El marc històric de l’art romànic

Museu Nacional Art Catalunya | Romanic
 

El marc històric de l’art romànic

 

El marc històric de l’art romànic

L’art romànic respon a un context històric concret, marcat per unes condicions favorables que es van anar produint des de mitjan segle x, quan gradualment Europa occidental es va recuperant després d'un temps d’inestabilitat. Això es va traduir en millores de les tècniques agrícoles, en un augment demogràfic, en la revitalització del comerç i en millores en les comunicacions. És l’època del feudalisme, basat en una estructura social molt jerarquitzada.

L’Església participava d’aquesta estructura, d’entrada com a defensora d’uns valors espirituals. Des de la seu papal a Roma es va endegar una profunda reforma, coneguda com a Reforma Gregoriana, a fi de lluitar contra la relaxació moral del clergat i adreçada també a enfortir la independència de l’Església respecte del poder laic. Aquest ambient de renovació es va traduir en una impressionant política constructiva, que va impulsar nous edificis i la renovació d'altres ja existents.

L’interès per Terra Santa (Jerusalem, Betlem, etc.), on havia viscut Jesucrist, i per centres que posseïen les relíquies de sants més preuades (especialment Roma i Santiago de Compostel·la), va conduir al desenvolupament d’una sèrie de vies de comunicació per al pelegrinatge, que van contribuir a la internacionalització del fet artístic. La circulació de coneixements va comportar l'arribada a Occident de la influència de l'art bizantí, tant en pintures com en escultures. Les croades, expedicions cristianes per alliberar Terra Santa dels musulmans, que es van iniciar al final del segle xi, també van afavorir la intensificació dels contactes. La relació amb el món islàmic també va comportar un gran enriquiment en l’àmbit cultural i artístic.