Talla en fusta del Crist crucificat en la creu, del tipus del Crist sofrent ("Christus patiens", ) coronat, i flanquejat de la Verge i sant Joan, aplicats en format reduït als extrems de la creu. Conserva en gran part la seva policromia, tant a l'anvers com al revers. Crist té el cap inclinat cap avall i cap a la seva dreta, i duu una corona molt simple, sense treballar, a mena de secció troncocònica invertida. El seu pla superior, però, mostra tres forats per a encaixos. El cabell està tractat a base d'incisions paral·leles, quearriben a l'inici de les espatlles. A destacar les incisions paral·leles i molt juntes per fer la textura capil·lar. Els ulls, que en origen devien restar tancats, són ametllats i netament perfilats, mentre que els arcs de les celles es transformen al centre per formar l'os del nas, tractat més com a volum que com a tret anatòmic. Els pòmuls estan sobressortits lleugerament. Els llavis, prims i amb les comissures baixes, estan enmarcats pel bigoti, de dos feixos repartits a banda i banda, i per la barba, d'un sol floc i acabada per rínxols molt senzills. Els braços, constituïts per peces de fusta diferents, apareixen estesos, flexionats per la banda del colze i lleugerament inclinats. Té remarcats pel treball escultòric els ossos i els muscles. Les mans estan obertes, amb els polzes cap endins. Es conserven els dos claus. Quant al tors, es veuen incisions horitzontals que formen les costelles. El ventre és pla, mentre els pectorals també estan marcats, però enfonsats. El "perizonium" és blau, de traços verticals i amb una vora a l'extrem inferior. Per damunt del cenyidor, de color vermell, una peça de color groguenc de forma rectangular disposada en vertical i amb les vores plegades que cauen en ziga-zaga. Les cames, apareixen flexionades, cap endavant i inclinades cap a la dreta. Els peus, amb un treball dels dits molt minuciós, estan separats. Resten els claus corresponents. \n\nA l'extrem dret del travesser hi ha la figura, aplicada, de la Verge, nimbada, inclinada cap a l'esquerra en direcció al crucificat, i amb els braços al davant i les mans creuades a l'alçada del ventre. Vesteix amb túnica blava , i un mantell vermell de mànigues amples amb l'extrem acabat en ziga-zagues marcades i decorada amb unes estrelles de vuit puntes. En destaca també el vel, àmpliament caigut a les espatlles i treballat a base de plecs en ziga-zaga. Tot i el mal estat de la zona corresponent al peu dret, s'oberva el calçat acabat en puntat. Els trets facials estan somerament marcats, amb els ulls de forma ametllada, el nas molt ample i amb l'os central molt marca, tal com s'observa en una escala superior en la figura de Crist. A la seva esquerra, en el travesser, hi ha la inscripció MARIA. A l'extrem esquerre del travesser hi ha la figura corresponent a sant Joan, molt malmesa pels xilòfags. Presentat també frontalment, es duu la mà dreta al cap, inclinat cap a la seva dreta, mentre sosté el llibre amb l'esquerra. Aquest conté la inscripció IOHANNES. Vesteix túnica de coll rodó blava i, per damunt, un mantell vermell decorat amb estrelles de vuit puntes grogues, i vora també. Els peus, nus, reposen sobre un petit sòcol. Als peus de la creu hi ha vestigis del que devia ser la figura d'Adam ressuscitant, sortint de la tomba, amb el forat corresponent a la fixació amb la que es fixaria a la creu. Una altra figura hi havia a l'extrem superior del pal, també desapareguda. \n\nEl conjunt de la creu, tractada amb ramificacions com a arbre de la vida, presenta els extrems flordelisats, excepte l'inferior, transformat en una forma de capitell decorats de fulles llises estilitzades, i en la tija per ser agafada o subjectada la creu. Tot el perfil és vorejat en relleu i pintat de vermell, excepte els extrems, plansamb una doble banda groga i vermella i el camp blau fosc. Aquest color apareix com a fons dels braços, rebaixats, decorats de tiges ondulades amb semipalmetes, excepte a la part superior del pal. En aquest punt hi la inscripció IHESUS NAZARENUS REX IUDEORUM. Al centre de l'anvers es conserva l'Agnus Dei inscrit en una màndorla, sobre fons blau fosc, mentre que el fons del pal i del travesser repeteixen el tema de la tija ondulada de l'anvers. En els extrems florejats, hi ha vestigis de figuració, especialment visible a la part inferior, on apareix un àngel que sosté un llibre.

