Talla en fusta de la imatge del Crist crucificat, del tipus de les Majestats (Christus triumfans), policromada. La figura del Crist està composta de quatre peces de fusta que integren el cap, el tronc i els dos braços, mentre que la creu comporta dues peces, el pal i el travesser. Tant la figura com la creu conserven una part molt important de la policromia, de la qual hi ha almenys dues capes, a més d'un revestiment posterior que va ser en gran part suprimit modernament. La part més deteriorada, en aquest sentit, és el revers de la creu.\n\nLa figura del Crist apareix vestit amb túnica de mánigues llargues (“manicata”), en gest solemne, amb els ulls oberts i els braços disposats totalment en horitzontal. El cap, treballat a base de plans i angles, destaca pel tractament refinat, a base de flocs aplanats, del cabell, la caiguda del qual a l'espatlla només està pintada. Són remarcables els detalls de la policromia dels ulls, els cercles en vermell a l'alçada dels pòmuls, les arrugues del front en dues marques en vermell, així com les del costat del nas, a base de dues línies corbes. Enmig de la barba i el bigoti, que enllacen amb el cabell, la boca dibuixa un gest de pena.\n\nEl treball escultòric i pictòric de la vestimenta és un dels aspectes que apareix tractat amb detall. La túnica està treballada a base de plecs tubulars disposats en sentit vertical, que s'eixamplen a l'alçada del pit per enllaçar amb les espatlles i connectar amb els plecs, inclinats, de les màniques, en un conjunt marcat per la simetria, i per la curvatura reflectida al nivell del cinyell, de doble nus i caigut simètricament a banda i banda. La seva decoració policromada està plantejada seguint exemples de luxe com els teixits i les representacions d'indumentària al•lusives a governants, consistent en un sistema de cercles secants pintats de vermell, disposats simètricament a banda i banda, ens els que s'inscriuen motius florals d'estructura radial, de color blau. Les vores del coll i de les mànigues estan treballades amb motius geomètrics que imiten pedreria, mentre que la inferior presenta una sèrie de motius vegetals estilitzats, a mena de palmetes, formalment derivats de caràcters de l'escriptura cúfica, com succeeix també en mostres de teixits islàmics, siguin o no andalusins. Sota aquesta capa es detecta una primera campanya de policromia, d'esquema similar a l'extern, si bé els detalls i els color varien sensiblement. \n\nTot i les pèrdues, les mans apareixien amb el polze doblegat (sobresortint lleugerament en calat), i amb marques de la sang i arrugues marcades de vermell. Han desaparegut els dos peus, que havien d'anar encaixats individualment en el buit de la part inferior del tronc.\n\nEls dos braços de la creu estan acoblats mitjançant clavilles, que s'utilitzan també per fixar les diferents parts de la imatge a la pròpia creu. La superfície està policromada a base d'un fons blau i una doble banda de color blanc/groc i vermell, a l'exterior. A la part superior del pal es conserva la insripció IH(ESV)S NAZARENVS REX IVDEORV(M), que es llegeix de dalt a baix, sota la qual n'hi havia una amb el mateix contingut que l'externa, que ocupava menys superfície que l'actualment visible. A la part superior del pal hi ha dues peces de fusta, utilitzades des de l'origen, que probalment servien per a cobrir sengles forats de la post, que inicialment hauria acomplert una altra funció.\n\nAl revers de la creu hi ha restes de figuració amb l'Agnus Dei al centre, sobre un fons blau, envoltat d'un clipi amb inscripció, que actualment està en procés d'estudi. En els braços es conserva molt parcialment aquesta policromia, amb la superfície tractada a base de fons vermell, sobre el qual es detecten restes d'inscripcions en el travesser i a la part superior del pal, emmarcada amb una doble vora blava i nou vermella. També els laterals conserven policromia, consistent en un esquema geomètric a base de creus en aspa sobre un fons fosc.