Cercar
Una obra, 15 minuts
Saber-ne mésVisita Zona restringida: La col·lecció del Gabinet de Dibuixos, Gravats i Cartells
Saber-ne mésUna obra, 15 minuts
Saber-ne mésLa Nit dels Museus 2024
Saber-ne mésLa Nit dels Museus 2024
El Museu Nacional adquireix una pintura de Tamburini i restaura "La visió de Sant Francesc" de Zurbarán, gràcies a una donació de la Fundació Francisco Godia
L’adquisició de la pintura Jove en un interior, de Josep Maria Tamburini, i la restauració de l’obra de Zurbarán, una pintura emblemàtica de la col·lecció del Museu, s’...
Saber-ne més
Una obra, 15 minuts (setembre - octubre)
Saber-ne mésPresentació del llibre 'Museu Nacional d'Art de Catalunya: un itinerari'
Saber-ne mésDonatius i llegats al Museu Nacional
Donatius planificats o llegats al museu
Algunes de les donacions de particulars com la d’Enric Batlló (1914), la del Llegat Cambó (1949-1954) o la del Llegat Espona (1958) i d’altres de més recents com la donació del fons de Joan Colom (2012) per voluntat del mateix fotògraf han contribuït a formar les col·leccions del museu tal com les coneixem avui.
Si el Museu Nacional és important per a vosaltres ajudeu-lo mitjançant una donació per al futur.Totes les donacions són aportacions importants per incrementar les col·leccions del museu, donar suport a les exposicions i als seus programes educatius i socials.
Ens comprometem a utilitzar la vostra donació de manera eficient, atenent la vostra voluntat, amb respecte i sensibilitat, i a reconèixer-la de la manera més adequada.
Us agrairem molt la vosta col·laboració. Adreceu-vos, si us plau, a [email protected] o al 93 622 03 60.
Donatius en projectes de micromecenatge
La Fundació dels Amics del Museu Nacional i el Museu Nacional d’Art de Catalunya us conviden a formar part activa en el finançament de determinats projectes, com ara adquisicions i restauracions d’obres d’art. Gràcies a un projecte d’aquest tipus el dibuix La pregària, de Marià Fortuny, ja forma part de les col·leccions del Museu Nacional.
Saber-ne més
I. L'ascensió de l'artista modern
Un dels mitjans amb què l’artista modern reivindica la seva independència de les normes acadèmiques és el realisme, entès com la descripció no idealitzada del món. Si el nu és la culminació de l’aprenentatge acadèmic, no és estrany que sigui també en el nu on aquest intent de no idealització es faci més visible. El cos humà mostrat en la seva realitat més material s'oposa als cànons de bellesa abstractes que el nu clàssic representava. La ineludible objectivitat de la fotografia, nova competidora de l'art en el seu mateix terreny, tindrà una gran influència en aquesta visió realista del cos.