Encenser de forma semiesfèrica, lleugerament aplanat als pols, format per dues peces molt similars en forma i en decoració. Allà on aquestes s'uneixen sobresurten quatre parells simètrics d'anelles, mentre que a la part superior de la coberta un petit ressalt hemiesfèric és coronat per una forma bulbosa de la qual neix una anella; d'aquesta anella, així com de quatre varetes rígides inserides en les anelles esmentades, s'agafaven els extrems inferiors de les cadenes que, totes unides pels extrems superiors, formaven el dispositiu de suspensió de l'encenser. Aquest sistema tant característic apareix a Catalunya ja al segle XII, i és utilitzat també en els encensers llemosins fins al XIV.\nLa superfície de les dues peces de l'encenser s'organitza a partir de quatre espais presidits per grans medallons circulars i emmarcats per sanefes amb motius geomètrics. La major part dels elements ornamentals queden en reserva, acuradament gravats per a la conformació dels detalls, mentre que els fons són esmaltats amb una sòbria combinació de blau mitjà i ocasionals detalls en turquesa, vermell i blanc, i a la coberta l'esmaltat es combina amb parts calades per tal de permetre la sortida del fum de la crema de l'encens. Dins de cadascun dels medallons citats hi ha una parella d'aus afrontades entre les quals es dibuixa una forma vegetal abstracta formada per dues sinuoses tiges laterals que conflueixen a la part superior, d'on penja una mena de fruit o palmeta. Altres elements vegetals, frondosos, omplen els espais externs que queden fora del perímetre dels medallons, mentre que el ressalt superior de la peça de coberta és ornat amb una sèrie de petites palmetes novament nascudes de tiges circulars, reproduint el motiu de l'interior dels medallons. Les aus afrontades disposen de podersoes urpes, de manera que poden ser identificades amb àguiles o ocells de presa. \nAquesta decoració no remet pas a les fórmules llemosines. Els medallons amb la parella d'àguiles té en canvi paral·lels iconogràfics en obres meridionals de cronologia primerenca, vinculades a la producció de Conques (com en alguns medallons aplicats al dit «cofre de Conques»: Gauthier, 1987, cat. 36) o als suposats tallers silenses (medalló aplicat a una arqueta conservada a l'església de Bellac: Gauthier, 1987, núm. 57). De tota manera, tals similitus són en realitat exclusivament compositives, perquè des del punt de vista estilístic la semblança és inexistent, i, a més, va invertida la relació entre esmaltat i reserva. Tot plegat confirma el caràcter de «unicum» de l'encenser. Evidentment, el motiu de les aus afrontades és adoptat de la llarga tradició bizantina-oriental, i es troba de manera abundant en la decoració d'ivoris o de teixits musulmans (tant del Mediterrani oriental com andalusins), perfectament coneguts a Occident. No es pot descartar, a més, que el motiu fous emprat també en l'esmalteria bizantina.\nA banda de la decoració, aspectes estrictament tècnics i formals allunyen le peça de l'obra de Llemotges típicament importada a partir de cap a 1200. La base de coure és poc espessa i, conseqüentment és més prima de l'habitual la capa d'esmalt dipositat (Gauthier, 1974, op. 80). La forma de l'objecte, encara, pot ésser comparada amb d'altres exemplars d'encensers, més pobres i sense esmaltar, que es conserven a Catalunya (especialment al Museu de Vic) i que són indiscutiblement peces autòctones. Tot això podria confirmar que ens trobem davant d'un dels escassíssims objectes esmaltats produïts a la zona dels comtats catalans, tot i que no pot pas descartar-se del tot un altre origen, en el marc de la península ibèrica. Les característiques advoquen per una cronologia francament avançada, que s'ha situat en el segon quart del segle XII.