Cercar
Convidats d'honor. Commemoració del 75è aniversari del museu
Saber-ne més
Cicle de conferències en línia Viatgem amb l'art
Saber-ne mésMil anys de cels
Saber-ne mésObrint portes: un projecte d'Arts en Salut
"Si l'oportunitat no truca a la porta, construeix-ne una"
EDU
"Les arts ens poden ajudar a gestionar emocionalment els processos de lluita contra una malaltia o una lesió, a processar les emocions difícils en moments d'emergència i a afrontar reptes.
Tant la creació com el gaudi de les arts contribueixen a promoure el benestar integral, i poden ser un factor de motivació en la recuperació.
Els beneficis s’evidencien a través d’indicadors diversos, que inclouen la promoció de la salut, la gestió de les condicions de salut i la prevenció de malalties."
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT
“Obrint portes” és un projecte d’arts en salut desenvolupat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, en el marc de l’Arts+Health HUB-LAB del MNAC, un espai permanent d’acollida i generador d’activitats i projectes de recerca en l’àmbit de les arts i la salut.
“Obrint portes” té l’objectiu de millorar el benestar emocional i potenciar la socialització d’un grup de joves que han viscut un procés oncològic. L’art esdevé un espai per compartir i per expressar-se, des de l’observació, des del diàleg i des de la creació.
El projecte s’emmarca en un estudi de recerca que valora l’impacte en la salut en el grup de participants, que permetrà eixamplar la base d’evidència del potencial de les arts en la millora de la salut de les persones i identificar eines i estratègies terapèutiques basades en l’art.
Vegeu el vídeo sencer al canal de Youtube clicant aquest enllaç.
Aquestes preguntes van ser el motor d’una pluja d’idees i conceptes, destil·lada en una única paraula que proposava uns materials, unes formes, unes textures i uns colors determinats. En el marc del protocol d’intervenció definit per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el programa dissenyat per l’equip del MNAC gira al voltant del simbolisme de les portes, com les que es poden trobar en la col·lecció de mobiliari modernista del MNAC o en obres pictòriques de Feliu Elies o Marià Fortuny.
Un cop definit el projecte en esbossos, el procés creatiu dels nois i noies ha incorporat diversos recursos de mediació artística, com ara les Estratègies de Pensament Visual (EPV), que animen a dialogar i comunicar-se a través de l’observació de l’art, i que han comptat amb el suport dels equips tècnics del Museu, com el d’infraestructures, el de conservació preventiva i el de fusteria.
Així, a partir d’unes portes nues, les mans dels nois i noies van anar transformant-les fins a convertir-se en les obres d’art que presentem en aquest espai expositiu. Unes obres d’art plenes de significat i que cobren vida.
“Obrint portes” també ha volgut tenir en compte les famílies, que viuen intensament el procés de la malaltia en primera persona i com a cuidadores. Al llarg de les diverses sessions, han pogut gaudir d’un espai on trobar-se amb altres pares i mares que viuen experiències similars. Han descobert el Museu com un espai per al gaudi, l’esbarjo, la conversa, la desconnexió i, al mateix temps, la connexió amb les emocions més profundes. En definitiva, hi han trobat un espai de cura i generador de benestar.
La batalla de Tetuan
“La infantesa és la pàtria de les persones perquè és quan funciona l’instrument de la imaginació; i perquè gairebé tot està per fer. Tot i així, què és el que s’ha fet? Els records que tenim de la infantesa són tan efímers! Ens fèiem les nostres pròpies bales de fang molt curosament com si...
Saber-ne més
Obrint portes. Arts en salut al MNAC
El MNAC i Vall d’Hebron analitzen l’impacte positiu de l’art en adolescents amb càncer
- Ho fan a través del programa d’arts en salut ‘Obrint Portes’, que combina el gaudi de l’art i la creació ...
Insurreccions
Saber-ne més
Francesc Torres. La capsa entròpica [El museu d'objectes perduts]
Saber-ne més
Arxius d'Art
Hermen Anglada Camarasa (1871-1959) fou un pintor català de gran projecció internacional que va passar diverses estades a París i participà en un gran nombre de mostres internacionals que li van atorgar una gran fama.
