Cercar
Sorolla. Visió d'Espanya. Col·lecció de la Hispanic Society of America
Saber-ne més
Quins temps aquells!!!
Doménikos Theotokópoulos, dit El Greco
Sant Pere i sant Pau. Anys 1595-1600
Saber-ne mésActivitats amb motiu de la nova presentació de Renaixement i barroc

Cita mensual en què diversos especialistes i estudiosos de l’art del període ens mostraran la seva mirada sobre una obra. A cada sessió hi participaran dos especialistes, que presentaran una obra cadascú, en una xerrada de 30 min. Les obres de cada sessió comparteixen una temàtica comuna.
El visitant podrà gaudir d’un viatge imaginari, acompanyat, entre d’altres, del geni i del talent de Fra Angelico, El Greco, Tintoretto, Zurbarán, Ribera o Velázquez.

Taules rodones d'1h de durada per dialogar i debatre a l’entorn de temàtiques que formen part d’interessos compartits per especialistes i el gran públic:
26 de setembre: La Natura morta. Història i vigència d’un motiu artístic
25 d’octubre: La importància dels noms. Atribucions: de la intuïció al mètode científic

Es troba en crisi el model canònic d’ordenació dels relats museístics? Els museus han de ser permeables i fer propostes imaginatives que trenquin amb la imatge estereotipada de ser contemplats com a espais poc atractius. Sense renunciar a la seva dimensió cultural, humanística i reflexiva, cal, però, evitar el perill de traspassar els límits i transformar-los en espais de culte a la frivolitat. A partir d'això, un grup de professionals i intel·lectuals, exposaran les seves visions i compartiran amb tots nosaltres reflexions i idees, amb l’objectiu de fomentar el debat.
Retrat de cavaller
Saber-ne mésRenaixement i Barroc. Col·leccionisme i mecenatge al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Una selecció de la millor escultura i pintura del període del Renaixement i barroc que es conserva al MNAC ens apropa a un fons que, a falta d’una col·lecció reial, procedeix de llegats i donacions de particulars, o de dipòsits d’institucions. És una bona oportunitat per conèixer un conjunt d’...
Saber-ne més
Biblioteques d'Art


Kathleen Salomon
The Getty Research Institute,
Los Angeles, Estats Units
CV

Michael Rocke
Berenson Library, Villa I Tatti-The Harvard University Center for Italian Renaissance Studis,
Florència, Itàlia

Rüdiger Hoyer
Library of the Zentralinstitut für Kunstgeschichte, Munic, Alemanya
CV

Sebastian Hierl
Arthur & Janet C. Ross Library, American Academy in Rome, Itàlia.
CV

Shalimar Fojas White
Fine Arts Library. Harvard University, Cambridge, Estats Units
CV

Sarah Osborne Bender
National Gallery of Art, Washington DC, Estats Units
CV

Jan Simane
Libary of the Kunsthistorisches Institut in Florenz, Max-Planck-Institut, Florència, Itàlia
CV

Wendy Fish
Trustee of the Society of Architectural Historians of Great Britain; Independent library consultant.

