Es tracta d'un frontal d'altar de dimensions considerables, format per cinc compartiments: el central, vertical y de major envergadura, i dos horitzontals a cada banda. Cada compartiment es correspon amb una escena, que es separen entre elles a través de sanefes internes en relleus de guix que imiten els cabuxons de l'orfebreria i s'emmarquen per una cornisa externa amb els mateixos ornaments en guix que es reparteixen entre deu medallons. El frontal està consagrat al tema de l'Encarnació de Crist. Al centre, sota un arc trilobulat , la Maiestas Mariae amb la particularitat de ser un tema oriental, la Verge Dexiokratousa, es a dir amb el Nen cap a la dreta, i acompanyada als carcanyols per dos àngels tot gesticulant entre núvols. Als compartiments laterals es desenvolupa un cicle narratiu, que corre d'esquerra a dreta a través de cinc escenes. A la part superior, a l'esquerra, sota sengles arcs, l'Anunciació i la Visitació,mentre que a la dreta, es representa la Nativitat pròpia de l'art bizantí, amb Maria ajaguda al llit. .La narració es continua a al compartiment inferior. A la esquerra, els tres mags, representats tipològicament en les tres etats de l'home (jove, madur i ancià) i acompanyats de tituli identificatius (GASPAR: BALTASAR: MECHIOR), caminen en processó amb ofrenes cap a la Maiestas Mariae central. com si fos una veritable Epifania. A la dreta, es representa la Presentació al Temple, amb Josep, Simeó, Jesus, Maria i la profetessa Anna. .\nTot i que la figuració, plena de fórmules bizantinizants , s'ha volgut comparar amb la miniatura anglonormanda (Bíblia de Bury St. Edmunds, Saltiri de Winchester, Saltiri d'Eadwine), la intensitat i varietat dels colors (vermell, blau, taronja, groc i verd oliva), de cadències tornassolades, i l'aplicació sistemàtica la colradura tant als nimbes, als coixins i a les ofrenes, com al fons del compartiment central i a les sanefes on es fa servir la tècnica dels pastillatge, semblen reflectir l'art del Mediterrani Oriental de les Croades, concretament l'església de Lagoudera a Xipre (1192). Malauradament, certes pèrdues i restauracions abusives han canviat profundament l'aspecte original de la taula.