Creu d'altar de bronze, grega i patada, amb mànec de llautó. Els quatre braços de la creu, pràcticament idèntics, conflueixen en el medalló central, ornamentat amb cercles concèntrics. Els reversos dels braços presenten una trama d'entrellaços vegetals sobre fons puntejat i tot el perímetre duu un petit ressalt, del qual surten petits elements retallats. Conservats només en part, a cada braç, aquests petits elements són tres parells de palmetes trifoliades i petits caps d'àguila situats als angles extrems. La creu és una versió tardana d'una tipologia d'origen tardoantic, fortament arrelada en la tradició hispana altmedieval, que, ja en època romànica, progressivament, és substituïda pel model amb la figura de Crist crucificat.

Conjunt de quatre imatges tallades en fusta, originàriament policromades, que formaven part d'un grup del Davallament de la Creu, molt probablement compost de set personatges. Es tracta del Crucificat, probablement posterior i molt transformat en èpoques posteriors al romànic, de Maria, Josep d'Arimatea i un dels dos lladres, molt possiblement Dimes.

Capitell decorat amb figuració que presenta una sirena-peix a cadascuna de les quatre cares. La seva composició, estrictament simètrica, mostra els éssers de front, amb una doble cua que es corba i s'orienta cap als angles; els extrems de la cua són subjectats per les mans corresponents, que a la vegada sostenen un peix, de cap per avall. L'esquema es desenvolupa sobre un fons llis i connecta amb un àbac llis i fi, amb uns volums lleugerament sortints que evoquen els daus d'angle d'altres capitells. No hi ha indicis de l'existència de collarí. El relleu mostra els volums clars, amb els detalls marcats somerament i manté una certa tosquedat, segurament i en part a causa del tipus de pedra utilitzat.Capitells del conjunt conservats al museuPer a més informació consulteu l'article de Jordi Camps al blog: Tres capitells romànics de Sant Miquel de Fluvià identificats al Museu Nacional