Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i policromada, com a "Sedes Sapientiae". Maria és asseguda en un seient a mena de tron, amb muntants tractats amb canaletes en helicoidal rematats per un motiu ovalat, a mena de pinya, i respatller arquejat. La composició general està marcada per la frontalitat i la rigidesa de gestos i posats, tot determinat un cos geometritzant i marcat per volums, amb una part dorsal pràcticament plana. Havent perdut l'avantbraç esquerre, només es pot suggerir que sostenia algun objecte, una esfera o un motiu vegetal; amb l'esquerra, disposat en horitzontal devia fer el gest protector envers el Nen. Aquest, assegut al bell mig de la falda, fa el gest de beneir amb la mà dreta, en un gest forçat, actualment diferent del que s'observa en les primeres fotografies realitzades a la peça, en què la mà no queda tan propera a la cara com es pot veure ara. Amb la mà esquerra sosté un motiu esfèric. És visible el clau metàl·lic amb que se subjectava a la peça que confromava la figura de la Mare.\n\nMaria vesteix amb túnica de coll rodó, originàriament obert al mig i un vel-mantell que li cobreix el cap i li cau per les espatlles fins l'alçada dels colzes. La corona és emmerletada. Els peus, amb calçat acabat en punta, reposen sobre una peanya d'angles arrodonits. Els plecs de la indumentària són de caràcter convencional, amb les formes en U que es repeteixen a les cames i els aplanats del centre i els laterals. El nen, per la seva banda, duu túnica anàloga a la de Maria, i mantell col·locat a mena de toga; actualment no duu corona, però és molt possible que inicialment en dugués. \n\nLes cares d'ambdues figures presenten una policromia clara, amb la zona dels pòmuls marcada envermellida, i els detalls dels ulls netament perfilats. Hom a dit que les dues cares van ser repintades. Malgrat això, però les radiografies dutes a terme al museu només constaten que estan pintades amb blanc de plom, de manera que els possibles retocs s'haurien aplicat amb la mateixa tècnica que la corresponent al revestiment original.\nL'aspecte general de la peça és enfosquit en la indumentària i en el tron, però presentava full de plata amb colradura, al que més endavant s'hi va aplicar mixtió i fulls d'ou molt fins. Amb tot, són visible restes de vermell al revers del mantell i al coll de la túnica del nen, a més del fons de la peanya, decorada amb motius vegetals de color negre. També destaca el motiu geomètric que recorre la vora del mantell de Maria. Pel que al tron, presenta una imitació de carreus de fons daurat, perfilats en negre.\n\nOriginàriment devia ser d'aspecte daurat. Avui presenta craquel·lat gruixut i aspecte general ennegrit peró conserva restes de policromia, sobretot vermells i negre, a la sanefa de les vores dels vestits, al seient i sòcol i a les imitacions de pedreria de la corona.

El de Sant Pere de les Puel·les va ser el monestir femení més important de la Barcelona medieval. Les dependències monàstiques, entre les quals hi havia el claustre d'on provenen les peces exposades, es van enderrocar l'any 1837. Són exemple d'una escultura romànica de notòria simplicitat, que es troba dins dels corrents plàstics barcelonins de finals del segle XII. La presentació museogràfica en forma de galeria claustral és un muntatge de 1934 que utilitza nombroses peces procedents de les restes del claustre original, i que es completa amb perceptibles afegits moderns.

Objecte en forma de colom emprat per a la reserva d'hòsties consagardes, que es col·locava penjat damunt de l'altar, mitjançant cadenes que generalment el lligaven a un cibori o baldaquí protector. El cos principal del colom és fet de dues peces de fosa, unides (com s'adverteix especialment a la part inferior), de coure sobredaurat i amb decoració cisellada simulant el plomatge. El bec és afegit (encaixat i soldat), com demostra el desgast de les juntures, quasi completament obertes. A la part de dalt del cos hi ha la cavitat esfèrica on es desaven les Sagrades Formes, tapada amb una coberta amb els mateixos motius cisellats que la resta del cos, i unida a l'extrem superior per una xarnera que en permet l'obertura; també té un petit agafador.\nLes dues ales i la cua són peces independents, decorades amb esmalts. Les ales, esveltes i creuades a la part final, s'adhereixen al cos mitjançant una barra travessera situada a la zona de davant; la mateixa barra uneix les dues peces); un altre forat a la part posterior de cada ala revela l'existència bé d'una altra barra o bé de dos claus (?) que asseguraven l'adhesió de les peces. Per la seva banda, la peça de la cua va encaixada al cos, possiblement també soldada. El colom ha perdut les dues potes i el disc inferior on aquestes havien de clavar-se. La base actual és una peça d'època moderna, possiblement del segle XVIII o (més aviat) XIX, formada per una base circular, un petit peu i una peça en forma de mig cilindre que permet de reposar-hi el cos de l'ocell.\nEls esmalts de les ales i la cua es conserven notablement bé, només amb petites pèrdues als extrems de totes dues ales, i en el lateral d'una. El model dels motius esmaltats organitza les ales en dues àrees, separades per una banda decorativa amb el fons en blau turquesa i petits cercles en reserva, record de les gemmes (o dels petits motius esmaltats que els imiten) que decoren aquest element en els coloms eucarístics més rics i (potser) cronològicament anteriors. La part davantera de les ales presenat motius en forma més o menys semicircular, simulant plomes curtes; la paleta cromàtic és rica i el procediment tècnic prou sofisticat, amb juxtaposició de fins a quatre colors en un mateix camp esmaltat (les combinacions són: vermell, blau marí, verd, groc; i vermell, blau fosc, blau lavanda, blanc). El perfil de cada ala és reafirmat per una bandes decorativa en blau lapislàtzuli, que de fet en recorre tot el perfil inferior, fins als extrems finals. \nL'àrea posterior de les ales s'organitza a base de franges allargades de color, cercant igualment la referència al plomatge. Es divideix en dos sectors: el primer amb "plomes" on es combinen els colors blau marí, blau clar i blanc; el segon amb vermell, verd i groc. El mateix esquema decoratiu (amb idèntiques combinacións de colors) s'adverteix a la peça que fa de cua, dividida en tres sectors encara que el primer queda quasi completament amagat pel creuament de les ales. \nCal destacar, per últim, la presència de pasta de vidre de color blau fosc als ulls, parcialment desapareguda en un d'ells.