Cerca a la col·lecció
Encenser de coure originalment daurat, decorat amb esmalt i amb la peça de coberta calada per permetre la sortida del fum. Està decorat amb vuit grans medallons, a l'interior dels quals apareix una parella d'aus afrontades flanquejant un element vegetal, format per dues tiges unides, a la part superior de les quals penja una palmeta. Aquesta decoració, algunes especificitats tècniques, com ara que la peça de coure és prima, i, en conseqüència, ho és també la capa d'esmalt aplicada, i l'estructura formal de la peça, l'allunyen de l'esmalteria llemosina i permeten de considerar-la una obra molt possiblement catalana, que cal datar en el segon quart del segle XII, és a dir, molt abans de l'inici de la massiva importació de productes procedents dels tallers de Llemotges.
Imatge de la Mare de Déu tallada en fusta, amb restes de policromia, que formava part d'un grup del Davallament de la Creu, molt probablement constituït per set figures: Crist, la Mare de Déu, Joan evangelista, Josep d'Arimatea, Nicodem i els dos lladres. Presentada dempeus, devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre que, amb la dreta, recollia la sang que sorgia de la ferida del crucificat amb algun tipus de receptacle.
Arqueta de forma rectangular, amb coberta a dos vessants i una sòlida cresteria coronada per tres elements esfèrics. Sobre l'ànima de fusta, es van col·locar vuit plaques de coure amb esmalt champlevé segons les maneres de l'obra de Llemotges, en aquest cas amb els fons esmaltats i les figures en reserva, com sol ser habitual al segle XIII. La decoració figurada es disposa a les dues plaques de l'anvers, dedicades totes dues a la figura de sant Esteve, amb la conducció del sant al martiri, a la coberta i, a sota, la lapidació, amb la presència preeminent de sant Pau. Les plaques dels laterals presenten dues figures de sants, sense identificar, mentre que, al revers (per on s'obre l'arqueta), la decoració és purament ornamental, sobre la base de grans estructures en forma de rombe.
Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, tallada en fusta i amb restes de policromia. Presentada dempeus, apareixia sostenint el braç dret de Crist amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta, probablement amb un receptacle, recollia la sang de les ferides del crucificat.
Aquest frontal és una excel·lent representació de l'anomenat art del 1200, que es va caracteritzar per la influència, a l'Occident cristià, de l'art bizantí renovat al segle XII a través de la miniatura anglesa i de l'art dels Croats. El frontal està centrat en la figura de Maria com a sedes sapientiae o 'tron de la saviesa', amb el Nen a la falda i flanquejada per quatre escenes de la infantesa de Jesús. La influència estilística de Bizanci és perceptible en el modelat escultural dels cossos, en el tractament dels rostres en tres quarts i en els vestigis de decoració vegetal daurada dels fons. També és d'origen bizantí la posició de Maria en l'escena de la Nativitat, on apareix mig asseguda sobre un feix de palla.Escolteu l'Ad Magnificat, antífona que situa l'escena dels Mags guiats per l'estrella dirigint-se al lloc del naixement.Itinerari virtual: Les veus del romànic









