Cercar
Dia Internacional dels Museus 2020
Saber-ne mésI. L'ascensió de l'artista modern
Quan a mitjan segle XIX el Japó obre la porta al comerç amb Occident, l'afició a la cultura i l'art japonesos s'estén per la societat europea. El tipus d'estampes populars conegut com ukiyo-e esdevé objecte d'admiració i col·leccionisme, tant per part de la burgesia com dels mateixos artistes. Els interiors burgesos s'omplen d'ornamentacions japonitzants –robes estampades, paravents, ombrel·les, ventalls…– i, al contrari del que havia passat amb altres exotismes assimilats més superficialment, l'estil d'aquestes estampes –la línia, les tintes planes, els enquadraments i els formats– determinarà l'estètica de les avantguardes.
I. L'ascensió de l'artista modern
En les jerarquies de l'art, la pintura d'història ocupava el lloc més elevat. Eren obres de gran format amb molts personatges, mitjançant les quals l'artista aconseguia el màxim reconeixement. Però en un món artístic que ja no està dominat pel simbolisme de l'antic règim, sinó per la inconstància del mercat i el present fugaç, aquestes grans «màquines moralitzants» no hi tenen cabuda. Empès per la irrupció del reportatge periodístic i la fotografia, i amb la necessitat de conservar el seu estatus davant d'aquests nous mitjans, l'artista modern substituirà els temes de la història pels de l'actualitat: la guerra colonial, la lluita de classes, etc.
Una obra, 15 minuts (novembre - desembre)
Saber-ne mésEl Museu Nacional publica el llibre Nonell. Visions des dels marges
El Museu Nacional publica Nonell. Visions des dels marges, el llibre fruit del treball d’investigació portat a terme pel museu per preparar l’exposició sobre l’artista que es va haver de...
Saber-ne més
Anglada Camarasa. L'arxiu premeditat | Recursos per a la visita
L’exposició desvela l’arxiu de l’artista Hermen Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 - Port de Pollença, 1959), donat per la seva família. La premeditació amb què genera el seu arxiu ens descobreix una personalitat antibohèmia en temps de bohemis, que controla i planifica la seva carrera artística. El fons documental està integrat per correspondència personal, quaderns, àlbums de premsa i fotografies fetes per Anglada que revelen el seu procés creatiu.
El discurs expositiu ens mostra l’arxiu en relació amb obres de l’artista, una mostra de naturalesa híbrida que invita l’espectador a passejar per un arxiu fora de l’arxiu i a conèixer l’artista a través de la documentació que ell va generar. El fons documental, recentment inventariat per l’arxiu del museu, ens revela la importància d’Anglada Camarasa, l’artista català amb major dimensió internacional entre Marià Fortuny i Joan Miró.
Anglada Camarasa és un professional que monitora i gestiona la seva obra i la seva carrera artística estrictament. Va redactar una sèrie de quaderns en què exercia una certa tutela de la seva obra i com se n'havia de gestionar l'ús. En un d'ells, establia una mena d'inventari de la seva obra amb la idea d'una futura "exposició retrospectiva". És el que coneixem com a Quadern blau, en el qual l'artista distribuïa les seves creacions en diferents categories.
"El fons Anglada Camarasa és un arxiu premeditat. Res a veure amb una acumulació de papers que el temps ha descobert amagats en algun racó. Hi ha ordre, concreció. Com un presagi o certesa previsible, l'arxiu referencia actes de latència pausada per construir allò que reeixirà. Hi ha una lectura de futur en el present de la creació dels documents".
Cuerva, Pilar (2023). “Hermen Anglada Camarasa. L’Arxiu premeditat”, a L’Arxiu premeditat. Barcelona. Museu Nacional d’Art de Catalunya
El refugi de l’art. Neosèries del MNAC
Convidats d'honor. Commemoració del 75è aniversari del museu
Saber-ne més







