L'arqueta reliquiari és de dimensions notables i presenta, en general una decoració ambiciosa, tot i que es noten alguns desajustos entre l'ànima de fusta i les peces de coure que la recobreixen. L'arqueta té la forma habitual, un paralel·lepípede sostingut sobre quatre peus prismàtics i amb coberta a doble vessant, que corona una cresteria robusta i calada, sense caboixons. La coberta s'obre mitjançant dues xarneres, a mode de petit sarcòfag, i és destacable ressenyar que la decoració més interessant (i de millor qualitat) de la peça se situa al revers, en comptes de a la suposada cara principal.\nLa placa inferior del revers està dividida en tres registres verticals. Al mig, es dibuixa una magnífica Crucifixió, amb presència lateral de la Verge i sant Joan i, a la part superior damunt dels braços de la creu, dues personificacions del sol i la lluna segons la fórmula acostumada, d'origen oriental. La creu és coronada per una cartela amb el «Ihesus», i és destacable la mida i el pes cromàtic del nimbre de Crist, crucífer. Flanquejant aquesta escena, es disposen dues grans figures de sants, molt possiblement apòstols (duen llibre) però sense més precisa identificació.\nSemblantment a l'estructura anterior i en perfecta relació amb aquella, també la placa de la coberta s'articula en tres registres verticals. Al centre (i, per tant, just damunt de la Crucifixió) se situa una Maiestas Domini en actitud de benedició i sostenint el llibre amb la mà esquerra, que incorpora l'alfa i l'omega a banda i banda del rostre, i que s'inscriu en una mandorla circular. Als carcanyols que defineix aquest cercle es dibuixen els quatre símbols del Tetramorf, que són tanmateix desfigurats per quatre dels claus que claven la placa a la base de fusta; potser per aquest motiu, la seva presència ha estat sovint ignorada per la historiografia. Dues figures angèliques de grans dimensions se situen als dos registres laterals, completant així un pla celestial de to escatològic que completa el tema inferior de la Crucifixió, resultant de tot plegat un plantejament iconogràfic de to redemptorista o salvífic.\nL'aplicació de l'esmalt és especialment vigorosa en aquestes dues plaques, sempre vinculada als fons i als motius ornamentals (els habituals esquemes floral-geomètrics de la producció llemosina tardana, ben elaborats i força diversos en aquest cas); hi predomina el blau, amb vibrants combinacions de blau fosc, blau marí, lapislàtzlui, i en menor mesura turquesa, associats amb abundant presència de verd i tocs més escassos de groc i de vermell. Les figures queden en reserva, i reben totes elles els característics caps d'aplic, de qualitat notable. La concreció lineal de les figures, a base de cisellat, també és ben dfinida i pulcra, com s'observa per exemple en el Crucificat.\nEl mateix esquema de fons esmaltat i figures en reserva es retroba en les altres cares de l'arqueta, tot i que hi desapareixen els caps d'aplic. La decoració hi és substancialment distinta, a base de grans medallons amb figures angèliques inscrites combinats amb motius ornamentals de tipus novament vegetal-geomètric. Sis dels àngels se situen a l'anvers, tres a la placa inferior i tres a la coberta, i encara dos àngels més se situen un a cada lateral de l'arqueta, en aquest cas a la part inferior. Es tracta de figures de grans dimensions, en actituds gestuals variades i que de vegades porten llibre. La qualitat del dibuix és sensiblement inferior a la de les figures del revers, i també la combinació cromàtica del fons esmaltat és una mica distinta; aquí hi ha una certa preeminença del turquesa, que defineix el fons dels medallons on s'insereixen els àngels. Per altra banda, totes aquestes plaques són emmarcades per una sanefa de petites creus, que en canvi manca a les dues plaques de la cara posterior.\nLa diferència entre les dues sèries de plaques és, doncs, força evident i notable. Això no és excepcional, perquè en aquest període tardà la producció llemosina és ja clarament seriada, i l'ensamblatge d'arquetes devia realitzar-se a partir de peces no necessàriament realitzades ex professo. Potser podem parlar, en el nostre cas, o bé de dos tallers diferents o bé de dues sèries de producció clarament diferenciades d'un mateix taller, una de les quals relativament superior en qualitat i atencions estètiques.