimentari viuen en la doble angoixa de sentir-se aïllades de la resta de la societat i de creure que és culpa seua.

 

El número de dones que tenen problemes de pes i desordres alimentaris és gran, i creixent. Reconèixer que respon a un malestar emocional i que moltes de les solucions proposades en el passat no serveixen (…) representa un repensament feminista de la psicoanàlisi tradicional (…), i permet noves formes d’explorar les arrels d’aquests problemes (…)

 

Una perspectiva feminista per a les dones que viuen el problema de menjar compulsivament és essencial si volem deixar enrere l’inútil aproximació actual, de culpar-la-víctima (…) L’obesitat és una malaltia social, i els desordres alimentaris són una qüestió feminista. L’engreixament no té res a veure amb falta d’autocontrol ni amb manca de força de voluntat. L’estar gorda deriva de qüestions com la protecció, el sexe, la nutrició, la fortalesa, els límits, la criança, la substància, l’assertivitat i la ràbia. És una resposta a la desigualtat de gènere”.

 

 

ORBACH, Susie. Fat is a feminist issue

(Traducció pròpia)

 

 

Obra: Desconsol. Josep Llimona, 1907. Talla en marbre.