L’arquitectura com a marc de les arts

Durant els segles XI, XII i XIII, les construccions de caràcter civil i militar com ara palaus i fortificacions van tenir una gran importància. Les restes que se’n conserven són escasses si es compara amb les obres de tipus religiós, per això la major part de coneixements que avui es poden aportar sobre l’arquitectura i l’art de l’època romànica tenen a veure amb esglésies i conjunts catedralicis i monàstics.

Per comprendre el sentit de la major part d’obres romàniques, cal tenir en compte que l’edifici és el marc de la resta de produccions. L’espai interior s’adapta a les necessitats litúrgiques de cada centre, i per tant, està jerarquitzat. Un dels punts més rellevants és l’altar i el seu entorn, el presbiteri, on se celebra l’acte essencial de la missa: l’Eucaristia. La forma més habitual de l’altar és la de taula, amb revestiments que tant poden ser tovalles com plafons pintats o esculpits, o estar coberts de metalls preciosos com or o argent. Gran part dels objectes i les obres van destinats a aquest espai (baldaquins, frontals d’altar, imatges, etc.). Per tot plegat, l’absis, que presideix el presbiteri i l’altar, acostuma a ser el lloc de l’església on s’ubica la representació pictòrica més important, centrada per una teofania o representació de la divinitat.

L’església de Santa Maria de Taüll és l’exemple més complet que es conserva de la decoració pictòrica d’un interior romànic. A la volta de l’absis hi trobem l’Epifania o adoració als Reis, amb la Mare de Déu com a tron de l’infant Jesús. Completen el conjunt escenes del Judici Final i altres històries bíbliques als murs, així com a les columnes i els arcs de separació de les naus. Les diferències estilístiques evidencien la mà de dos mestres, el que va pintar l’absis i l’autor del Judici Final.

L’interior d’un edifici romànic era molt més sumptuós del que les restes actuals ens poden fer imaginar. Cal afegir la necessitat d’objectes destinats al culte, des de les imatges fins als vasos sagrats emprats entorn de l’altar. En aquests casos, la producció va ser molt variada quant a materials i tècniques, però cal destacar els tallers d’orfebreria especialitzats en el treball de l’or, l’argent i els esmalts.

A l’exterior dels edificis es va introduir progressivament la decoració escultòrica o pictòrica en els punts més destacats que s'estén per portades i claustres, i també al mobiliari litúrgic o al d'ús funerari. Un exemple paradigmàtic de decoració escultòrica és el de la portalada de Santa Maria de Ripoll.