Arqueta reliquiari llemosina, en forma de petit sarcòfag, amb cos rectangular i coberta a dues aigües. Amb el pas del temps ha perdut la cresteria original que coronava la coberta. A la cara principal hi ha dues escenes del cicle de la Infància de Crist: la Matança dels Innocents, a la placa inferior, i la Fugida a Egipte, a la coberta. Als dos laterals de l'arqueta, apareixen les habituals figures de sants, sota una arquitectura senzilla, mentre que les plaques del revers mostren una decoració de tipus estrictament geomètric, sobre la base de rengles d'estrelles de cinc puntes inserides en cercles.Destaca la curiosa combinació de l'esmalt i les parts en reserva, clarament visibles. Pel què fa a les plaques amb figuració, presenten, com és habitual, els fons esmaltats, amb predomini de blaus, i les figures queden sempre en reserva, provistes a més de petits caps d'aplic.

Bàcul llemosí, del qual no conserva el suport de fusta inferior, format per la canya, el nus i la voluta. La decoració, a base d'esmalt, no apareixa la part de la canya i es concentra únicament a la voluta, on predominen, com és habitual, els blaus i els turquesa. S'han aplicat dracs reptilians en ple relleu tant a la canya, en disposició vertical, com al nus, on formen una sanefa de cossos entrellaçats, i un cap similar de grans dimensions decora l'extrem interior de la voluta.L'interior de la voluta està ocupat per una escena de l'Anunciació, en una única peça de coure formada per dues figures de proporcions molt esveltes i formes singularment vaporoses. L'estil d'aquestes figures, la manca de detallisme ornamental i la relativa pobresa de l'esmaltat apunten cap a una cronologia tardana en el marc de la producció de Llemotges.

Les imatges tallades en fusta constituïen un dels elements fonamentals de l'església com a objectes de devoció. Una de les tipologies més desenvolupades a Catalunya va ser la de les Majestats, imatges de Crist a la Creu que simbolitzen el seu triomf sobre la mort, entre les quals destaca la Majestat Batlló. Es caracteritza pel seu caràcter solemne, gràcies a una composició marcada per la frontalitat i la geometrització, i a l'aspecte luxós de la túnica, que recorda els refinats teixits bizantins o hispanomusulmans. Aquesta modalitat comptava amb un gran referent, el Volto Santo de Lucca (Toscana, Itàlia), objecte d'un culte extraordinari des de finals del segle XI.Veure gigapíxelVeure 3DMés informació:Estudi del departament de Conservació-RestauracióItinerari virtual:Les veus del romànicAplicació gratuïta Museu Explora a Apple Store i a Google PlayEscolteu el Cantus in adoratione, peça de la litúrgia que comença el ritual de l'adoratio crucis

Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, que se situava Maria, a la banda esquerra de la composició (a la dreta de Crist), dempeus, de cara a l'espectador, si bé el posat de les espatlles, més ampla i aixecada la dreta, encongida l'esquerra, denoten un gir del cos dins la composició general del grup, envers Crist. Devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre amb la dreta recollia la sang que sorgia de la ferida, amb algun receptacle. Tota la figura reposava damunt d'un petit sòcol, parcialment conservat, a través del qual devia ser subjectada a una biga o element similar. Vesteix amb túnica i mantell i un vel que li cobreix els braços i cau entre aquests, tot dibuixant uns plecs corbats i paral·lels, mentre ressegueix el perfil del cos als coststs. La toca presenta una forma singular, de perfil ovalat, que li envolta tota la cara, a mena de còfia, amb la part superior decorada amb un llaç, i uns plecs inclinats sota la cara, a l'alçada del coll

