Cerca a la col·lecció
Imatge de la Mare de Déu tallada en fusta, amb restes de policromia, que formava part d'un grup del Davallament de la Creu, molt probablement constituït per set figures: Crist, la Mare de Déu, Joan evangelista, Josep d'Arimatea, Nicodem i els dos lladres. Presentada dempeus, devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre que, amb la dreta, recollia la sang que sorgia de la ferida del crucificat amb algun tipus de receptacle.
Arqueta de forma rectangular, amb coberta a dos vessants i una sòlida cresteria coronada per tres elements esfèrics. Sobre l'ànima de fusta, es van col·locar vuit plaques de coure amb esmalt champlevé segons les maneres de l'obra de Llemotges, en aquest cas amb els fons esmaltats i les figures en reserva, com sol ser habitual al segle XIII. La decoració figurada es disposa a les dues plaques de l'anvers, dedicades totes dues a la figura de sant Esteve, amb la conducció del sant al martiri, a la coberta i, a sota, la lapidació, amb la presència preeminent de sant Pau. Les plaques dels laterals presenten dues figures de sants, sense identificar, mentre que, al revers (per on s'obre l'arqueta), la decoració és purament ornamental, sobre la base de grans estructures en forma de rombe.
Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, tallada en fusta i amb restes de policromia. Presentada dempeus, apareixia sostenint el braç dret de Crist amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta, probablement amb un receptacle, recollia la sang de les ferides del crucificat.
Aquest frontal és una excel·lent representació de l'anomenat art del 1200, que es va caracteritzar per la influència, a l'Occident cristià, de l'art bizantí renovat al segle XII a través de la miniatura anglesa i de l'art dels Croats. El frontal està centrat en la figura de Maria com a sedes sapientiae o 'tron de la saviesa', amb el Nen a la falda i flanquejada per quatre escenes de la infantesa de Jesús. La influència estilística de Bizanci és perceptible en el modelat escultural dels cossos, en el tractament dels rostres en tres quarts i en els vestigis de decoració vegetal daurada dels fons. També és d'origen bizantí la posició de Maria en l'escena de la Nativitat, on apareix mig asseguda sobre un feix de palla.Escolteu l'Ad Magnificat, antífona que situa l'escena dels Mags guiats per l'estrella dirigint-se al lloc del naixement.Itinerari virtual: Les veus del romànic
Les talles romàniques tenien ocasionalment funció de reliquiaris. És el cas d'aquesta severa imatge de Crist, al dors de la qual es descobrí, l'any 1952, un petit reconditori amb diversos paquets de relíquies. També hi havia dos fragments de pergamí, dels quals un duia escrita la data de consagració de la peça, 1147, fet que permet datar-la excepcionalment amb exactitud. Una representació com aquesta del Crucificat sofrent (Christus patiens) ofereix una visió més dolorosa i humanitzada de Jesús, pròxima al text evangèlic i oposada al tipus de Majestat.
Arqueta reliquiari llemosina, formada per un cos de forma de paral·lelepípede i una coberta a dos vessants, que s'obre mitjançant dues xarneres, i està coronada per una gran cresteria calada, sense caboixons. L'ànima de fusta està recoberta per les habituals plaques de coure esmaltades. La decoració més interessant està situada al revers de la peça, on apareix una Crucifixió completa (la Verge i sant Joan, el sol i la lluna), flanquejada per dues grans figures d'apòstols a la placa central, i una Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf i dues grans figures angèliques als extrems, a la coberta.A l'anvers apareixen sis altres figures d'àngels, dins de medallons circulars, i dos àngels més a cada lateral. L'aplicació d'esmalts ornamenta tots els fons i diversos motius decoratius de tipus floral i geomètric, amb predomini de blaus com és habitual en aquest gènere de peces. 0Només les figures del revers, que, d'altra banda, són de millor qualitat, reben caps de coure en aplic.
Arqueta reliquiari llemosina, en forma de petit sarcòfag, amb cos rectangular i coberta a dues aigües. Amb el pas del temps ha perdut la cresteria original que coronava la coberta. A la cara principal hi ha dues escenes del cicle de la Infància de Crist: la Matança dels Innocents, a la placa inferior, i la Fugida a Egipte, a la coberta. Als dos laterals de l'arqueta, apareixen les habituals figures de sants, sota una arquitectura senzilla, mentre que les plaques del revers mostren una decoració de tipus estrictament geomètric, sobre la base de rengles d'estrelles de cinc puntes inserides en cercles.Destaca la curiosa combinació de l'esmalt i les parts en reserva, clarament visibles. Pel què fa a les plaques amb figuració, presenten, com és habitual, els fons esmaltats, amb predomini de blaus, i les figures queden sempre en reserva, provistes a més de petits caps d'aplic.
Arqueta en forma de paral·lelepípede, amb coberta a dos vessants, coronada per una cresteria. Tè l'ànima de fusta recoberta de plaques de coure sobredaurat i amb decoració esmaltada, que és ornamental a la part posterior (amb elements florals estilitzats dins d'una quadrícula) i figurada a les dues plaques de l'anvers (les Tres Maries al Sepulcre i una escena de difícil identificació, potser la coronació d'un sant màrtir) i a les dues dels laterals (amb dues imatges de sants, sense atributs específics). Com és habitual en les obres llemosines tardanes, els fons van esmaltats, amb predomini de blaus i amb elements decoratius circulars, mentre que els elements figurats queden en reserva.
Bàcul llemosí, del qual no conserva el suport de fusta inferior, format per la canya, el nus i la voluta. La decoració, a base d'esmalt, no apareixa la part de la canya i es concentra únicament a la voluta, on predominen, com és habitual, els blaus i els turquesa. S'han aplicat dracs reptilians en ple relleu tant a la canya, en disposició vertical, com al nus, on formen una sanefa de cossos entrellaçats, i un cap similar de grans dimensions decora l'extrem interior de la voluta.L'interior de la voluta està ocupat per una escena de l'Anunciació, en una única peça de coure formada per dues figures de proporcions molt esveltes i formes singularment vaporoses. L'estil d'aquestes figures, la manca de detallisme ornamental i la relativa pobresa de l'esmaltat apunten cap a una cronologia tardana en el marc de la producció de Llemotges.










