Què ens revolta? Són una sèrie de forces: psíquiques, corporals, socials. Amb elles transformem la immobilitat en moviment, l’abatiment en energia, la submissió en revolta, la renúncia en alegria expansiva. Les insurreccions es produeixen com a gestos: els braços s’aixequen, els cors bateguen més ràpid, els cossos es despleguen, les boques s’alliberen. Les insurreccions no es donen mai sense pensaments, que sovint es converteixen en frases: la gent reflexiona, s’expressa, discuteix, canta, guixa un missatge, confegeix un cartell, reparteix un fullet, escriu un llibre de resistència.
Són formes gràcies a les quals tot això podrà sorgir, tornar-se visible en l’espai públic. Es tracta, doncs, d’imatges. A elles està dedicada aquesta exposició. Imatges de tots els temps, des de Goya fins a l’actualitat, i de tots tipus: pintures, dibuixos o escultures, pel·lícules o fotografies, vídeos, instal·lacions, documents… Dialoguen més enllà de les diferents èpoques. Es presenten segons un relat en el qual se succeeixen elements desencadenats, quan l’energia del rebuig s’apodera de l’espai sencer; gestos intensos, quan els cossos saben dir «no!»; paraules exclamades, quan la paraula presenta una denúncia davant el tribunal de la història; conflictes encesos, quan s’aixequen les barricades i la violència esdevé inevitable; finalment, hi ha desitjos indestructibles, quan la potència de les insurreccions aconsegueix perdurar més enllà de la seva repressió i desaparició.
Cada vegada que s’alci un mur, sempre hi haurà gent «aixecada» per «saltar les tanques», és a dir, per travessar les fronteres. Ni que sigui imaginant. Com si inventar imatges contribuís –unes vegades modestament, d’altres poderosament– a reinventar les nostres esperances polítiques.
Georges Didi-Huberman
Comissari de l’exposició