Cerca a la col·lecció
El de Sant Pere de les Puel·les va ser el monestir femení més important de la Barcelona medieval. Les dependències monàstiques, entre les quals hi havia el claustre d'on provenen les peces exposades, es van enderrocar l'any 1837. Són exemple d'una escultura romànica de notòria simplicitat, que es troba dins dels corrents plàstics barcelonins de finals del segle XII. La presentació museogràfica en forma de galeria claustral és un muntatge de 1934 que utilitza nombroses peces procedents de les restes del claustre original, i que es completa amb perceptibles afegits moderns.
Objecte en forma de colom, destinat a la reserva d'hòsties consagrades. Està format per un cos central, que inclou a la part superior una cavitat esfèrica per a rebre les Sagrades Formes, al qual s'afegeixen com a peces independents les dues ales, la cua i el bec. El cos principal està decorat a cisell amb motius que simulen el plomatge de l'ocell. Ales i cua reben decoració en esmalt "champlevé", amb una paleta cromàtica notablement rica.
Creu d'altar de bronze, grega i patada, amb mànec de llautó. Els quatre braços de la creu, pràcticament idèntics, conflueixen en el medalló central, ornamentat amb cercles concèntrics. Els reversos dels braços presenten una trama d'entrellaços vegetals sobre fons puntejat i tot el perímetre duu un petit ressalt, del qual surten petits elements retallats. Conservats només en part, a cada braç, aquests petits elements són tres parells de palmetes trifoliades i petits caps d'àguila situats als angles extrems. La creu és una versió tardana d'una tipologia d'origen tardoantic, fortament arrelada en la tradició hispana altmedieval, que, ja en època romànica, progressivament, és substituïda pel model amb la figura de Crist crucificat.
Conjunt de quatre imatges tallades en fusta, originàriament policromades, que formaven part d'un grup del Davallament de la Creu, molt probablement compost de set personatges. Es tracta del Crucificat, probablement posterior i molt transformat en èpoques posteriors al romànic, de Maria, Josep d'Arimatea i un dels dos lladres, molt possiblement Dimes.










