El griu

És un ésser híbrid inclòs en els bestiaris d’animals fantàstics i un dels més representats a l’edat mitjana. Se’l descriu amb cap d’àliga, i cos, potes i urpes de lleó. És un animal fort que amb les urpes pot aixecar al vol un home armat i fins i tot un cavall o un bou.
El griu protegeix tresors, especialment d’or i pedres precioses, entre les quals l’àgata és de les més preuades per l’animal, que sovint guarda en el niu. La funció de guardià la recull l’Occident medieval de la tradició mesopotàmica, en què els grius eren éssers que vigilaven l’arbre sagrat o Arbre de la Vida. És en aquest sentit que podem entendre la representació del griu de San Pedro de Arlanza, situat originàriament a banda i banda d’una de les finestres de la sala palatina protegint l’estança reial. A les pintures de Sixena, al costat del sacrifici d’Isaac, un griu lluita contra un drac alat, en l’etern combat entre el bé i el mal.
A banda, en la seva connotació negativa també pot simbolitzar el diable que en el moment de la mort s’enduu l’ànima dels pecadors a l’infern.