Naveta de tipus llemosí que s'utilitzava per guardar encens. Les dues peces de la coberta estan decorades amb aplicació d'esmalt blau al fons i motius vegetals deixats en reserva. Presenta sis caboixons engastats, de tonalitat verdosa, i dos medallons en relleu calat, al centre dels quals hi apareix un animal fantàstic. La combinació d'aquests dos tipus de decoració, relativament estranya en aquest tipus de peces, confereix a la naveta una notable distinció.

Copó o recipient per contenir les hòsties consagrades que, tot i que es conserva incomplet, és una de les millors peces d'orfebreria romànica del museu. La copa, amb tapa, ha perdut el peu, possiblement cònic, i el coronament que podria tenir forma cilíndrica.La seva decoració d'esmalts sobre fons daurat presenta una xarxa de rombes i triangles de costats curvilinis que emmarca figures de mig cos i decoracions florals. Per la seva forma i decoració s'ha relacionat amb el, més luxós i ornamental, Copó Alpais, conservat al Museu del Louvre a París, una de les peces fonamentals de l'orfebreria llemosina del 1200. Les similituds entre les dues obres no són pas determinants del tot: mentre que en el cibori del mestre Alpais les parts esmaltades ocupen el fons i les figures queden en reserva, en el copó de la Cerdanya l'aplicació de l'esmalt és a la inversa (figures i motius ornamentals esmaltats; fons en reserva), amb un resultat menys espectacular però de més elegància cromàtica.Aquesta peça va ser comprada el 1918 a Amadeu Sales, antiquari, i es sap que prové d'una església de la Cerdanya. Està datada a finals del segle XII i és una de les mostres més antigues de l'arribada de productes llemosins a Catalunya.

Creu de fusta policromada, del tipus potençada, amb els extrems acabats en rectangles. L'anvers té una sanefa en relleu de guix amb restes de plaques d'estany amb colradura ornamentada amb roleus vegetals als braços i amb imitació de pedreria envoltant el disc central. A la potença superior hi ha una inscripció relativa a Jesús. En aquesta cara de la creu es disposava la talla d'un Crist crucificat que no s'ha conservat. Els laterals estan ornamentats amb quadrats dibuixats en blanc, del tipus escacat, que alternen els fons en vermell i negre.Al revers, al cercle central, es representa, sobre un fons blau, la imatge de l'Agnus Dei amb nimbe crucífer, portant la creu i l'estendard propis de la resurrecció. Pels braços travesser vertical i extrems de la creu corren sobre un fons blau i entre bandes grogues unes inscripcions que recorden les pregàries de la missa en el moment de l'Eucaristia i invoquen l'Anyell de Déu (Oh, Anyell de Déu, que lleveu els pecats del món, tingueu pietat de nosaltres!) així com l'al•lusió a la victòria de Crist sobre el Mal i la Mort (Serpent) i la doble naturalesa humana (Ariet) i divina del Senyor (Lleó).Estilísticament s'ha relacionat amb la Creu policromada de Sant Pèir d'Escunhau (la Vall d'Aran). L'ús dels relleus de guix amb restes de plaques d'estany amb colradura, el seu repertori ornamental i el caràcter animat de l'anyell acosten l'obra als primers anys del segle XIII.