L’any 2020 la família Anglada Camarasa ofereix en donació l’arxiu personal de l’artista. Es tracta d’un fons documental i fotogràfic de gran rellevància. Conté documentació personal i relacionada amb la seva obra. A destacar diversos quaderns manuscrits i el seu arxiu de premsa. Els més de 400 positius de temàtica diversa formen part del seu procés creatiu.
Francesc Labarta i Planas (1883-1963) va ser pintor i dibuixant. El seu fons ingressà al Museu l’any 2016 a partir de la donació de la seva neta. Consta de documentació administrativa i acadèmica i de material artístic, formada per esbossos i proves de futurs treballs. Destaca la col·lecció de material efímer amb cartells i anuncis d’esdeveniments de l’època.
Fons personal
Daniel Giralt-Miracle és un crític i historiador de l’art fonamental en la història de l’art català recent. La seva col·lecció de cartells és un testimoni de l’activitat artística de postguerra i segona avantguarda a nivell nacional i internacional, que inclou també obres del seu pare, el reconegut grafista Ricard Giralt Miracle. La col·lecció està composta per 1.144 cartells, des dels anys cinquanta fins a 2016.
Amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional de 1929, es va organitzar l’exposició El arte en España. Per tal de realitzar-la es feia necessari un estudi previ del patrimoni històric. Naixia així la idea de crear un Repertori Iconogràfic d’Art Espanyol. L’Arxiu del Museu Nacional conserva un total de 106.844 documents formats per fotografies, imatges gràfiques, plànols i dibuixos.
L’escultor i dissenyador Ramon Marinel·lo (1911-2002) va contribuir, a la dècada del 1930, a disseminar l'avantguardisme a Catalunya tant com a membre destacat dels Amics de l'Art Nou (ADLAN) com amb obres amb una vocació manifesta de ruptura. Documentació relacionada amb el seu àmbit professional.
Fons personal
Primera Exposició General de Belles Arts, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1891. Expedient administratiu de gestió de l’exposició.
Exposicions
Juan Eduardo Cirlot Laporta (1916-1973), poeta, compositor, assagista, teòric i estudiós dels símbols. Documentació articulada al voltant de dues activitats, la literatura i l’art.
Fons personal
Sala Parés, galeria d’art inaugurada el 1877 i avui encara en funcionament. Documentació formada per premsa, fotografies, correspondència, dossiers d’artistes i petits catàlegs.
Fons d'empreses
Montserrat Negre i Queralt, restauradora d’obra d’art sobre paper i materials d’arxiu. Fons documental de caràcter professional i tècnic, íntegrament relacionat amb la restauració de paper.
Fons personal
Joaquim Folch i Torres (1886-1963), historiador, escriptor, crític d’art i museòleg. Va ser director general dels Museus d’Art de Barcelona. Documentació diversa formada per correspondència, fitxes, fotografies i escrits diversos sobre museografia i art medieval.
Fons personal
Nicolau Raurich (1871-1945), artista destacat de la pintura catalana, va rebre importants guardons en les exposicions celebrades a Madrid i a les principals capitals europees. Documentació diversa formada per escrits del propi artista, correspondència, retalls de premsa i fotografies.
Fons personal
Primera Exposició nacional d’indústries artístiques i internacional de reproduccions, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona de l’octubre de 1892 al gener de 1893. Expedient administratiu de gestió de l’exposició.
Exposicions
Segona Exposició General de Belles Arts, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona de l’abril al juliol de 1894. Expedient administratiu de gestió de l’exposició.
Exposicions
La casa Bechini ocupa un lloc destacat en l'escultura catalana, especialment en els anys del Noucentisme i de la postguerra. La seva trajectòria va començar l'any 1881 i es perllongà fins el 2004. Va ser la foneria artística més activa a Catalunya i va fondre algunes de les obres més destacades d'autors com ara Josep llimona, Enric Clarasó, Josep Clarà i Enric Casanovas, entre d'altres
Fons d'empreses
Exposició d’art organitzada per la Junta Municipal de Museus i Belles Arts de Barcelona al 1902 amb peces històriques de pintura, escultura, dibuixos, esmalts, miniatures, tapissos, teixits, així com d'altres arts sumptuàries. Expedient administratiu i lligall amb fotografies.
