Baldaquí de Tavèrnoles

 

Baldaquí de Tavèrnoles

 

Baldaquí de Tavèrnoles

En els darrers anys, la fi de l’amor s’ha anunciat diferents vegades. L’amor, diuen, s’esmuny degut a l’infinita llibertat de tria, la sobreabundància d’opcions i una compulsió per la perfecció. En un món de possibilitats infinites, l’amor esdevé una impossibilitat (…)

 

Tanmateix, esta teoria sociològica erra de no reconèixer una altra influència que –de forma subreptícia– corromp l’amor, i prou més que l’infinita llibertat o les opcions il·limitades. La crisi de l’amor no deriva tant de l’excés d’altres com de l’erosió de l’altre. Trobem dita erosió en totes les esferes de la vida, i la creixent narcisització de l’Ego en seria el corol·lari (…)

 

Vivim en una societat creixentment narcisista. La libido s’inverteix, sobretot, en la pròpia subjectivitat. I el narcisisme no és el mateix que l’autoestima. El subjecte de l’autoestima dibuixa un límit negatiu entre ell o ella i l’altre. El subjecte narcisista, per contra, és incapaç de dibuixar cap límit clar; i per tant la frontera entre el o la narcisista i l’altre esdevé borrosa.

 

BYUNG-CHUL HAN, L’agonia d’Eros

(Traducció pròpia)

 

 

 

 

Llegiu el pdf de l'àudio (20,1 Kb)

 

Obra: Baldaquí de Tavèrnoles. Anònim, mitjan segle XIII. Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta endrapada.