El recipient és de forma troncocònica, amb suport inferior en forma de peu cilíndric (formant part de la mateixa peça), i ha perdut el mànec original, el qual segons les restes conservades devia ser una peça independent, soldada i alhora clavada amb tres claus. Tota la concavitat interior del vas es decora per mitjà de bandes concèntriques, que tant poden ser en relleu com incises. A la vora exterior hi ha una sanefa de motius semicirculars, mentre que l'umbó central és decorat amb una senzilla retícula en format semi-espiral. La inscripció que l'envolta permet conèixer el nom del possible promtor (més que no pas artífex) de la peça, Antedius. Es tracta d'una invocació relativament comuna en aquest tipus de peces, que afegeix a la fórmula estàndard «fecit» un segon verb, «bibat» que cal interpretar en principi com a subjuntiu de «vivo» (viure) malgrat el canvi de la grafia «u» per «b» (que és un simple i documentat vulgarisme).\nD'aquest tipus de vasos litúrgics de bronze d'època hispanogoda se'n conserven uns quants, sempre de mides similars i fent parella amb petites gerres també de bronze. L'origen de la tipologia sembla que és oriental, però després fou adoptada pels tallers hispans. La utilitat litúrgica d'aquests recipients s'ha relacionat de manera convincent tant amb el ritus baptismal com amb la celebració eucarística, i encara també amb les cerimònies d'ordenació de diaques o subdiaques, que aparentment eren les jerarquies que manejaven les peces.