Aspectes formals

Museu Nacional Art Catalunya | Aspectes formals
 

Aspectes formals

Aspectes formals

Tot i la seva internacionalització, l’art romànic presenta una gran varietat de corrents estilístics que depenen del moment i de la zona, i també del bagatge cultural i artístic propi dels promotors i els artistes. En general, en les arts figuratives les formes tendeixen a la distorsió respecte de les formes del natural, a la supeditació a esquemes geomètrics, a l’abstracció i a una certa rigidesa. Però també es poden donar solucions basades en una certa expressivitat i dinamisme, o d’altres que s’inspirin en l’art de l’antiguitat.

També és característica del romànic la vivacitat de colors. La densitat dels plecs i els contorns netament definits en uns cossos sense cap referència a la tercera dimensió. Al voltant de l'any 1200, però, l'art experimenta una forta renovació, com el modelat dels cossos, amb més volum, un tractament més versemblant del moviment i els gestos, i uns rostres més expressius.

Pel que fa a l'escultura, es recupera el sentit del modelat, que busca en la pedra contrastos de llum i ombra. L’aportació de l’antiguitat és especialment visible en alguns conjunts inspirats en sarcòfags romans antics (aquesta aportació és especialment significativa en l’obra del cèlebre Mestre de Cabestany), i també en els capitells de tipus corinti. Així es pot veure als capitells de Besalú, amb un esquema basat en dues o tres rengleres de fulles d’acant i en les volutes desenvolupades als angles. Al costat d’aquesta atenció als temes vegetals, també es desenvolupen representacions figuratives, com ho mostren els pilars de Sant Miquel de Camarasa.