Jung Soo Bae
CV

Lynda Bunting
CV

Cathryn Copper
CV

Heather Gendron
<
CV

Ellen Prokop
CV

Saskia Scheltjens
CV

Jan Simane
CV
El repte de preservar les col·leccions físiques a les biblioteques d'art universitàries
Un dels grans reptes a què ens enfrontem a les biblioteques universitàries és la conservació de les col·leccions físiques, i aquesta aportació pretén identificar les principals causes i obstacles que impedeixen dur-la a terme adequadament.
La conservació es veu amenaçada principalment per la manca d’espai. En el context universitari aquesta situació s'agreuja. En les disciplines d'humanitats i ciències socials la situació és més crítica que en altres camps del coneixement, com ara les ciències pures o aplicades, perquè el ritme de publicació en formats electrònics ha estat menor. Així mateix, la disponibilitat de bibliografia en aquest format continua essent escassa i poc variada.
D'altra banda, en l'àmbit de l'art el format físic sol tenir tanta importància com el contingut de l'obra. En alguns casos, com en els llibres d'artista, té sentit el format electrònic? A més, s'ha demostrat que la pràctica de tafanejar directament a les prestatgeries és rellevant per als estudiants de disciplines relacionades amb l'art, ja que aquesta conducta acaba formant part del procés creatiu.
Per mirar de pal·liar aquesta situació i assegurar la preservació de les importants col·leccions acumulades, són necessàries les polítiques de gestió de col·leccions i conservació de fons comuns per a les biblioteques amb col·leccions d'art, ja siguin biblioteques de museus, especialitzades o universitàries. A més, calen espais d'emmagatzematge i dipòsit propers, flexibles i eficients, de manera que l'accés a les col·leccions sigui pràcticament transparent per a l'usuari. Si ens centrem en l’àmbit català, actualment el magatzem cooperatiu GEPA (Garantia de Preservació de l’Espai d’Accés), a la ciutat de Lleida, és l’únic que compleix aquestes característiques.
Jung Soo Bae
Un experiment amb ChatGPT per accelerar la catalogació de matèries per a publicacions d'art electròniques
Aquesta presentació explorarà les aplicacions potencials de ChatGPT 3.5, una IA generativa àmpliament accessible, per catalogar per matèries publicacions d'art electròniques. La catalogació per matèries és fonamental per organitzar i proporcionar accés a les col·leccions de biblioteques. No obstant això, el mètode tradicional per generar encapçalaments pot ser lent i exigent quant a recursos. Per abordar aquest problema, la ponència explorarà com es pot utilitzar ChatGPT per accelerar el procés de catalogació temàtica per a recursos electrònics relacionats amb l'art i la història de l'art.
S'hi presentarà un disseny experimental per avaluar el rendiment de ChatGPT 3.5 en la catalogació temàtica, que implica seleccionar exemples de títols de les col·leccions electròniques de la National Gallery of Art i emprar ChatGPT per generar categories de matèries de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units basades en títols, taules de continguts i resums. Les categories generades es compararan amb les creades per catalogadors humans, amb especial atenció a l'exactitud, l'eficiència i la coherència entre diversos factors. A més, la ponència destacarà els beneficis potencials d'integrar ChatGPT en els fluxos de treball de catalogació, com ara més productivitat i escalabilitat. També es discutiran els desafiaments i les limitacions de la catalogació impulsada per la IA, entre els quals hi ha qüestions de biaix, exactitud i interpretabilitat.
L'objectiu d'aquesta presentació és contribuir a la discussió dins de la comunitat de les biblioteques d'art sobre el paper de la IA en la gestió de metadades i el futur de la catalogació per matèries en l'era digital. Els assistents coneixeran les oportunitats i els reptes d'incorporar la IA generativa en els processos de catalogació bibliotecària, particularment per a les publicacions d'art electròniques.
Joanne Bloom
Espanya a la Universitat Harvard: les col·leccions fotogràfiques de la Fine Arts Library que documenten l'art i l'arquitectura espanyola
La Biblioteca de Belles Arts de la Universitat Harvard acull més de dos milions de fotografies dels segles xix i xx que documenten l'art i l'arquitectura. D'aquestes, més de seixanta mil representen tota la varietat de la producció artística d'Espanya, incloent-hi arquitectura, pintura, escultura, arts decoratives i manuscrits il·luminats.
Les col·leccions de la biblioteca daten de 1875, quan Charles Eliot Norton va ser nomenat el primer professor d'història de l'art dels Estats Units. Les fotografies es van adquirir per facilitar l'ensenyament en el que aleshores es coneixia com a Departament de Belles Arts. Inicialment, el Fogg Museum de Harvard, fundat el 1895, les va comprar o les va rebre en donació, i després se'n va fer càrrec la Biblioteca del Fogg Museum, inaugurada el 1927, que el 1962 es va convertir en la Biblioteca de Belles Arts. Les fotografies d'art i arquitectura espanyola es van incorporar a les col·leccions des d'un bon principi.
Dos professors de Harvard van tenir un paper destacat en la creació de la col·lecció fotogràfica de Belles Arts com un recurs principal per a la documentació d'Espanya.
Chandler Rathfon Post va ser professor a Harvard des del 1909 fins al 1950, i va elaborar la sèrie de catorze volums A History of Spanish Painting, de la qual la majoria de fotografies van acabar a la col·lecció de la Biblioteca. Post va declarar que el seu objectiu era crear l'arxiu fotogràfic més gran i més complet de l'art i l'arquitectura espanyola fora d'Espanya, i durant el seu mandat va adquirir material nou inaccessible fins al moment.
El segon va ser l'historiador de l'arquitectura medieval Arthur Kingsley Porter, docent a Harvard des del 1920 fins
