Cerca a la col·lecció
Les imatges tallades en fusta constituïen un dels elements fonamentals de l'església com a objectes de devoció. Una de les tipologies més desenvolupades a Catalunya va ser la de les Majestats, imatges de Crist a la Creu que simbolitzen el seu triomf sobre la mort, entre les quals destaca la Majestat Batlló. Es caracteritza pel seu caràcter solemne, gràcies a una composició marcada per la frontalitat i la geometrització, i a l'aspecte luxós de la túnica, que recorda els refinats teixits bizantins o hispanomusulmans. Aquesta modalitat comptava amb un gran referent, el Volto Santo de Lucca (Toscana, Itàlia), objecte d'un culte extraordinari des de finals del segle XI.Veure gigapíxelVeure 3DMés informació:Estudi del departament de Conservació-RestauracióItinerari virtual:Les veus del romànicAplicació gratuïta Museu Explora a Apple Store i a Google PlayEscolteu el Cantus in adoratione, peça de la litúrgia que comença el ritual de l'adoratio crucis
Aquesta figura formava part d'un grup d'imatges del Davallament de la Creu, que a Catalunya té la particularitat d'estar integrat per set personatges. Se'n conserven dues talles al Museu Nacional i les restants al Museu Episcopal de Vic. Al centre figurava Jesucrist sostingut per Josep d'Arimatea i desclavat per Nicodem, flanquejats per Maria i sant Joan, a banda i banda, amb els lladres, Dimes i Gestes, als extrems. El tema del Davallament aporta un sentit més narratiu i dramàtic a la representació de la Passió de Crist, probablement en relació amb el teatre litúrgic. A la col·lecció del museu es conserven imatges d'altres davallaments de la vall de Boí, concretament dels de Santa Maria de Taüll i de Durro.
Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, tallada en fusta i amb restes de policromia. Presentada dempeus, apareixia sostenint el braç dret de Crist amb la mà esquerra, mentre que, amb la dreta, probablement amb un receptacle, recollia la sang de les ferides del crucificat. Falten, però, la mà dreta i gran part de l'esquerra.
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i policromada, amb parts decorades amb relleu de guix i també colradura. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, amb Maria entronitzada i el Nen assegut damunt el seu genoll esquerre. Ambdues figures van coronades.
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i amb restes importants de la policromia original. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, o Tron de Saviesa, amb la Mare de Déu asseguda amb el Nen a la falda, pràcticament al mig, en una composició totalment frontal. Ambdues figures van coronades, mentre que el respatller del setial duu policromia de possible sentit heràldic.
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta, amb algunes restes de policromia. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, o Tron de Saviesa, segon el qual la Mare de Dëu apareix asseguda amb el Nen a la falda, a la banda esquerra de Maria, en una composició totalment frontal. Ambdues figures duen corones. Falta bona part del setial que completaria el grup.
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i amb restes de policromia original, que incialment la cobrien en la seva totalitat. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, amb Maria entronitzada i el Nen assegut gairebé al centre de la falda de la Mare de Déu, en una composició totalment frontal. El Nen conserva part de la corona, que en el cas de la figura de la mare, ha desaparegut. De la policromia que es conserva, destaquen les formes arquitectòniques dels laterals del tron i les quatre bandes vermelles verticals sobre fons groc del dors, de sentit heràldic.
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i policromada. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, o Tron de Saviesa, segons el qual la Mare de Déu apareix asseguda amb el Nen a la falda, lleugerament cap a l'esquerra, en una composició que tendeix a la frontalitat. Ambdues figures van coronades.
Vas d'ús litúrgic de forma troncopiramidal, del qual falta el mànec original, que, originàriament era una peça soldada. Decorat a base de bandes concèntriques, l'umbó central, ornat amb un motiu reticular en semiespiral, està envoltat per una inscripció de grans dimensions, de bona qualitat, en la qual apareix el nom, possiblement, del promotor de la peça, "Antedius".










