Les talles romàniques tenien ocasionalment funció de reliquiaris. És el cas d'aquesta severa imatge de Crist, al dors de la qual es descobrí, l'any 1952, un petit reconditori amb diversos paquets de relíquies. També hi havia dos fragments de pergamí, dels quals un duia escrita la data de consagració de la peça, 1147, fet que permet datar-la excepcionalment amb exactitud. Una representació com aquesta del Crucificat sofrent (Christus patiens) ofereix una visió més dolorosa i humanitzada de Jesús, pròxima al text evangèlic i oposada al tipus de Majestat.

Arqueta reliquiari llemosina, formada per un cos de forma de paral·lelepípede i una coberta a dos vessants, que s'obre mitjançant dues xarneres, i està coronada per una gran cresteria calada, sense caboixons. L'ànima de fusta està recoberta per les habituals plaques de coure esmaltades. La decoració més interessant està situada al revers de la peça, on apareix una Crucifixió completa (la Verge i sant Joan, el sol i la lluna), flanquejada per dues grans figures d'apòstols a la placa central, i una Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf i dues grans figures angèliques als extrems, a la coberta.A l'anvers apareixen sis altres figures d'àngels, dins de medallons circulars, i dos àngels més a cada lateral. L'aplicació d'esmalts ornamenta tots els fons i diversos motius decoratius de tipus floral i geomètric, amb predomini de blaus com és habitual en aquest gènere de peces. 0Només les figures del revers, que, d'altra banda, són de millor qualitat, reben caps de coure en aplic.

Arqueta en forma de paral·lelepípede, amb coberta a dos vessants, coronada per una cresteria. Tè l'ànima de fusta recoberta de plaques de coure sobredaurat i amb decoració esmaltada, que és ornamental a la part posterior (amb elements florals estilitzats dins d'una quadrícula) i figurada a les dues plaques de l'anvers (les Tres Maries al Sepulcre i una escena de difícil identificació, potser la coronació d'un sant màrtir) i a les dues dels laterals (amb dues imatges de sants, sense atributs específics). Com és habitual en les obres llemosines tardanes, els fons van esmaltats, amb predomini de blaus i amb elements decoratius circulars, mentre que els elements figurats queden en reserva.

Aquesta figura formava part d'un grup d'imatges del Davallament de la Creu, que a Catalunya té la particularitat d'estar integrat per set personatges. Se'n conserven dues talles al Museu Nacional i les restants al Museu Episcopal de Vic. Al centre figurava Jesucrist sostingut per Josep d'Arimatea i desclavat per Nicodem, flanquejats per Maria i sant Joan, a banda i banda, amb els lladres, Dimes i Gestes, als extrems. El tema del Davallament aporta un sentit més narratiu i dramàtic a la representació de la Passió de Crist, probablement en relació amb el teatre litúrgic. A la col·lecció del museu es conserven imatges d'altres davallaments de la vall de Boí, concretament dels de Santa Maria de Taüll i de Durro.

Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i policromada, amb parts decorades amb relleu de guix i també colradura. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, amb Maria entronitzada i el Nen assegut damunt el seu genoll esquerre. Ambdues figures van coronades.