al 1923 i després des del 1925 fins a la seva mort el 1933. Porter i la seva esposa, Lucy Wallace Porter, van fer
fotografies per tot Espanya i França, i aquestes expedicions van fornir les imatges publicades en els seus llibres
Spanish Romanesque Sculpture i Romanesque Sculpture of the Pilgrimage Roads. Porter va aportar
impressions de moltes
d'aquestes fotografies a la biblioteca al llarg de la seva vida i després de morir la seva vídua va donar els
negatius i les impressions a la Biblioteca de Belles Arts.
Aquesta biblioteca també acull un gran nombre de fotografies que es van comprar entre els anys 1900 i 1939 a l'Arxiu
Mas, que ara forma part de l'Institut Amatller d'Art Hispànic. De fet, algunes van ser encarregades per la
Biblioteca del Fogg Museum durant la dècada de 1930, quan Chandler R. Post n'era assessor. La Biblioteca va
continuar adquirint fotografies de l'Arxiu Mas durant la dècada de 1990 mitjançant subscripció.
Isabel Bordes Cabrera
Hablando en data és el primer projecte de visualització de dades de la Biblioteca i Centre de Documentació del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS), en col·laboració amb la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Salamanca. L'objectiu és analitzar i visualitzar la presència de dones artistes, crítiques d'art, comissàries, escriptores i autores que integren el catàleg bibliogràfic, un catàleg especialitzat en art contemporani. El projecte pretén connectar i recopilar la informació disponible sobre aquestes creadores en altres bases de dades (l’Arxiu d'Autoritats Virtual Internacional, el catàleg d'autoritats de la Biblioteca Nacional d'Espanya, Wikidata i Wikipedia) i oferir la visualització d'aquests resultats a través de la seva pàgina web en format de galeria i mapa cronològic. A més, tota la informació recopilada està disponible per a consulta, ús o descàrrega, i deixa oberta la possibilitat a altres enfocaments i visualitzacions tant a la web del projecte com a la pàgina datos.gob.esii. No debades, s'ha convertit en el primer i únic dataset que un museu d'art contemporani nacional com és el MNCARS ha posat a disposició de la ciutadania i els agents reutilitzadors a qui pugui interessar.
En definitiva, és un projecte de:
- Aliances, construït entre un museu nacional d'art contemporani i un equip de recerca universitari unint diverses tecnologies (estadística, intel·ligència artificial…).
- Transparència, ja que ha permès reconèixer públicament la presència (absència) de la dona al nostre catàleg bibliogràfic, però no d’una manera estàtica, sinó amb el ferm propòsit de fer canvis en la nostra política de desenvolupament de la col·lecció. És un projecte en què no només és clau assenyalar la presència de la dona, sinó també la seva absència en recursos com Wikidata i Wikipedia. De fet, aquestes absències han estat el motor clau per organitzar sessions d'edició a Wikipedia de la mà de Wikimedia España i la wikipedista resident del museu.
- Potencialitats, perquè les visualitzacions que es proporcionen a través del projecte s'ofereixen com a possibilitat: la publicació del dataset resultant posa en relleu que altres usos i representacions són possibles. De vegades, les millors idees vénen de l’exterior.
Aquest projecte ha rebut recentment el reconeixement del Consell de Cooperació Bibliotecari, que li ha atorgat el Segell 2023 en la categoria de biblioteques especialitzades.
Lynda Bunting
Indexar AATA Online amb aprenentatge automàtic: els beneficis superen els inconvenients?
Es presenten el context, la implementació, les proves i els resultats de dues eines que fan servir l'aprenentatge automàtic per generar automàticament termes d'indexació per a AATA Online, una base de dades de resums i catalogació centrada en la conservació i preservació de la cultura material, publicada pel Getty Conservation Institute (GCI). El flux de treball d'índexació d'AATA és un procés que comporta molt de temps i requereix una gran dedicació del personal. Automatitzar aquest procés en un conjunt predeterminat de registres podria ajudar a agilitzar-lo i permetria dedicar-se a altres projectes.
Les dues eines d'índexació que es discutiran es van escriure amb scripts de Python i es van entrenar amb conjunts grans de dades —més de 10.000 registres en el primer cas i més de 90.000 en el segon— extrets d'AATA Online, que fa servir l'Art and Architecture Thesaurus (AAT) de Getty com el seu lèxic temàtic principal per a la indexació. La ponent descriurà breument les dues eines —una generada internament i l'altra elaborada per la Biblioteca Nacional de Finlàndia (Annif)— així com els problemes d'implementació, l'eficàcia de la indexació i la potencial necessitat de supervisió i correcció humana.
Juan Antonio Casado
La integració de la intel·ligència artificial: transformació i desafiaments a les biblioteques d'art
La intel·ligència artificial (IA) està redefinint el panorama de nombroses indústries, inclòs el sector cultural. Específicament, les biblioteques d'art i els museus tenen una oportunitat única per aprofitar la IA per millorar la gestió de col·leccions, l'accessibilitat dels usuaris i la interacció pública. Aquesta presentació explorarà els conceptes bàsics de la IA i en destacarà els components principals, com l'aprenentatge automàtic, el processament del llenguatge natural i la visió per ordinador, i com es poden aplicar en el context de les biblioteques dels museus. S'examinaran casos pràctics en què s'ha implementat la IA per digitalitzar i catalogar col·leccions de manera automatitzada, i s'ha observat una millora significativa en l'eficiència i la precisió en la gestió de dades. A més, es discutirà sobre les eines de cerca semàntica que ofereixen una millor experiència d’usuari, permetent un accés més intuïtiu i enriquit a amplis recursos culturals. També es considerarà la personalització de les experiències dels