Mare de Déu i sant Joan del Davallament d'Erill la Vall
Les dues imatges formaven part del conjunt de set que constituïen el grup descobert el 1907. Tal com ens ha arribat fins l'actualitat, el Davallament d'Erill la Vall està constituït per set talles, amb algunes restes de policromia, cinc de les quals es troben al Museu Episcopal de Vic. La figura de Crist centrava el conjunt, amb el cap inclinat, el cos seminu provist del perizonium. A la seva dreta (a l'esquerra per a l'espectador), Josep d'Arimatea feia el gest de sostenir el Crist, de manera que la mà esquerra és visible, com de costum, a l'esquerra del costellam de Crist formant part del mateix bloc de fusta. A l'altra banda se situava Nicodem, que apareixia desclavant la mà esquerra del crucificat. Tot mantenint un esquema que tendeix a la simetria, flanquegen aquest grup les figures de Maria i Sant Joan (les dues pertanyents al MNAC). La primera sostenia la el braç dret de Crist, mentre el segon apareix amb el gest de dolor, tot posant-se la mà dreta a la galta, i amb el llibre com a atribut sostingut per l'avantbraç esquerre. Finalment, als extrems hi ha les representacions dels dos lladres, Dimes i Gestes, crucifitats. S'han perdut les tres creus i la biga en la qual es fixarien les talles.\n\nLes dues figures del MNAC apareixen dempeus, amb una composició parcialment basada en una visió frontal. Maria vesteix amb túnica i vel-mantell, que li encercla tot el cap, a mena de còfia, i li arriba fins els braços. L'avantbraç dret, cobert, ha perdut la mà, que devia sostenir algun objecte per recollir la sang de la mà de Crist, que devia agafar amb la mà esquerra, alçada, i de la qual se'n conserva parcialment la peça que la constituïa, encaixada amb la resta de la imatge. El tractament dels plecs denota un intent de conferir elegància a la figura, amb la caiguda suau del mantell als avantbraços i la seva adaptació a la constitució del cos, i l'eixamplament de la túnica a l'alçada dels peus. El cap apareix lleugerament inclinat cap a la seva esquerra, envers la figura de Crist, i queda destacat pel tractament del tocat, amb la part frontal decorada amb un llaç. A la part inferior hi ha restes del supedani on es recolçava la figura, i part dels peus, molt deteriorats. \n\nLa figura de sant Joan Evangelista apareix també dempeus, amb el cap inclinat cap a la seva dreta, envers Crist, tancat la composició del grup per aquesta banda. Es duu la mà dreta a la galta, sostinguda per l'esquerra, en un gest determinat mitjançant una peça de fusta diferent a la que conforma la resta del personatge. El llibre, en vertical, queda sostingut entre l'avantbraç esquerre i el propi cos, davant del mantell. Conserva la part inferior, amb els peus, nus i el suppedani, que no conserva la metxa amb la que s'encaixaria a la biga o element anàleg, com és visible en algunes imatges del grup. El tractament global de la figura ve dominat per l'elegància i el ritme dels plecs de les dues peces de roba i l'eixamplament de la part inferior, que reforça la seva aparent esveltesa.\n\nAquesta imatge conté les restes de policromia més significatives de tot el conjunt, incloses les peces del Museu Episcopal de Vic, amb restes de vermell a la part dreta del mantell, amb formes i d'un color actualment grisós a la túnica, per la mateixa banda. \n\nEls grups del davallament de la creu havien d'ocupar un lloc preferent dins l'església, en relació amb el culte i amb el teatre litúrgic, de manera que no es pot descartar que només fossin utilitzades en relació amb la litúrgia de la Passió.
Segona meitat del segle XII
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932
003917-CJT










