Mostrant 13393 - 13410 de 17371
![image for: Mestre de Pedret - Absis sud de Pedret - Finals del segle XI – inicis del segle XII [7]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33594/015973-000_18439.jpg "Mestre de Pedret - Absis sud de Pedret - Finals del segle XI – inicis del segle XII [7]")
Pintura
Aquestes pintures provenen de l'absidiola sud de l'església de Sant Quirze de Pedret, conjunt que està repartit entre el Museu de Solsona (absis central) i el Museu Nacional (absidioles). Aquestes van donar nom a un grup de pintures relativament homogeni, de l'entorn del 1100, relacionat estilísticament amb Itàlia, caracteritzat pels records de l'il·lusionisme antic, i ple de trets iconogràfics bizantins. A la volta, s'hi representa la Mare de Déu amb el Nen, en bust, mentre que al mur apareix la paràbola de les verges prudents i les verges fàtues (Mt 25,1-13), les primeres assegudes a la taula al costat de Crist, les segones dretes a fora. Així s'al·ludeix al Judici Final, ja que només els que estiguin preparats podran entrar a la casa del Senyor.
Pintura
Malgrat el caràcter eminentment religiós de l'art medieval, la noblesa laica acostumava a actuar com a responsable de l'encàrrec i finançament d'obra artística. La representació de la figura del comitent no és inusual en l'art romànic, com testimonia aquí la presència de la comtessa Llúcia de Pallars, retratada a la part inferior dreta de l'absis. La noble dama vesteix luxosament i duu a les mans un ciri encès, atribut que és propi de les persones difuntes. Aquest detall fa suposar que les pintures es van finalitzar després de la seva mort, documentada l'any 1090.
Per saber-ne més: Un apostolat orfe. Pintures murals de Sant Pere del Burgal / 1
Pintura
L'ús de pigments valuosos (lapislàtzuli, orpiment, cinabri) propis de la miniatura, fa pensar que aquest frontal es va pintar en un monestir amb un escriptori important, com ho va ser el de Ripoll. La poètica inscripció que recorre la màndorla del Crist és ben característica dels ambients intel·lectuals ripollesos: "Aquest és el Déu de l'Alfa i l'Omega. Vine, oh clement i misericordiós, amb la teva pietat, i afluixa les cadenes dels miserables. Amén". A més, la composició amb les dues fileres d'apòstols flanquejant el Crist central és paradigmàtica dels frontals d'altar romànics.
Pintura
De l'església de Sant Pau d'Esterri de Cardós es conserva tant la decoració de l'absis com el frontal que en presidia l'altar major, datat l'any 1225, segons una inscripció. Totes les figures i els elements decoratius del frontal estan fets amb relleus de guix, recoberts originàriament per una capa d'estany i un vernís daurat anomenat colradura. Aquesta tècnica, habitual en els frontals d'altar catalans, buscava reproduir amb materials poc costosos els efectes de relleu i brillantor dels frontals d'orfebreria. La pèrdua del daurat no permet copsar, avui, el vigorós efecte estètic original.
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_18479.jpg "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [1]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_18410.jpg "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [2]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [3]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_18405.jpg "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [3]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [4]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_18467.jpg "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [4]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [5]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_18478.jpg "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [5]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [6]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_18501.jpg "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [6]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [7]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_21960.JPG "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [7]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [8]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_21961.JPG "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [8]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [9]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_21967.JPG "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [9]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [10]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_21968.JPG "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [10]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [11]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_21972.JPG "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [11]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [12]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_21979.JPG "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [12]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [13]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_21980.JPG "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [13]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [14]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_57042.JPG "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [14]")
![image for: Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [15]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33667/015874-000_57044.JPG "Mestre de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu - Finals del segle XI – inicis del segle XII [15]")
Pintura
La decoració de l'absis de Santa Maria d'Àneu, obra de l'anomenat Mestre de Pedret, és una mostra de la superposició de temes i motius de l'Antic i del Nou Testament a la pintura romànica catalana. A la volta hi ha representada l'Epifania, amb Maria en Majestat i els Mags. Al registre inferior, apareixen els dos serafins de la visió d'Isaïes al temple de Jerusalem (Is 6,3-6) que canten "S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S" i apropen les tenalles amb brases ardents als llavis dels profetes Elies i Isaïes. Al mig, les quatre rodes de foc del carro de Jahvè al·ludeixen a la visió d'Ezequiel (Ez 1,15). Cal subratllar també el protagonisme dels tres arcàngels, Miquel, Gabriel i Rafael, advocats el dia del Judici Final. Aquesta original temàtica troba la seves fonts en repertoris bizantinitzants d'Itàlia.Si vols saber més sobre Absis de Santa Maria d'Àneu, fes clic aquíi tindràs accés a la guia de Second Canvas on trobaràs més sobre la història i detalls d´aquesta obra.Vídeo de l'arrencament de les pintures murals de Sant Joan de Boí, 1978 (5,07 min)Escolteu l'Hymnus III, que inclou la lloança al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.
![image for: Mestre Alexander - Frontal d'altar de Baltarga - Cap a 1200 [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33708/015804-000_82364.JPG "Mestre Alexander - Frontal d'altar de Baltarga - Cap a 1200 [2]")
![image for: Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33714/015809-000_087531.jpg "Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [1]")
![image for: Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33714/015809-000_087532.jpg "Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [2]")
![image for: Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [3]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33714/015809-000_087533.jpg "Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [3]")
![image for: Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [4]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33714/015809-000_087534.jpg "Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [4]")
![image for: Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [5]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33714/015809-000_087535.jpg "Anònim. Catalunya - Frontal d'altar de Durro - Mitjan segle XII [5]")
Pintura
Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.
Pintura
Creu de fusta policromada, del tipus potençada, amb els extrems acabats en rectangles. L'anvers té una sanefa en relleu de guix amb restes de plaques d'estany amb colradura ornamentada amb roleus vegetals als braços i amb imitació de pedreria envoltant el disc central. A la potença superior hi ha una inscripció relativa a Jesús. En aquesta cara de la creu es disposava la talla d'un Crist crucificat que no s'ha conservat. Els laterals estan ornamentats amb quadrats dibuixats en blanc, del tipus escacat, que alternen els fons en vermell i negre.Al revers, al cercle central, es representa, sobre un fons blau, la imatge de l'Agnus Dei amb nimbe crucífer, portant la creu i l'estendard propis de la resurrecció. Pels braços travesser vertical i extrems de la creu corren sobre un fons blau i entre bandes grogues unes inscripcions que recorden les pregàries de la missa en el moment de l'Eucaristia i invoquen l'Anyell de Déu (Oh, Anyell de Déu, que lleveu els pecats del món, tingueu pietat de nosaltres!) així com l'al•lusió a la victòria de Crist sobre el Mal i la Mort (Serpent) i la doble naturalesa humana (Ariet) i divina del Senyor (Lleó).Estilísticament s'ha relacionat amb la Creu policromada de Sant Pèir d'Escunhau (la Vall d'Aran). L'ús dels relleus de guix amb restes de plaques d'estany amb colradura, el seu repertori ornamental i el caràcter animat de l'anyell acosten l'obra als primers anys del segle XIII.