visitants i les opcions d’accessibilitat. Tot i això, l'adopció de la IA no està exempta de reptes. Aquesta xerrada també abordarà els desafiaments tècnics relacionats amb la integració de sistemes tecnològics heretats i la qualitat de les dades, així com qüestions ètiques com el consum d'energia, la privadesa de la informació i els biaixos algorísmics. Es presentaran estratègies per mitigar aquests problemes i es discutirà la importància d’adoptar un enfocament ètic i conscient en l’ús de tecnologies d’IA. Finalment, es convidarà l'audiència a considerar el potencial inexplorat de la IA en la gestió de col·leccions i la interacció pública, i a explorar com la col·laboració entre institucions pot ser clau per a la innovació i la millora contínua a les biblioteques dels museus. Aquesta presentació pretén no només informar, sinó també convidar els participants a considerar com es pot implementar la intel·ligència artificial en les seves pròpies institucions per transformar i enriquir la gestió cultural i l'experiència del públic en el context de les biblioteques dels museus.
Anabel de la Paz i Pep Casals
El Teatre Lliure, situat al centre del panorama creatiu contemporani d'Espanya, ha presentat recentment l'Arxiu Lliure (https://arxiu.teatrelliure.com), una plataforma digital que revoluciona l'accés al patrimoni teatral des del 1976 fins a l'actualitat. Essencialment, aquest projecte pioner no només permet que el públic accedeixi al seu extens arxiu, sinó que també guia l'ús d'eines d'intel·ligència artificial per revolucionar el procés de catalogació de la seva diversa col·lecció, que comprèn més de 74.500 objectes patrimonials, posant-la a disposició de tots amb l'objectiu de continuar fomentant la creació. Aquest estudi de cas és important per als professionals dels museus i biblioteques, ja que mostra les pràctiques dels arxius tradicionals alhora que navega per la innovació tecnològica acompanyada per consideracions ètiques, particularment pel que fa a les dades de reconeixement facial. En aquesta línia, l'èxit de l'Arxiu Lliure rau de manera finamental en l'eina qUIC, un instrument de catalogació impulsat per intel·ligència artificial desenvolupat per Coeli Platform, que utilitza algorismes de reconeixement de patrons per agilitzar els processos d'arxiu, identificant més de 120.000 cares en gairebé 60.000 fotografies, fet que demostra un compromís amb l'ús responsable de les dades d'acord amb els requeriments ètics del sector i els límits legals. Aquesta fusió del coneixement humà amb la innovació tecnològica subratlla la importància d'integrar la intel·ligència artificial amb la intel·ligència natural en les pràctiques d'arxivística. D'aquesta manera s'estableix un precedent per a les institucions culturals i alhora s'emfatitza la importància de la col·laboració entre departaments dins de la institució.
En abordar el caràcter efímer del teatre, l'Arxiu Lliure planteja qüestions fonamentals per a les col·leccions patrimonials: com s'ha d'arxivar un instant teatral? com contrarestar el caràcter fugaç del teatre? per què és important fer-ho? Tot i que el record d'un espectacle pot perdurar, també es conserva en una àmplia gamma de documents. L'Arxiu Lliure acull més de 74.500 ítems procedents de més de 2.000 espectacles i esdeveniments, entre fotografies, programes, cartells, retalls de premsa, objectes, paisatges sonors, plànols, vídeos, entrevistes, música i anècdotes. A més de la seva àmplia col·lecció, l'Arxiu Lliure és útil com a plataforma dinàmica d'exploració, semblant a l'experiència immersiva del teatre en viu. És a dir, un arxiu que és viu, una experiència vívida.
En aquesta presentació aprofundirem en els resultats d'aquest projecte experimental i les seves aplicacions pràctiques a tota la institució, destacant la relació simbiòtica entre la intel·ligència artificial i la intel·ligència natural. Amb un enfocament interdisciplinari, explorarem el compromís del Teatre Lliure amb la conservació del seu patrimoni artístic i el paper de la tecnologia, alhora que fomenta la creativitat i la investigació per impulsar la utilització del ric patrimoni en línia de l'Arxiu Lliure.
Cathryn Copper
-- Properament --
Maria Luisa Cuenca
La biblioteca digital en el context de la web del Museu del Prado
La biblioteca digital afavorirà la preservació dels fons bibliogràfics i facilitarà l'accés lliure a 5.600 números de revistes i 6.000 llibres especialitzats en literatura artística publicats entre finals del segle XV i principis del XX. Fins i tot, algunes d'aquestes obres estan escrites o il·lustrades amb estampes gravades per artistes representats a les galeries del museu, com Albrecht Dürer o Peter Paul Rubens.
La biblioteca del Museu del Prado té una col·lecció de 9.000 llibres rars: tractats principalment d'arquitectura, pintura, escultura, gravat o dibuix; també llibres de festes, d'emblemes, iconografia, anatomia, proporció i fisiognomia del cos humà, a més d'un conjunt important de cartilles de dibuix. Ara aquesta col·lecció es pot visualitzar de manera gratuïta a través del web.
La biblioteca digital s'ha integrat al web del Museu del Prado amb altres col·leccions digitals com són la Col·lecció d'obres d'art, l'Arxiu digital, El Prado efímer i Obres incautades. El Museu del Prado comparteix les col·leccions amb usuaris d'arreu del món, que es poden apropar al seu web per satisfer les necessitats d'informació i generar nou coneixement a partir de la reutilització d'aquests objectes digitals.
Pau Expósito Jufré
Preservació i accés. Integració de la biblioteca personal de la crítica d'art Maria Lluïsa Borràs a la Biblioteca de la Universitat de Girona