Les dues imatges formaven part del conjunt de set que constituïen el grup descobert el 1907. Tal com ens ha arribat fins l'actualitat, el Davallament d'Erill la Vall està constituït per set talles, amb algunes restes de policromia, cinc de les quals es troben al Museu Episcopal de Vic. La figura de Crist centrava el conjunt, amb el cap inclinat, el cos seminu provist del perizonium. A la seva dreta (a l'esquerra per a l'espectador), Josep d'Arimatea feia el gest de sostenir el Crist, de manera que la mà esquerra és visible, com de costum, a l'esquerra del costellam de Crist formant part del mateix bloc de fusta. A l'altra banda se situava Nicodem, que apareixia desclavant la mà esquerra del crucificat. Tot mantenint un esquema que tendeix a la simetria, flanquegen aquest grup les figures de Maria i Sant Joan (les dues pertanyents al MNAC). La primera sostenia la el braç dret de Crist, mentre el segon apareix amb el gest de dolor, tot posant-se la mà dreta a la galta, i amb el llibre com a atribut sostingut per l'avantbraç esquerre. Finalment, als extrems hi ha les representacions dels dos lladres, Dimes i Gestes, crucifitats. S'han perdut les tres creus i la biga en la qual es fixarien les talles.\n\nLes dues figures del MNAC apareixen dempeus, amb una composició parcialment basada en una visió frontal. Maria vesteix amb túnica i vel-mantell, que li encercla tot el cap, a mena de còfia, i li arriba fins els braços. L'avantbraç dret, cobert, ha perdut la mà, que devia sostenir algun objecte per recollir la sang de la mà de Crist, que devia agafar amb la mà esquerra, alçada, i de la qual se'n conserva parcialment la peça que la constituïa, encaixada amb la resta de la imatge. El tractament dels plecs denota un intent de conferir elegància a la figura, amb la caiguda suau del mantell als avantbraços i la seva adaptació a la constitució del cos, i l'eixamplament de la túnica a l'alçada dels peus. El cap apareix lleugerament inclinat cap a la seva esquerra, envers la figura de Crist, i queda destacat pel tractament del tocat, amb la part frontal decorada amb un llaç. A la part inferior hi ha restes del supedani on es recolçava la figura, i part dels peus, molt deteriorats. \n\nLa figura de sant Joan Evangelista apareix també dempeus, amb el cap inclinat cap a la seva dreta, envers Crist, tancat la composició del grup per aquesta banda. Es duu la mà dreta a la galta, sostinguda per l'esquerra, en un gest determinat mitjançant una peça de fusta diferent a la que conforma la resta del personatge. El llibre, en vertical, queda sostingut entre l'avantbraç esquerre i el propi cos, davant del mantell. Conserva la part inferior, amb els peus, nus i el suppedani, que no conserva la metxa amb la que s'encaixaria a la biga o element anàleg, com és visible en algunes imatges del grup. El tractament global de la figura ve dominat per l'elegància i el ritme dels plecs de les dues peces de roba i l'eixamplament de la part inferior, que reforça la seva aparent esveltesa.\n\nAquesta imatge conté les restes de policromia més significatives de tot el conjunt, incloses les peces del Museu Episcopal de Vic, amb restes de vermell a la part dreta del mantell, amb formes i d'un color actualment grisós a la túnica, per la mateixa banda. \n\nEls grups del davallament de la creu havien d'ocupar un lloc preferent dins l'església, en relació amb el culte i amb el teatre litúrgic, de manera que no es pot descartar que només fossin utilitzades en relació amb la litúrgia de la Passió.

Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i originàriament policromada, presentada com a "Sedes Sapientiae". Maria és asseguda damunt d'un tron, del qual només en resta pròpiament un prim setial, amb el Nen assegut al mig de la falda, lleugerament desplaçat cap a l'esquerra. La composició està marcada per la frontalitat en el qual, però, les proporcions de la figura del nen respecte del conjunt són notables, i superiors a les de la major part d'exemples catalans d'aquesta tipologia. Maria sosté un motiu esfèric amb la mà dreta, disposada en vertical, mentre té l'esquerra davant l'espatlla del Nen, en gest protector. Per la seva banda, el Nen fa el gest de beneir amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra sosté el llibre, aparentment tancat i recolzat directament damunt del genoll. Tot el grup descansa sobre un sòcol que forma part de la mateixa peça de fusta que la Mare.\n\nPel que fa a la indumentària, Maria vesteix túnica de coll rodó i mantell, obert àmpliament pels costats, tot deixant visibles els braços i caient per la falda en forma de rectangle, damunt el qual apareix assegut el Nen. Hi ha restes de color vermell a la túnica, i de blau al mantell. El Nen duu túnica i mantell creuat a la manera de les togues romanes, que li arriba fins als peus, que queden descoberts i nus com de costum. El color de les dues peces d'indumentària està invertit respecte de les de Maria, amb blau a la túnica i vermell al mantell. La corona de Maria està formada per una franja horitzontal llisa rematada de florons trilobulats, que s'obren lleugerament cap als laterals. Deixa veure les dues franges de cabells que cauen cap als costats. El calçat de Maria, bé que només conservat parcialment, es acabat en punta, i permet de veure com el peu esquerre s'orienta cap a l'extrem, mentre que el dret ho fa frontalment .Els cabells i la corona de la figura del Nen estan resolts de la mateixa manera que la Mare. El treball dels plecs és s'una certa finesa, fet que s'observa especialment davant les cames de la Verge, amb formes en U. També cal destacar els plecs treballats a base d'incisions horitzontals a la part visible de la màniga esquerra de la túnica del Nen.\n\nLes cares són ovalades, molt pulides en comparació amb la resta de la talla, amb una expressió d'una certa dolçor. Els ulls de totes dues figures tenen forma ametllada, sense cap incisió que els remarqui, com tampoc destaquen les celles, com a resultat d'alguna restauració.\n \nEl setial és de forma rectangular, sense muntants; destaca la decoració de caràcter arquitectònic dels laterals, amb una sanefa blanca puntejada i contorns negres, dins la qual hi ha unes arcuacions negres sobre fons vermell. La part posterior, plana i amb respatller semicircular baix, té restes de tres franges verticals en color vermell i groc, de sentit heràldic que ha estat relacionat amb un origen català, com en altres imatges similars. Per aquest mateix motiu, però, la peça podria ser aragonesa, si tenim en compte la presència del motiu en imatges d'aquest origen, com la d'Agüero.

Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i amb restes significatives de la seva policromia original, en una composició que respon al tipus de la "Sedes Sapientiae". Maria és asseguda en un tron, amb el nen assegut a la falda lleugerament cap a l'esquerra. Un rebaixat inclinat visible en la superfície del propi genoll permit deduir que originàriament el Nen se situaria més cap a l'extrem, damunt del mateix genoll. Amb tot, la composició resultant està marcada per la frontalitat i la rigidesa de gestos i actituds. Com en altres obres d'aquest tipus, les proporcions del cap de Maria són importants en relació amb el conjunt. Ambdues figures devien dur corones, de manera que es conserva la del nen, formant part de la mateixa peça, i són visibles algunes irregularitats damunt del cap de la Mare.\n\nActualment s'han perdut les peces de fusta que conformaven els dos avantbraços de Maria i el dret del Nen. Algunes fotografies antigues els mostren. Així, Maia devia sostenir algun objecte amb la mà dreta, mentre situava l'esquerra prop del Nen, en un gest protector. Aquest feia el gest de beneir amb la mà dreta, mentre que conserva el llibre obert i en vertical que mostra tot sostenent-lo amb la mà esquerra. Maria vesteix amb túnica, amb un coll rodó amb una obertura vertical al mig, tractada amb plecs en U tallats subtilment a l'alçada de les cames, i vel-mantell, que li cobreix els braços i cau pels laterals del cap en plecs en ziga-zaga. El cap, de perfil ovalat amb el mentó afinat, presenta una certa cura en els trets facials, netament delimitats, i dibuixant un lleu somriure amb els llavis. El Nen vesteix amb túnica i mantell, aquest posat a mena de toga; la corona es de lleugerament més ampla a la part superior; el perfil en ziga-za sembla ser l'original, especialment si el comparem amb la corona corresponent de la Mare de Déu de Santa Maria de Castellet, que pertany al mateix grup estilístic i compositiu que la de Matadars.\n\nEntre les restes de policromia més importants destaquen les de la part posterior del vel-mantell de Maria, vermell ocupat a la part superior per cercles que inscriuen motius radials de vuit lòbuls, pintats de groc. Sota la policromia s'observen restes d'endrapat.\n\nLes altres restes importants es localitzen al tron. Aquest està compost de quatre muntants a mena de balustres de secció prismàtica rematats per un pom i un respatller, que reposa damunt d'un podi d'escassa alçada, probablement posterior. Els muntants estan pintats de bandes vermelles i grogues alternades, mentre que els laterals ho són mitjançant una arquitectura, amb fons en vermell i finestres en negre, tal com es conserva a l'esquerra. El dors del respatller manté la idea de la representació arquitectònica amb un arc, i formes de torretes a cada carcanyol; el fons çes ocupat de tres franges vermelles alternades amb groc, de sentit heràldic

Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i policromada, com a "Sedes Sapientiae". Maria és asseguda en un moble seient a mena de banqueta, que reposa sobre quatre potes cilíndriques rematades per sengles poms esfèrics, en actitud frontal si bé amb el cap girat lleument cap a la seva dreta, i el nen asseguta l'esquerra de la falda, mirant cap a l'espectador. L'avantbraç dret sembla correspondre's a una aplicació posterior a l'original, ja que el seu gruix no es correspoen amb el del braç, i és presentat amb la mà oberta i de costat; l'esquerra, en canvi, està junt al cos del Nen, en un gest habitual de caràcter protector. Aquell faria el gest de beneir amb la mà dreta, desapareguda, mentre que presenta el llibre, en vertical, tot agafant-lo per la part superior. Ha perdut bona part dels peus que, com de costum, resten nus.\n\nLa composició es caracteritza pel seu caràcter volumètric i per l'esveltesa de les formes, allargassades o bé ovalades, amb les espatlles estretes i arrodonides. És remarcable el fet que sota la indumentària, s'han suggerit els pits de la Verge, a mena de petites protuberàncies, així com la cintura, indicis d'una datació avançada per a la imatge. Aquest caràcter es reflecteix igualment en el tractament dels plecs de les vestidures, amb un major sentit del relleu, més ptofuns que en altres exemplars, tot i mantenir-se dins de recursos convencionals i netament geometritzats. Les cares tenen els ulls i les celles remarcats per línies negres. Els ulls, molt grans en proporció amb la resta de la cara, tenen forma d'ametlla amb unes pupil·les enormes, i les celles són formades per un arc molt marcat. Els pòmuls, les barbetes i els llavis estan decorats amb una suau policromia vermella.\n\nMaria vesteix amb túnica, pintada de blanc, amb coll rodó tractat amb una vora puntejada de color fosc. A la part inferior, sota la caiguda dels plecs paral·lels i acanalats, es fa visible el color vermell que representa la part interior de la túnica. Al damunt, duu un vel mantell obert, que li cai simètricament per les espatlles i li cobreix els braços fins l'arrencada de les mans. És de fons blau ornat com els teixits luxosos amb flors de lis blanques i fulles arquejades en vermell; la vora està remarcada amb una sèrie de punts en blanc, mentre que a la part inferior hi ha representats rombes, en imitació de les aplicacions de pedreria.\nLa corona és rematada per quatre formes bilobulades, algunes d'elles mig mutilades. El calçat és acabat en punxa i decorat amb motius florals enmarcats en dues línies longitudinals. El nen vesteix amb túnica blava, ocupada per grups de tres punts blancs disposats en triangle, i mantell posat a mena de toga, vermell i decorat amb motius estrellats de color daurat. Les vores mantenen un tractament similar al de les peces que duu Maria. La corona, molt mutilada, també presentava quatre motius lobulats, a mena de simplificació dels de la corona de la Mare.\n\nEl tron està recolçat en quatre muntants circulars decorats en franges horitzontals blanques i vermelles alternades, i rematats per una pom esfèric. Aquest plantejament recorda, llunyanament, el de nombroses imatges de la Mare de Déu amb el Nen d'Alvèrnia. Els laterals del seient estan pintats amb motius vegetals, unes semipalmetes blanques sobre fons blau. Aquesta decoració també es desenvolupava al sòcol, disposada en horitzontal al llarg d'una tija ondulada, per bé que en manca una bona part. El seu perímetre ve marcat per dos semicercles a cada costat, com a projecció dels muntants del tron, i és també arrodonit a la part fronatl. El respatller és llis i arquejat, per bé que està encaixat de manera irregular