Bàcul llemosí, del qual no conserva el suport de fusta inferior, format per la canya, el nus i la voluta. La decoració, a base d'esmalt, no apareixa la part de la canya i es concentra únicament a la voluta, on predominen, com és habitual, els blaus i els turquesa. S'han aplicat dracs reptilians en ple relleu tant a la canya, en disposició vertical, com al nus, on formen una sanefa de cossos entrellaçats, i un cap similar de grans dimensions decora l'extrem interior de la voluta.L'interior de la voluta està ocupat per una escena de l'Anunciació, en una única peça de coure formada per dues figures de proporcions molt esveltes i formes singularment vaporoses. L'estil d'aquestes figures, la manca de detallisme ornamental i la relativa pobresa de l'esmaltat apunten cap a una cronologia tardana en el marc de la producció de Llemotges.

Les imatges tallades en fusta constituïen un dels elements fonamentals de l'església com a objectes de devoció. Una de les tipologies més desenvolupades a Catalunya va ser la de les Majestats, imatges de Crist a la Creu que simbolitzen el seu triomf sobre la mort, entre les quals destaca la Majestat Batlló. Es caracteritza pel seu caràcter solemne, gràcies a una composició marcada per la frontalitat i la geometrització, i a l'aspecte luxós de la túnica, que recorda els refinats teixits bizantins o hispanomusulmans. Aquesta modalitat comptava amb un gran referent, el Volto Santo de Lucca (Toscana, Itàlia), objecte d'un culte extraordinari des de finals del segle XI.Veure gigapíxelVeure 3DMés informació:Estudi del departament de Conservació-RestauracióItinerari virtual:Les veus del romànicAplicació gratuïta Museu Explora a Apple Store i a Google PlayEscolteu el Cantus in adoratione, peça de la litúrgia que comença el ritual de l'adoratio crucis

Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, tallada en fusta i amb restes de policromia. Presentada dempeus, apareixia sostenint el braç dret de Crist amb la mà esquerra, mentre que, amb la dreta, probablement amb un receptacle, recollia la sang de les ferides del crucificat. Falten, però, la mà dreta i gran part de l'esquerra.

Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i amb restes importants de la policromia original. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, o Tron de Saviesa, amb la Mare de Déu asseguda amb el Nen a la falda, pràcticament al mig, en una composició totalment frontal. Ambdues figures van coronades, mentre que el respatller del setial duu policromia de possible sentit heràldic.

Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i amb restes de policromia original, que incialment la cobrien en la seva totalitat. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, amb Maria entronitzada i el Nen assegut gairebé al centre de la falda de la Mare de Déu, en una composició totalment frontal. El Nen conserva part de la corona, que en el cas de la figura de la mare, ha desaparegut. De la policromia que es conserva, destaquen les formes arquitectòniques dels laterals del tron i les quatre bandes vermelles verticals sobre fons groc del dors, de sentit heràldic.

Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i policromada. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, o Tron de Saviesa, segons el qual la Mare de Déu apareix asseguda amb el Nen a la falda, lleugerament cap a l'esquerra, en una composició que tendeix a la frontalitat. Ambdues figures van coronades.