Biga de la Passió

 

Biga de la Passió

 

Biga de la Passió

El més important d’aquest període en el qual el mètode religiós anava conformant la cosmovisió de l’ésser humà va ser la legitimació de l’esclavatge i un fanatisme que va arrelar a les masses degut a rígides tradicions que van perviure durant milers d’anys. Per la seva culpa es van desencadenar terribles guerres (…) Es va imposar la dicotomia ramat-pastor on l’esclavitud va ser presentada com una etapa neccessària pel desenvolupament social, i el que és encara pitjor, la realitat de la natura quedava congelada pel coneixement perquè era quelcom socialment immutable; es presentava la natura i la societat com quelcom passiu (…)

 

El més greu és que les pròpies estructures passives i aquella direcció pastoral eren percebudes com quelcom natural, i els efectes d’aquest mètode, que és el més antic i constitueix la subjectivitat més transcendental, van arribar al punt culminant durant l’Edat Mitjana (…) El món, la vida a la Terra, només eren un període de trànsit al valor etern de la veritable vida. Per tant, com més es coneixien els principis dogmàtics, més prestigi científic s’assolia i major era el rang que s’ocupava dins l’àmbit del saber (…)

 

La renaixença de l’Europa Occidental gràcies al Renaixement, la reforma del Cristianisme i més tard a la revolució de la Il·lustració filosòfica va suposar una nova era en aquesta relació subjecte-objecte. El subjectivisme de l’ésser humà i l’objectivisme del món es converteixen en la pedra angular de la vida, desplaçant ara al mètode dogmàtic, la “paraula de Déu” i l’ètica (…) El sistema d’explotació capitalista, amb els seus excessos en el nom de la rendibilitat, va impulsar aquest canvi, modificant la percepció de la societat en tots els aspectes i introduint, d’acord amb el mètode científic, els criteris d’obligació i necessitat.

 

ÖCALLAN, Abdullah. Manifest per una civilització democràtica, I. Orígens de la civilització

 

 

 

 

Llegiu el pdf de l'àudio (22,5 Kb)

 

Obra: Biga de la Passió. Anònim, cap a 1192 - 1220. Tremp sobre fusta.