Reserva eucarística en forma de cibori o copó, conservat fragmentàriament (manca el peu i el pom superior). El cos conservat té forma semiesfèrica lleugerament aplanada, i és format per dues peces d'estructura pràcticament idèntica, ben encaixades i unides per una petita xarnera. A l'interior de cada peça hi ha un petit motiu cisellat central: una «Dextera Domini» sobre una creu a la peça de coberta, i un àngel de mig cos a la peça que fa de base. La decoració de tota la superfície externa és d'una gran riquesa, amb aplicació d'esmalt i amb les parts que queden en reserva generalment decorades amb motius gravats: petites línies en zigzag a la major part dels fons, i sanefes al diàmetre més extern de cada peça (a base de reticulat a la coberta, i de llunyana inspiració a la copa).\nLa superfície de les dues semiesferes s'articula a partir d'una forma estrellada de sis puntes, les línies corbes de la qual s'expandeixen per tal de crear una xarxa que defineix una sèrie de cel·les de forma romboidal. L'interior d'aquestes cel·les és ocupat, o bé per un personatge, o bé per decoració de tipus vegetal, a partir de l'aplicació d'esmalt segons la tècnica del champlevé; els fons, en canvi, es deixen sempre en reserva. La paleta és rica en matisos, amb predomini de blaus i verds però presència també de blanc, groc i vermell, així com de blanc-rosat per a les carnacions. Tant l'aplicació de l'esmalt com el dibuix dels personatges és de factura delicada i subtil, amb atenció als detalls i un cert refinament expressiu (vegi's els nimbes dels personatges representats, que es perfilen suaument en turquesa) que diferencia la peça del gruix de producció en champlevé que es conserva a Catalunya.\nPel què fa a la iconografia, dotze figures humanes ocupen les cel·les amb què es divideix la coberta, mentre que a la copa inferior només són sis els personatges representats (la resta de cel·les van amb motius vegetals). Es tracta sempre de figures de mig cos que sorgeixen d'un element ondulat, poc individualitzades (varien significativament, només, els gestos de les mans), imberbes i amb nimbe; les actituds dialogants permeten vincular-les en parelles. Els sis personatges de la base, i la sèrie també de sis situada a la part inferior de la coberta han estat identificats com a apòstols, perquè (amb una excepció) duen un llibre a les mans. Més difícil resulta interpretar les sis figures de la sèrie superior de la coberta, que s'han considerat ocasionalment profetes o fins i tot àngels, tot i que no són pas alades; és probable, però, que siguin tan sols representacions genèriques de personatges sants.\nCada personatge és flanquejat per dues o quatre lletres, que formen tres inscripcions consecutives, circulars. A la coberta, la inscripció superior la componen les dotze primeres lletres de l'alfabet llatí, quelcom que ha fet relacionar la peça amb una cerimònia de consagració d'una església, en la qual el bisbe oficiant descrivia un alfabet al voltant d'un creu al paviment del temple; res no pot assegurar, tanmateix, que el copó fos una ofrena en motiu d'una consagració, ni sembla que donin suport a aquesta hipòtesi les altres dues inscripcions. A la part inferior de la coberta s'hi escriu la salutació angèlica de l'Anunciació: «Ave Maria Grasia Plena Domin[us Tecum]», mentre que la tercera inscripció, ja a la copa, és aparentment indesxifrable i és probable que tingui senzillament caràcter ornamental.\nEl copó de la Cerdanya ha estat objecte d'alguns estudis, començant pel de Folch i Torres de l'any 1920, que subratllava les diferències entre la peça i les manufactures de Llemotges i creia possible que es tractés d'una obra renana. La filiació llemosina, tanmateix, ha estat subratllada per tots els autors posteriors, especialment a partir de l'opinió de M. M. Gauthier, que situa el copó dins del grup d'obres anomenades «aux grands yeux». De fet, la peça també se sol relacionar amb el conegut cibori del mestre Alpais (Louvre), d'estructura i organització superficial força similar i amb alguns trets idèntics (els dos dibuixos cisellats a la part interior), tot i que més luxós i ornamental. Les similituds entre les dues obres, emperò, no són pas determinants del tot: mentre en el cibori del mestre Alpais les parts esmaltades ocupen el fons i les figures queden en reserva, en el copó de la Cerdanya l'aplicació de l'esmalt és a la inversa (figures i motius ornamentals esmaltats; fons en reserva), amb un resultat menys espectacular però de més elegància cromàtica.

Creu de fusta policromada, del tipus potençada, amb els extrems acabats en rectangles. L'anvers té una sanefa en relleu de guix amb restes de plaques d'estany amb colradura ornamentada amb rotlleus vegetals als braços i amb imitació de pedreria envoltant el disc central. A la potença superior hi ha una inscripció relativa a Jesús. En aquesta cara de la creu es disposava la talla d'un Crist crucificat que no s'ha conservat. \nAls laterals són ornamentats per quadrats dibuixat en blanc, del tipus escacat, alternant el fons en vermell i negre.\nAl revers, al cercle central, es representa, sobre un fons blau, la imatge de l'Agnus Dei amb nimbe crucífer, portant la creu i l'estendard propis de la resurrecció. Pels braços travesser vertical i extrems de la creu corren sobre un fons blau i entre bandes grogues unes inscripcions que recorden les pregaries de la missa en el moment de l'Eucaristia tot invocant a l'Anyell de Déu (: Oh , Anyell de Déu , que lleveu els pecats del món, tingueu pietat de nosaltres!) així com l'al•lusió a la la victòria de Crist sobre el Mal i la Mort (Serpent)t i la doble naturalesa humana (Ariet) i divina del Senyor (Lleó). \nEstilísticament s'ha relacionat amb la Creu policromada Sant Pèir d'Escunhau (La Vall d'Aran). L'ús dels relleus de guix amb restes de plaques d'estany amb colradura, el seu repertori ornamental així com el caràcter animat de l'anyell l'acosten l'obra als primers anys del segle XIII..