Aquesta proposta aborda el procés d'integració exhaustiu de l'impressionant conjunt bibliogràfic de la crítica d'art Maria Lluïsa Borràs a la Biblioteca de la Universitat de Girona. Amb més de 20.000 documents entre llibres, catàlegs d'exposicions, retalls de premsa, etc., aquesta col·lecció representa un tresor inestimable per a la comunitat acadèmica i artística, una mostra molt important de l'art contemporani català i espanyol de finals del segle XX (anys setanta, vuitanta i noranta). La col·lecció conté catàlegs d’exposicions d’una gran diversitat d’artistes del país, així com d’artistes internacionals i biennals d’art. La Universitat de Girona, gràcies al mecenatge de la Fundació Nando & Elsa Peretti, s'ha embarcat en un projecte multidisciplinari per salvaguardar i facilitar l'accés a aquest ric patrimoni cultural.
El procés d’integració s’ha dividit en diverses fases, començant amb un exhaustiu inventari de la col·lecció, seguit per la catalogació detallada de cada document i, finalment, la difusió estratègica dels recursos.
Aquesta proposta analitza les estratègies implementades per integrar efectivament la col·lecció en l'entorn universitari, i com s'han encarat reptes pràctics i teòrics en el transcurs del projecte. S'exploren tecnologies innovadores utilitzades per a la conservació a llarg termini i l'accés obert a aquests recursos, així com pràctiques de catalogació en xarxa que han permès una gestió eficient i fàcil navegació per la col·lecció.
A través d'aquest projecte, la Universitat de Girona no només ha assumit la responsabilitat d'acollir aquest llegat artístic, sinó que també n'ha facilitat l'accés i l'ús per part d'investigadors, estudiants i amants de l'art. Aquest treball ofereix una reflexió sobre les implicacions d’integrar la biblioteca personal d’un crític d’art en un entorn acadèmic, destacant la importància de la col·laboració interdisciplinària i el compromís amb la preservació del patrimoni cultural.
Marc Folia i Marta Riera Sagrera
El projecte METAGLAM constitueix una iniciativa pionera centrada a revolucionar l'accés i exploració del patrimoni cultural digital a través de la integració innovadora d'una interfície de navegació 3D. A partir d'una prova pilot realitzada en col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya, METAGLAM pretén transcendir els paradigmes tradicionals de navegació per llistes al sector cultural (biblioteques, arxius, museus i altres entitats).
El projecte combina la correcció post-OCR i la indexació basada en continguts per transformar arxius històrics multilingües en sistemes d'informació. METAGLAM situa al centre d'aquest projecte la voluntat d'enriquir-ne el contingut utilitzant intel·ligència artificial, alhora que integra el comportament de l'usuari per millorar les experiències de navegació i les recomanacions. En aquesta línia, el projecte METAGLAM investiga com optimitzar la navegació i les cerques si aquests continguts es disposen en un espai virtual tridimensional i no necessàriament figuratiu, és a dir, sense necessitat de col·locar un usuari-avatar en una biblioteca i reproduir els seus moviments com si fos una biblioteca real. L'avaluació es fa sobre un nou conjunt de dades de documents històrics multilingües de principis del segle XX, majoritàriament en català, proporcionats pel repositori digital ARCA (Arxiu de Revistes Antigues Catalanes), gestionat per la Biblioteca de Catalunya. El conjunt de dades, que posem a la disposició del públic, representa el primer corpus català de documents OCR que es publica. En essència, els nostres experiments mostren que el corrector post-OCR millora efectivament la qualitat dels textos extrets, cosa que condueix a millors incrustacions i, en conseqüència, a millors grups de documents.
Aquesta presentació forma part del Projecte METAGLAM (PLEC2022-009322) finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d'Espanya (MCIN/AEI/10.13039/501100011033) i per la Unió Europea " NextGenerationEU "/PRTR.
A més, una part integral de l'èxit del projecte és la col·laboració entre diverses parts interessades: la Plataforma Coeli, el Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat, Mobile Media Content i la Biblioteca de Catalunya. La seva experiència en recerca, arquitectura de dades, metadades i col·leccions bibliotecàries proporciona informació crucial per estructurar el marc del projecte, emfatitzant la importància de la col·laboració entre institucions tecnològiques i culturals.
En la presentació compartirem el projecte pioner METAGLAM i els seus resultats juntament amb informació sobre les implicacions d'aquesta investigació per a altres institucions. En aprofitar tecnologies d'avantguarda i associacions de col·laboració, el projecte no només promet millorar les experiències de navegació, sinó que també estableix les bases per a avenços futurs en la preservació i difusió del nostre llegat cultural col·lectiu.
Heather Gendron
La Biblioteca de Yale aprèn: un programa d’aprenentatge organitzacional sobre IA generativa
A finals de 2023, la IA generativa es va convertir en una prioritat estratègica a la Universitat de Yale. Per afrontar aquest repte, a la Biblioteca de la Universitat es va crear un equip per coordinar un programa formatiu d’un any de durada adreçat als més de 500 treballadors, liderat per la direcció de la Biblioteca d'Art Robert B. Haas Family a Yale. El programa facilitarà que el personal de la biblioteca tingui més coneixements sobre les eines, els mètodes i els resultats de la IA, com també sobre les dimensions ètiques del treball amb IA a LAM. (Una de les fortaleses de la Universitat de Yale són els seus grans recursos pel que fa al patrimoni cultural. A més de les biblioteques i arxius, inclosa la Biblioteca de Manuscrits i Llibres Rars Beinecke, els nostres socis inclouen la Galeria d'Art d’aquesta universitat, el Centre d'Art Britànic i el Museu Peabody). Les aplicacions d’IA per a LUX, la nova plataforma de descobriment del patrimoni cultural de la universitat, formaran part del programa. En aquesta intervenció es resumiran els resultats d’aprenentatge específics que va definir l’equip, els objectius i les activitats planificades per al programa, i es descriuran dels cursos creats pel personal de la biblioteca per a un portal d’aprenentatge en línia.
