Arqueta llemosina de forma rectangular i coberta a dues vessants, amb ànima de fusta pintada de vermell, i obertura al revers. L'estructura se sosté sobre quatre peus prsimàtics amb retícula cisellada i és coronada a la part superior per una imponent cresteria de dotze finestres en arc de ferradura, rematada per tres robustes esferes de coure, una central i una a cada extrem. L'esmaltat champlevé ocupa el fons de les plaques de coure, mentre que les figures queden sempre en reserva. En els esmalts predominen com és habitual les tonalitats blaves (lapislàtzuli per al fons estricte, puntualment blau marí, turquesa i blau clar), bé que hi ha també presència de vermell, blanc, groc i verd, bàsicament en els motius geomètrico-florals que complementen el fons; en general destaca la vivesa de les combinacions i la intensitat tonal, propis d'una peça de certa qualitat.\nRespecte de la iconografia, els principals arguments figuratius se situen a les dues plaques de l'anvers, on es disposa un petit cicle dedicat al protomàrtir Esteve. A la coberta hi ha la conducció del sant al martiri, empès per tres botxins. A la placa inferior es representa pròpiament la lapidació, amb el sant agenollat en terra i pregant, mentre dos botxins són en acció de llançar-li una pedra, tot guardant a les vestidures altres projectils. A l'esquerra, i en una escala lleugeramnet superior, apareix una figura majestàtica asseguda que cal identificar naturalment amb Saule-sant Pau. Curiosament ja va nimbat, i sosté a la mà esquerra la capa del protomàrtir, que és l'únic element figuratiu a banda dels nimbes que queda esmaltat i no pas en reserva. Els colors (blanc i blau clar) el converteixen en un punt focal notable dins de la composició.\nLes plaques o pinyons laterals són també figurades, amb presència de dues figures santes nimbades, sense identificar; probablement són apòstols. El fons és dividit per dues franjes en turquesa; aquest element no és rar en les peces llemosines (apareix, per exemple, a l'arqueta de la Resurrecció, MNAC 65530), però és curiós que no aparegui aquí en les plaques principals. L'estil de les figures, tanmateix, és perfectament parangonable al de les plaques de l'anvers, i per altra banda la sanefa que emmarca tota la placa conté un petit motiu en forma de queixal (en reserva) sobre fons vernell o blau fosc que es repeteix àmpliament en les plaques del revers de l'arqueta. Tot plegat fa pensar doncs, malgrat les variacions, en un projecte únic.\nEn les esmentades plaques del revers, la decoració canvia i es redueix a una senzilla estructura de tipus geomètric, basada en l'articulació de grans rombes de color blau intens sobre fons blau fosc. Tot el pla queda cobert amb una retícula dels petits elements en reserva ja comentats, els quals apareixen també en les sanefes externes. Com que la placa inferior és petita, es requereixen dues plaques més per a cobrir els extrems del cos de l'arqueta, aquesta vegada amb motius ondulats sempre combinats amb el mateix tipus de sanefa.

Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, que se situava Maria, a la banda esquerra de la composició (a la dreta de Crist), dempeus, de cara a l'espectador, si bé el posat de les espatlles, més ampla i aixecada la dreta, encongida l'esquerra, denoten un gir del cos dins la composició general del grup, envers Crist. Devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre amb la dreta recollia la sang que sorgia de la ferida, amb algun receptacle. Tota la figura reposa damunt d'un petit sòcol, a través del qual devia ser subjectada a una biga o element similar. Vesteix amb túnica i mantell i un vel que li cobreix els braços i cau entre aquests, tot dibuixant uns plecs corbats i paral·lels, mentre ressegueix el perfil del cos als coststs. La toca presenta una forma singular, de perfil ovalat, que li envolta tota la cara, a mena de còfia, i uns plecs inclinats sota la cara, a l'alçada del coll.