Exposicions
Exposició celebrada al Palau de Belles Arts al 1910, amb obres de Goya, Sánchez Coello, Murillo,Renoir. Organitzada per l’Ajuntament de Barcelona
Exposicions
Alexandre de Riquer (1856-1920) figura clau del Modernisme a Catalunya, introduí l'art de l'exlibris i recuperà el gravat a l'aiguafort. La seva col·lecció bibliogràfica es conserva a la Biblioteca Folch i Torres. Documentació diversa formada per anotacions manuscrites, correspondència i apunts literaris.
Fons personal
Exposició celebrada al Palau de Belles Arts al 1896. Va revitalitzar el sector de les arts industrials a Catalunya en un important moment de formació de les arts decoratives del Modernisme.
Exposicions
Exposició organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, formada per representants i funcionaris municipals i delegats de totes les associacions artístiques de Barcelona. Va posar de manifest l'estat de la pintura i l'escultura catalana del moment.
Exposicions
Exposició coincident amb la Guerra de Cuba, el 1898. Els certàmens oficials van quedar aturats durant nou anys. Expedient administratiu de gestió de l’exposició.
Exposicions
Certamen de caràcter internacional celebrat el 1907, que situà Barcelona dins dels circuits internacionals de l’art. Expedient administratiu de gestió de l’exposició.
Exposicions
Agustí Masvidal (1920-2000) va participar com a dibuixant a diverses publicacions de l’època. El seu fons està format principalment per 36 dibuixos a la canya d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, Andorra i la Vall d’Arán.
Fons personal
Celebrada a petició d’un grup de personalitats de renom en l’àmbit de l’art i de la cultura catalana, va substituir els salons suspesos a París durant la Primera Guerra Mundial. Va destacar la secció de medallística.
Exposicions
Mostra centrada en els artistes catalans i espanyols, a causa de la Primera Guerra Mundial. Expedient administratiu de gestió de l’exposició.
Exposicions
Pintor format a l’escola de disseny Llotja, deixeble de Joaquim Mir i Manolo Hugué. Va residir tres anys a París i va exposar la seva obra amb regularitat a les principals capitals europees.
Fons personal
Josep Maria Sert i Badia (1874-1945) va ser un prolífic artista, pintor i decorador, que gaudí de gran prestigi internacional. Destacà com a artista renovador de la pintura mural. Fons documental i fotogràfic format per escrits i correspondència personal.
Fons personal
Joan Sutrà Viñas (Figueres, 1898-1981) va ser pintor industrial i restaurador d'art. Va esdevenir un artista amb gran domini de les tècniques pictòriques, destacant pel seu compromís amb la preservació del patrimoni artistic català i la documentació exhaustiva dels seus treballs.
Fons personal
Durant la postguerra, l’Exposició Nacional de Belles Arts, que fins aquell moment s’havia celebrat sempre a Madrid, tingué lloc tres vegades a Barcelona, als anys 1942,1944 i 1960.
Exposicions
Exposició celebrada entre novembre de 1944 i gener de 1945. Es van exposar 687 obres entre pintura, escultura, dibuix i gravats. L’Ajuntament va aprofitar l’esdeveniment per adquirir un nombrós conjunt d’obres d’art per incrementar els fons artístics municipals. Expedient administratiu de l’exposició.
Exposicions
Ferran Callicó i Botella (1902-1968) va ser dibuixant, pintor i teòric. Destacà pels seus nombrosos retrats executats amb una tècnica realista i minuciosa. Es mostrà contrari a l’avantguardisme i reivindicà els clàssics. El seu fons documental ingressà al Museu d’Art Modern l’any 1979, dins el mateix lot que inclou 192 obres de l’artista.
Fons personal
Magí Albert Cassanyes i Mestre (1893-1956) va ser crític d’art i promotor artístic. Com a defensor de l’avantguarda va impulsar l’Exposició logicofobista de 1936. Fons personal format per documentació textual, fotografies i imatges gràfiques.
Fons personal
Guillem Bergnes i Soler (1888-1975) començà els seus estudis d’art a Nova York i a la seva tornada a Catalunya es dedicà a pintar paisatges i figura. Participà a les Exposicions Municipals de Belles Arts i a les Exposicions Nacionals. Al seu fons personal destaquen les imatges fotogràfiques relacionades amb el seu procés de creació artística.
Fons personal