Amor Álvarez Pedreira
L' Arxiu Central s'encarrega de gestionar la documentació produïda pels departaments del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía en la seva activitat diària, amb l'objectiu de conservar i difondre la memòria d'una institució nacional de referència en art contemporani.
Els seus reptes actuals són tres:
- Reconnexió del museu amb el seu arxiu: resolent la paradoxa d'un museu d'art contemporani acostumat a percebre l'arxiu com una eina de recerca i que, en la seva construcció de futur, corria el risc d'oblidar que en aquest moment genera memòria de la institució.
- Reconversió digital: resolent l'anacronisme que en ple segle XXI l'arxiu només pogués rebre paper, quan tot el museu fa anys que genera expedients sinó digitals, sí, com a mínim, mixtos.
- Reforçament de la difusió: tant interna (intranet, formació…) com externa (web institucional, conferències, visites…), donant-se a conèixer com un servei no només de recerca, sinó de suport als objectius i finalitats del museu (segons la Llei 34/2011, de 4 d'octubre, reguladora del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía).
La crisi sanitària passada va posar en relleu les dificultats de l'arxiu per oferir un servei més enllà del presencial, cosa que va obligar a centrar els esforços en la seva reconversió digital. En aquest context, i gràcies als fons del Pla de recuperació transformació i resiliència de la UE, s'inicia el 2021 l'ambiciós projecte El museo al encuentro de su archivo, que consta de dos eixos fonamentals:
- Migració del sistema de gestió a un sistema que permeti rebre documentació analògica i digital, a més d'oferir una porta d'entrada a l'investigador a través d'un portal de cerca i difusió.
-
Ingesta de continguts digitals al sistema per tal de demostrar a la Direcció que l'Arxiu Central és una
peça clau a la institució. Això s'ha aconseguit a través de dos projectes:
- Una auditoria de gestió documental que permet conèixer l'activitat, la documentació produïda a cada departament i quina pot ser susceptible de transferència. Aquesta auditoria ha permès fer els primers pilots de transferència digital
- Un projecte de digitalització massiva i retrospectiva de documentació descrita per l'Arxiu Central.
Com a resultat, ja hi ha diversos portals web que optimitzaran la resposta de l'arxiu a l'investigador extern i intern. Això no deixa de suposar un canvi intrainstitucional, ja que permet conscienciar que la documentació produïda, sens dubte, té un valor històric i cultural innegable.
Beatriz Martín García
Aprenentatges de la gestió física i digital d'arxius d'artistes i museus
En aquesta presentació exposaré els avenços recents en la gestió d'arxius d'art de la Biblioteca de la Fundació Juan March.
Començaré analitzant els orígens de la col·lecció d'art de la Biblioteca, que és crucial per entendre el context en què es reben els arxius. Tot seguit, descriuré els processos que se segueixen per a la gestió física i digital de diversos arxius d'artistes i museus.
En primer lloc, exploraré l'arxiu de l'artista Fernando Zóbel, rebut el 2015. Hi ha una descripció detallada d'aquest arxiu al programari corresponent, un repositori digital accessible al públic des del 2017, i gran part dels materials han estat digitalitzats i conservats.
Posteriorment, incidiré en l'Arxiu d'Artistes Abstractes a Espanya (AAAeE), un recurs únic per a investigadors que va començar el seu camí com a Diccionario de pintores abstractos españoles, un projecte de Zóbel que actualment acull més de mil registres.
Per acabar, parlaré del projecte de l'Arxiu d'Exposicions, que conté tot el material complementari i efímer de les exposicions celebrades per la Fundació des de la primera, l'any 1973.
Alberto Medina Morales
La Biblioteca i Centre de Documentació del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía és un equipament especialitzat que aplega i conserva llibres i documentació sobre artistes o corrents artístics des de l'any 1881 fins a l'actualitat. Malgrat el caràcter específic d'aquesta biblioteca i la singularitat de les seves col·leccions, l'accés als seus fons és obert no només als investigadors, sinó també al públic general, que de vegades és més nombrós que el públic especialitzat. Lluny de sentir aquesta situació com una amenaça, es va veure com a oportunitat i va suposar una de les raons per al naixement de Casi libros. Casi libros és el programa de mediació de la Biblioteca i Centre de Documentació que proposa un apropament als seus espais, fons i serveis, més enllà de la seva naturalesa com a plataforma de recerca al voltant de l'art contemporani. El programa, implementat des de l'any 2021, aborda la biblioteca com a territori reflexiu i participatiu, del qual poden sorgir vincles entre la ciutadania i els fons documentals i artístics. Les seves línies d'actuació –algunes desenvolupades a la biblioteca mateixa, d'altres fora dels seus murs– parteixen del llibre i el document com a elements comuns i dinamitzadors per generar diferents projectes, com ara: Otros libros y eso, un club de lectura de narrativa i assaig; Aguja imantada, un programa de visites a les mostres documentals de l'Espai D i a les instal·lacions de la biblioteca; Mirar de cerca, un programa de formació d'usuaris al voltant dels fons artístics i documentals que conserva el centre, i Salirse del margen, una sèrie de recorreguts guiats a la col·lecció del museu articulats a partir de lectures de llibres i documents conservats a la biblioteca. La naturalesa innovadora i plural d’aquest programa ha estat reconeguda pel Segell del Consell de Cooperació Bibliotecària en qualitat de projecte finalista de l’edició 2022.
