Arrencament, traspàs i arribada al museu. La tècnica de la pintura mural

Museu Nacional - Itinerari romànic

Arrencament, traspàs i arribada al museu. La tècnica de la pintura mural

Arrencament, traspàs i arribada al museu. La tècnica de la pintura mural

La part més important de la col·lecció de pintura mural del museu es va reunir en una opració duta a terme entre els anys 1919 i 1923. S'havia descobert que les pintures romàniques de l’església de Santa Maria de Mur, al Pallars Jussà, s'havien venut i s'estaven arrencant del mur. Es va considerar que la resta de la pintura mural romànica catalana estava en perill. L'actuació decidida de la Junta de Museus i de Joaquim Folch i Torres, aleshores director del museu, va capgirar la situació. Entre la tardor de 1919 i 1923, es van adquirir les pintures, es van arrencar del seu suport original, els murs de les esglésies, i es van traslladar a Barcelona, on es van fixar en un altre suport i es van preparar per ser exposades al museu.

Gairebé totes les pintures murals romàniques del museu es van arrencar amb la tècnica de l’strappo, és a dir, només es va extreure la capa pictòrica i es va deixar l’arrebossat a la paret d’origen. 

En el procés tècnic de pintar damunt del mur al fresc els pigments s'apliquen sobre el mur damunt una capa de morter que encara està humida. Quan el morter s'asseca, els pigments cristal·litzen junt amb el morter.

A Catalunya, els pigments més utilitzats en època romànica eren terres naturals d'origen pirinenc: hematites per al vermell o aerinita per al blau. en casos excepcionals se n'usaven d'importació, com ara el lapislàtzuli i atzurita per al blau.