Cercar
I. L'ascensió de l'artista modern
Quan a mitjan segle XIX el Japó obre la porta al comerç amb Occident, l'afició a la cultura i l'art japonesos s'estén per la societat europea. El tipus d'estampes populars conegut com ukiyo-e esdevé objecte d'admiració i col·leccionisme, tant per part de la burgesia com dels mateixos artistes. Els interiors burgesos s'omplen d'ornamentacions japonitzants –robes estampades, paravents, ombrel·les, ventalls…– i, al contrari del que havia passat amb altres exotismes assimilats més superficialment, l'estil d'aquestes estampes –la línia, les tintes planes, els enquadraments i els formats– determinarà l'estètica de les avantguardes.
I. L'ascensió de l'artista modern
En les jerarquies de l'art, la pintura d'història ocupava el lloc més elevat. Eren obres de gran format amb molts personatges, mitjançant les quals l'artista aconseguia el màxim reconeixement. Però en un món artístic que ja no està dominat pel simbolisme de l'antic règim, sinó per la inconstància del mercat i el present fugaç, aquestes grans «màquines moralitzants» no hi tenen cabuda. Empès per la irrupció del reportatge periodístic i la fotografia, i amb la necessitat de conservar el seu estatus davant d'aquests nous mitjans, l'artista modern substituirà els temes de la història pels de l'actualitat: la guerra colonial, la lluita de classes, etc.
Una obra, 15 minuts (novembre - desembre)
Saber-ne mésEl Museu Nacional publica el llibre Nonell. Visions des dels marges
El Museu Nacional publica Nonell. Visions des dels marges, el llibre fruit del treball d’investigació portat a terme pel museu per preparar l’exposició sobre l’artista que es va haver de...
Saber-ne més
Anglada Camarasa. L'arxiu premeditat | Recursos per a la visita
L’exposició desvela l’arxiu de l’artista Hermen Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 - Port de Pollença, 1959), donat per la seva família. La premeditació amb què genera el seu arxiu ens descobreix una personalitat antibohèmia en temps de bohemis, que controla i planifica la seva carrera artística. El fons documental està integrat per correspondència personal, quaderns, àlbums de premsa i fotografies fetes per Anglada que revelen el seu procés creatiu.
El discurs expositiu ens mostra l’arxiu en relació amb obres de l’artista, una mostra de naturalesa híbrida que invita l’espectador a passejar per un arxiu fora de l’arxiu i a conèixer l’artista a través de la documentació que ell va generar. El fons documental, recentment inventariat per l’arxiu del museu, ens revela la importància d’Anglada Camarasa, l’artista català amb major dimensió internacional entre Marià Fortuny i Joan Miró.
Anglada Camarasa és un professional que monitora i gestiona la seva obra i la seva carrera artística estrictament. Va redactar una sèrie de quaderns en què exercia una certa tutela de la seva obra i com se n'havia de gestionar l'ús. En un d'ells, establia una mena d'inventari de la seva obra amb la idea d'una futura "exposició retrospectiva". És el que coneixem com a Quadern blau, en el qual l'artista distribuïa les seves creacions en diferents categories.
"El fons Anglada Camarasa és un arxiu premeditat. Res a veure amb una acumulació de papers que el temps ha descobert amagats en algun racó. Hi ha ordre, concreció. Com un presagi o certesa previsible, l'arxiu referencia actes de latència pausada per construir allò que reeixirà. Hi ha una lectura de futur en el present de la creació dels documents".
Cuerva, Pilar (2023). “Hermen Anglada Camarasa. L’Arxiu premeditat”, a L’Arxiu premeditat. Barcelona. Museu Nacional d’Art de Catalunya
Convidats d'honor. Commemoració del 75è aniversari del museu
Saber-ne més
Cicle de conferències en línia Viatgem amb l'art
Saber-ne mésMil anys de cels
Saber-ne mésObrint portes: un projecte d'Arts en Salut
"Si l'oportunitat no truca a la porta, construeix-ne una"
EDU
"Les arts ens poden ajudar a gestionar emocionalment els processos de lluita contra una malaltia o una lesió, a processar les emocions difícils en moments d'emergència i a afrontar reptes.
Tant la creació com el gaudi de les arts contribueixen a promoure el benestar integral, i poden ser un factor de motivació en la recuperació.
Els beneficis s’evidencien a través d’indicadors diversos, que inclouen la promoció de la salut, la gestió de les condicions de salut i la prevenció de malalties."
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT
“Obrint portes” és un projecte d’arts en salut desenvolupat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, en el marc de l’Arts+Health HUB-LAB del MNAC, un espai permanent d’acollida i generador d’activitats i projectes de recerca en l’àmbit de les arts i la salut.
“Obrint portes” té l’objectiu de millorar el benestar emocional i potenciar la socialització d’un grup de joves que han viscut un procés oncològic. L’art esdevé un espai per compartir i per expressar-se, des de l’observació, des del diàleg i des de la creació.
El projecte s’emmarca en un estudi de recerca que valora l’impacte en la salut en el grup de participants, que permetrà eixamplar la base d’evidència del potencial de les arts en la millora de la salut de les persones i identificar eines i estratègies terapèutiques basades en l’art.
Vegeu el vídeo sencer al canal de Youtube clicant aquest enllaç.
Aquestes preguntes van ser el motor d’una pluja d’idees i conceptes, destil·lada en una única paraula que proposava uns materials, unes formes, unes textures i uns colors determinats. En el marc del protocol d’intervenció definit per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el programa dissenyat per l’equip del MNAC gira al voltant del simbolisme de les portes, com les que es poden trobar en la col·lecció de mobiliari modernista del MNAC o en obres pictòriques de Feliu Elies o Marià Fortuny.
Un cop definit el projecte en esbossos, el procés creatiu dels nois i noies ha incorporat diversos recursos de mediació artística, com ara les Estratègies de Pensament Visual (EPV), que animen a dialogar i comunicar-se a través de l’observació de l’art, i que han comptat amb el suport dels equips tècnics del Museu, com el d’infraestructures, el de conservació preventiva i el de fusteria.
Així, a partir d’unes portes nues, les mans dels nois i noies van anar transformant-les fins a convertir-se en les obres d’art que presentem en aquest espai expositiu. Unes obres d’art plenes de significat i que cobren vida.
“Obrint portes” també ha volgut tenir en compte les famílies, que viuen intensament el procés de la malaltia en primera persona i com a cuidadores. Al llarg de les diverses sessions, han pogut gaudir d’un espai on trobar-se amb altres pares i mares que viuen experiències similars. Han descobert el Museu com un espai per al gaudi, l’esbarjo, la conversa, la desconnexió i, al mateix temps, la connexió amb les emocions més profundes. En definitiva, hi han trobat un espai de cura i generador de benestar.
La batalla de Tetuan
“La infantesa és la pàtria de les persones perquè és quan funciona l’instrument de la imaginació; i perquè gairebé tot està per fer. Tot i així, què és el que s’ha fet? Els records que tenim de la infantesa són tan efímers! Ens fèiem les nostres pròpies bales de fang molt curosament com si...
Saber-ne més