Encenser turriforme d'una tipologia habitual en la producció llemosina. És format per una peça semiesfèrica de base, sostinguda per un petit peu, i una peça de coberta de forma troncocònica, amb un coronament apuntat que acaba amb una bola esfèrica i, damunt les restes possiblement d'una petita creu. L'estructura d'aquesta peça cobertora combina l'esmalt amb la decoració calada, formant aquesta última una mena de finestres ascendents, en arc de ferradura, que evoquen la forma d'una torre circular. S'apropa, en aquest sentit, als encensers més estrictament arquitectònics propis del nord d'Europa (com el MNAC 12118) que segueixen un model iconogràfic que s'ha relacionat amb la imatge de la Jeruselam Celestial. Tanmateix, els encensers llemosins adopten només molt lleugerament l'argument arquitectònic, com és el cas, i sempre combinat amb l'aplicació de l'esmalt.\nLa decoració esmaltada es concentra també a la peça de coberta, que inclou quatre grans medallons amb una figura angèlica a l'interior. Aquestes, que queden en reserva, es dibuixen només de mig cos i són molt esquemàtiques, amb traços de cisell simples i poc acurats. El fons del medalló és en color turquesa, mentre que en tota la resta de la superfície esmaltada predomina àmpliament el blau lapislàtzlui, sobre el qual es dibuixa una senzilla decoració vegetal, també en reserva, formada per tiges enrotllades que culminen en florons trifol·liats, força irregulars. Puntualment hi ha també esmalt de color verd i groc.