Encenser turriforme d'una tipologia habitual en la producció llemosina. És format per una peça semiesfèrica de base, sostinguda per un petit peu, i una peça de coberta de forma troncocònica, amb un coronament apuntat que acaba amb una bola esfèrica i, damunt les restes possiblement d'una petita creu. L'estructura d'aquesta peça cobertora combina l'esmalt amb la decoració calada, formant aquesta última una mena de finestres ascendents, en arc de ferradura, que evoquen la forma d'una torre circular. S'apropa, en aquest sentit, als encensers més estrictament arquitectònics propis del nord d'Europa (com el MNAC 12118) que segueixen un model iconogràfic que s'ha relacionat amb la imatge de la Jeruselam Celestial. Tanmateix, els encensers llemosins adopten només molt lleugerament l'argument arquitectònic, com és el cas, i sempre combinat amb l'aplicació de l'esmalt.\nLa decoració esmaltada es concentra també a la peça de coberta, que inclou quatre grans medallons amb una figura angèlica a l'interior. Aquestes, que queden en reserva, es dibuixen només de mig cos i són molt esquemàtiques, amb traços de cisell simples i poc acurats. El fons del medalló és en color turquesa, mentre que en tota la resta de la superfície esmaltada predomina àmpliament el blau lapislàtzlui, sobre el qual es dibuixa una senzilla decoració vegetal, també en reserva, formada per tiges enrotllades que culminen en florons trifol·liats, força irregulars. Puntualment hi ha també esmalt de color verd i groc.

Frontal d'altar treballat amb taules de fusta, amb policromia, i amb talles de fusta aplicades i ordenades en registres. La seva composició es basa en un esquema tripartit, habitual en obres d'aquesta tipologia elaborades en altres suports i tècniques (orfebreria, escultura en pedra o marbre, pintura sobre taula). La seva iconografia també respon a una selecció habitual. En el registre central hi apareix el Crist en majestat, inscrit en la màndorla, que anava envoltat dels éssers simbòlics del tetramorf, amb figures aplicades de les quals en resten les empremptes dels buits en la policromia. A banda i banda es distribueixen les figures dels apòstols, en dos nivells i dins d'arcades. A excepció de les que duen els atributs, és difícil la identificació d'aquestes imatges. Tot el conjunt queda emmarcat als quatre costats, amb vestigis de policromia, mentre que en un nivell sensiblement inferior se situen les peces de fusta que ordenen la composició amb els registres, la màndorla i els arcs que inscriuen les figures dels apòstols. Les figures s'acoblen a la taula mitjançant claus d'un cert gruix, que possiblement no són els originals.

Al centre destaca la imatge del Crist en Majestat, entronitzat, en una composició totalment frontal, fent el gest de beneir amb la mà dreta i sostenint el llibre amb l'esquerra, que anava obert. ca coronat i vesteix amb túnica i mantell, tractada amb plecs geometritzats i múltiples. Les empremptes del Tetramorf indiquen una disposició tradicional, amb l'àngel de Mateu i l'àliga de Joan a la part superior, disposades cap enfora però amb el cap girat cap a l'interior, i el lleó de Marc i el brau de Lluc a la part inferior. L'apostolat es presenta amb una certa varietat segons els gestos, el tractament dels caps i de la indumentària dels personatges, sempre en actitud frontal. La disposició actual de l'apostolat no sembla corresponedre's amb l'original, en la mesura que les dues figures identificables pels seus atributs, sant Pere i sant Pau, se situen juntes en els dos primers arcs del resgistre superior esquerra, en relació amb Crist. És precisament l'arc situat immediatament al costat d'aquests el que l'any 1907 va aparèixer amb el sant Joan Evangelista d'un calvari, afegir probalment en la remodelació del segle XVI, de manera que actualment roman buit. Totes les figures vesteixen amb túnica i mantell, mentre sostenen un llibre, i presenten notables restes de policromia on es combinen les tonalitats vermelloses amb les verdes.

De la policromia, els vestigis visibles es corresponen amb el repintat del 1579, segons és visible en el que roman de la inscripció que recorria les dues línies hortzontals del marc, de la qual actualment només es pot llegir FOC PINTAT A 1579, mentre que les verticals i el fons del resgistre central ho eren amb motius vegetals. Bona part d'aquesta decoració, visible en fotografies realitzades entre el 1907 i el 1924, ha desaparegut. També ha estat esborrada la inscripció que ocupava una secció quadrada de la part superior del marc, on Arturo Cividini hi signava la seva restauració l'any 1924. Des del punt de vista estilístic, les talles del frontal es caracteritzen per la nitidesa de les formes, per un cert vigir en el relleu i per un recurs a estereotips en el tractament dels plecs que l'han fet comparar amb conjunts d'escultura monumental en pedra. I malgrat tractar-se d'una de les peces de major qualitat de la Ribagorça, no se li han trobat paral·lels significatius entre les altres sèries originàries d'aquesta zona.

Placa de relligadura decorada amb l'escena del Calvari, formada per cinc figures d'aplic, de volum generós i notable qualitat d'execució. Destaca especialment la figura central de Crist, que es presenta segons la fórmula del Christus triumphans o Majestat, inhabitual en composicions d'aquest tipus. L'acompanyen la Verge i sant Joan, dues figures angèliques damunt del travesser de la creu, i la calavera d'Adam enterrada al Gòlgota, a sota. A més, hi ha una Dextera Domini o mà de Déu a la part superior, nimbada i assenyalant l'habitual cartel·la amb el "XP(I)S(TOΣ)". Totes les figures aplicades van en reserva, mentre que el fons de la placa i la creu reben decoració sobre la base d'esmalt, amb predomini de blaus i poca diversitat cromàtica (verds, grocs, blancs, punts de vermell i blanc per al crani d'Adam).