Cerca a la col·lecció
Creu de fusta policromada, del tipus potençada, amb els extrems acabats en rectangles. L'anvers té una sanefa en relleu de guix amb restes de plaques d'estany amb colradura ornamentada amb roleus vegetals als braços i amb imitació de pedreria envoltant el disc central. A la potença superior hi ha una inscripció relativa a Jesús. En aquesta cara de la creu es disposava la talla d'un Crist crucificat que no s'ha conservat. Els laterals estan ornamentats amb quadrats dibuixats en blanc, del tipus escacat, que alternen els fons en vermell i negre.Al revers, al cercle central, es representa, sobre un fons blau, la imatge de l'Agnus Dei amb nimbe crucífer, portant la creu i l'estendard propis de la resurrecció. Pels braços travesser vertical i extrems de la creu corren sobre un fons blau i entre bandes grogues unes inscripcions que recorden les pregàries de la missa en el moment de l'Eucaristia i invoquen l'Anyell de Déu (Oh, Anyell de Déu, que lleveu els pecats del món, tingueu pietat de nosaltres!) així com l'al•lusió a la victòria de Crist sobre el Mal i la Mort (Serpent) i la doble naturalesa humana (Ariet) i divina del Senyor (Lleó).Estilísticament s'ha relacionat amb la Creu policromada de Sant Pèir d'Escunhau (la Vall d'Aran). L'ús dels relleus de guix amb restes de plaques d'estany amb colradura, el seu repertori ornamental i el caràcter animat de l'anyell acosten l'obra als primers anys del segle XIII.
Placa de relligadura decorada amb l'escena del Calvari, formada per cinc figures d'aplic, de volum generós i notable qualitat d'execució. Destaca especialment la figura central de Crist, que es presenta segons la fórmula del Christus triumphans o Majestat, inhabitual en composicions d'aquest tipus. L'acompanyen la Verge i sant Joan, dues figures angèliques damunt del travesser de la creu, i la calavera d'Adam enterrada al Gòlgota, a sota. A més, hi ha una Dextera Domini o mà de Déu a la part superior, nimbada i assenyalant l'habitual cartel·la amb el "XP(I)S(TOΣ)". Totes les figures aplicades van en reserva, mentre que el fons de la placa i la creu reben decoració sobre la base d'esmalt, amb predomini de blaus i poca diversitat cromàtica (verds, grocs, blancs, punts de vermell i blanc per al crani d'Adam).
Imatge tallada en fusta i policromada del Crucifix, anomenada Calvari pel fet d'anar flanquejada per petites talles de Maria i sant Joan. El Crist és del tipus sofrent (Christus Patiens), de manera que apareix amb els ulls tancats, els braços sensiblement inclinats i va semi-nu, vestit només amb el perizoni (perizonium). Duu una corona de secció cilíndrica. Als extrems del travesser hi ha fixades les imatges de Maria, a la dreta de Crist, i de sant Joan Evangelista, a l'esquerra. No es conserven, en canvi, les figures d'Adam ressuscitant que hi havia a la base del pal, i la de la part superior, probablement les personificacions del Sol i de la Lluna. La creu, enramada, reforça el seu simbolisme com a Arbre de la Vida, alhora que els extrems acaben en forma de flor de lis.Tot el grup conserva bona part de la policromia, cosa que permet llegir algunes de les inscripcions. Al revers, al centre, hi ha pintat l'Anyell de Deú (Agnus Dei), com a símbol del sacrifici de Crist, imatge habitual en gairebé tots els Crucifixos. El grup es fixava a una estructura de fusta entorn a l'altar, mitjançant el peu coronat per un capitell i acabat en una metxa. Tenint en compte les seves dimensions, devia servir també per a usos processionals.Tècnicament, l'escultura és esquemàtica i efectiva, amb un marcat sentit del detall. La presència d'una creu similar a l'església de Cap d'Aran, pot relacionar aquest Calvari amb obres de la Vall d'Aran o del Pirineu occidental català.Vegeu El Museu de Lleida rep sis peces gòtiques i romàniques d'alt valor patrimonial provinents del MNAC.









