L’art romànic a Catalunya i la seva relació amb l’art europeu

En els comtats catalans, l’art romànic es va manifestar des del començament del segle XI i va perdurar fins ben entrat el segle XIII. En l’arquitectura i en l’art es depèn dels grans centres europeus, especialment els d’Itàlia i el Llenguadoc, de manera que les influències externes van ser determinants per a les successives transformacions.

Als inicis, els centres artístics més importants reflecteixen la continuïtat respecte del segle X, marcat per la tradició carolíngia, tal com es veu a l’església del monestir de Sant Pere de Rodes. Durant gran part del segle XI l’arquitectura presenta unes solucions derivades del món tardoantic i d’Itàlia, que són utilitzades també en una bona part de la Mediterrània occidental. L’exemple més important, entre els conservats, és el de Sant Vicenç de Cardona. No es pot oblidar la il·lustració de manuscrits, amb escriptoris com ara el del monestir de Ripoll.

La pintura, especialment a l’entorn de 1100, presenta diferents tendències, unes marcades per les influències italianes, d'altres més vinculades amb centres artístics francesos. És en aquests moments que treballa un pintor extraordinari a Sant Climent de Taüll, església consagrada el 1123.

L’aportació dels corrents i tallers d’origen forà serà una constant que alimentarà les transformacions arquitectòniques i artístiques també entre la segona meitat del segle XII i l’entorn de 1200. Les influències arribades des de Tolosa de Llenguadoc seran la base més significativa de l’escultura des de mitjan segle XII. Cap a 1200, una profunda renovació, clarament afavorida per l’aristocràcia i les corts, va representar la incorporació de l’àmbit català a tendències de caràcter bizantí. En alguns casos, les manifestacions van reflectir les novetats que més tard donarien pas al gòtic.