Les experiències resultants i els fruits obtinguts durant el desenvolupament d'aquest programa d'extensió bibliotecària han permès detectar diverses fortaleses i debilitats que caldrà treballar en els propers anys per tal de poder dotar Casi libros d'una coherència, solidesa i cohesió més gran en el futur.
Ona Pagès Navarro i Ana Urroz Osés
Accés web a biblioteques i arxius d'art. La importància de la interfície, la qüestió del disseny d'interacció
Un dels aspectes fonamentals que cal considerar en l’organització d’una biblioteca o un arxiu és l’accés que tindran els usuaris a aquesta col·lecció de documents i obres. Per descomptat, ningú millor que un expert en biblioteconomia per saber com organitzar una biblioteca. Però en el cas de la versió web d'aquesta col·lecció, cal considerar aspectes específics del disseny gràfic, el disseny d'interacció persona-ordinador (HCI) i el disseny de navegació. Tots aquests temes requereixen un estudi detallat i una atenció personalitzada en funció del volum de dades, el públic objectiu i el disseny de marca de la institució, entre d'altres aspectes.
Per assegurar una bona experiència d'usuari (UX) en l'ús i l'accés als recursos oferts en línia, cal comptar amb un equip multidisciplinari que domini cadascun d'aquests aspectes. Això requereix una metodologia específica i un conjunt de proves d’usuari que ens permetin iterar fins a refinar el disseny més adequat.
En aquesta conferència presentarem els aspectes fonamentals en el disseny d'aplicacions en línia que impacten a UX: usabilitat (lleis i heurístiques), disseny visual (color, percepció i conceptes de teoria de la forma) i disseny d'interacció
En resum, el nostre objectiu és oferir una revisió d'altres aspectes necessaris del disseny que intervenen per millorar la llegibilitat i la comprensió de les biblioteques i els arxius d'art. És a través de la comunicació i el treball compartit entre diferents disciplines que es pot assolir un millor desenvolupament de l'accés.
Mario Pérez-Montoro
La visualització de dades com a estratègia de recerca en les humanitats digitals
L'aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha revolucionat la majoria dels aspectes de les nostres vides. Allò que tradicionalment s'ha considerat acadèmicament com a “humanitats” també s'ha vist impactat per aquests desenvolupaments tecnològics. Els avenços es reflecteixen en el disseny dels llocs web dels museus i els continguts digitals de les biblioteques d'art. L'objectiu d'aquesta contribució és abordar alguns dels referents i nous progressos en la disciplina de la visualització dins en l'àmbit de les humanitats digitals. Amb aquest propòsit, he organitzat aquesta contribució en diferents seccions. A continuació, en dues seccions es pretén identificar algunes propostes que poden ser considerades com a referents a l'hora de representar visualment unitats textuals i fets històrics dins l'àmbit de les humanitats digitals. La secció següent aborda una sèrie de visualitzacions que, si bé no s'utilitzen habitualment com a estratègia analítica en les disciplines de les humanitats, podrien representar una innovació metodològica per analitzar visualment la informació i les dades abordades en la recerca duta a terme en aquestes àrees de coneixement. Finalment, l'aportació es completa amb la recopilació de l'aprenentatge exposat i les conclusions que es poden extreure de l'anàlisi i les propostes realitzades.
Ellen Prokop
Descobrint l'art i l'arquitectura espanyola al Departament de Col·leccions d'Imatges de la National Gallery of Art (Washington, DC)
El Departament de Col·leccions d'Imatges comprèn un arxiu fotogràfic de més de setze milions de reproduccions que documenten la història global de les belles arts. Entre les col·leccions d'art i arquitectura espanyola destaquen 600 impressions de negatius de plaques de vidre de l'Arxiu Ruiz Vernacci de l'Institut de Patrimoni Cultural Espanyol (IPCE); àlbums del segle xix que presenten l'arquitectura espanyola, com l'Album fototípich de la catedral de Barcelona (1888), i l'arxiu de l'erudit nord-americà Harold Wethey (1902-1984). A més de fer un repàs d'aquests conjunts, aquesta breu presentació esbossarà els esforços recents per promoure el descobriment i l'accés a aquests recursos atenent a la participació del Departament en PHAROS, el Consorci Internacional d'Arxius Fotogràfics. Aquesta organització, formada per quinze arxius de fotografia d'art europeus i nord-americans, es compromet a produir una plataforma de recerca digital que ofereixi accés consolidat a les imatges digitalitzades dels arxius i a la documentació acadèmica corresponent.
La plataforma, que es llançarà la tardor de 2024, conté actualment més de 2,8 milions d'imatges i metadades relacionades. Per facilitar la navegació i limitar la duplicació, el consorci ha desenvolupat una eina basada en tecnologies d'aprenentatge automàtic i visió per ordinador, la base de dades de cerca visual de PHAROS. Aquesta base de dades, que inclou 91.086 arxius digitals de pintures i dibuixos de sis institucions, permet als investigadors cercar per imatge en comptes de text mitjançant la comparació dels arxius digitals que han pujat o seleccionat del conjunt de dades proporcionat. La implementació d'aquesta innovació s'anirà estenent a tota la plataforma amb l'objectiu d'avançar en noves connexions i descobriments dins del camp de la història de l'art. En presentar els materials de recerca del Departament de Col·leccions d'Imatges relacionats amb l'estudi de l'art i l'arquitectura espanyola juntament amb la seva implicació en PHAROS, la xerrada toca els dos temes de la conferència oferint un estudi de cas de com la tecnologia d'intel·ligència artificial s'està fent servir per connectar els investigadors amb materials poc comuns.
Anna Pujols Grifè
L'hemeroteca de l'Arxiu i la Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella
L'any 2014, l'Ajuntament de Girona, paral·lelament a l'adquisició del fons artístic Rafael i María Teresa Santos Torroella, va rebre en donació el seu arxiu i biblioteca per part dels hereus de María Teresa Bermejo.
L'Arxiu i la Biblioteca Santos Torroella té una hemeroteca amb més de 1.500 títols. Les publicacions permeten explicar la història de Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914 - Barcelona, 2002), periodista i crític d'art. Les seves primeres col·laboracions a la premsa es remunten a l'any 1928 al seu poble natal. El 1929 es va traslladar a Huelva i més tard a Valladolid i Barcelona. Durant tot aquest temps va col·laborar a les publicacions Juliol, Meridià i Treball. L'esclat de la Guerra Civil espanyola va truncar la seva incipient trajectòria a la premsa escrita. Rafael Santos es va integrar en un batalló de l'exèrcit republicà i el 1938 va ser arrestat pels franquistes. El 1940 va sortir en llibertat, sense passaport i inhabilitat per exercir qualsevol càrrec públic o polític.
Aquell mateix any va poder reprendre les activitats periodístiques. Establert a Salamanca, va col·laborar en el diari local El Adelanto, va ser corresponsal de La Estafeta Literaria i, amb Antonio Tovar, va fundar i va participar en les revistes d'àmbit acadèmic Lazarillo i Cátedra. Va viure un temps a Madrid i el 1947 es va traslladar definitivament a Barcelona. La seva trajectòria periodística inclou col·laboracions a les revistes Proel (Santander), Espadaña (Lleó), Revista de las Ideas Estéticas (Madrid), Ínsula (Madrid), Gaceta de las Artes (Madrid), Lar (Sant Sebastià), Papeles de Son Armadans (Palma de Mallorca), Destino (Barcelona), El Correo Catalán (Barcelona), Solidaridad Nacional (Barcelona) i El Noticiero Universal (Barcelona), entre altres capçaleres.
A més de la trajectòria periodística de Rafael Santos Torroella, l'hemeroteca de l'arxiu inclou alguns dels títols més reconeguts de l'art d'avantguarda al segle XX. Rafael era germà de la pintora Ángeles Santos Torroella, que va enlluernar la intel·lectualitat el 1929, amb només divuit anys, en presentar l'obra Un mundo al IX Saló de Tardor de Madrid. Per casa seva van passar Ramón Gómez de la Serna, Giménez Caballero, Ricardo Baroja, Jorge Guillén, etc. Des de llavors, Rafael Santos es va dedicar a l'estudi i la promoció de l'art nou. Fruit d'aquesta fascinació, l'hemeroteca compta amb els dos números de Gallo –revista de la Generació del 27 impulsada per Federico García Lorca–, L'Amic de les Arts, Pèl&Ploma, Quatre Gats, així com capçaleres de referència a França com La Révolution Surreáliste o 391, impulsada per Francis Picabia
Es tracta d'una hemeroteca que ofereix possibilitats infinites per a l'estudi i la divulgació de la premsa històrica a Catalunya i Espanya, a més d'una finestra per a la recerca de l'art d'avantguarda des dels seus inicis.
Silvia Redondo Iniesta
El paper social de les biblioteques dels museus
Tradicionalment, l'objectiu principal de les biblioteques dels museus ha estat fer costat al personal del museu i altres investigadors externs. No obstant això, en els últims anys i en el context de la ciència oberta, algunes d'aquestes biblioteques han anat reorientant els seus serveis, d'una banda per arribar a altres tipus d'usuaris i, de l'altra, preservant i difonent el coneixement i la recerca en formats oberts i més accessibles.
D'aquí ve que hi hagi una tendència cap a un rol més social i més accessibilitat per a las ciutadania, que coincideix amb la nova definició dels museus, que destaca la investigació, la participació ciutadana, l'accessibilitat, la sostenibilitat i la inclusió, entre d'altres.
Aquesta tendència es va poder observar a les darreres jornades de Biblioteques de Museus BIMUS de 2023, on van rebre gran atenció les comunicacions relacionades amb activitats, serveis i projectes destinats al públic en general, que van presentar museus com el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el Museu Sorolla o el Centre de Documentació de l' Agència Pública Casa Natal de Pablo Ruiz Picasso, entre d'altres. La mateixa Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d'Art de Catalunya des de fa anys treballa per potenciar el paper social de la biblioteca i acostar l'art a la ciutadania. Des del 2021, i en col·laboració amb el Servei de Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, la biblioteca del MNAC ofereix al públic en general dues activitats virtuals dirigides per moderadors: d'una banda, un club de lectura anomenat Apassionart i, de l'altra, Fanàtics de l'Art, una comunitat d'art virtual formada per persones interessades en l'art i el museu
Així mateix, els resultats d'una enquesta duta a terme a mitjan 2023 a més de 100 biblioteques de museus confirmen aquest interès per arribar a un públic que va més enllà del personal del museu i del personal investigador, i revelen un interès manifest per l'obertura de la biblioteca i la promoció del seu rol social.
Les biblioteques dels museus viuen, per tant, un moment de canvi i obertura, en un context en què la ciència oberta, a través de la ciència ciutadana, dona cada cop més protagonisme al públic i a la difusió del coneixement i la investigació en formats oberts.
Paula Sánchez García
La Biblioteca de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya: d'on venim, cap on anem
La Biblioteca de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya és una biblioteca especialitzada que ofereix un servei documental integral per a les diferents àrees de treball de l’Institut, i també per a investigadors i usuaris externs. La biblioteca va sorgir el 1990, en la segona part del projecte arquitectònic. És el primer edifici de biblioteca circular construït a Espanya, però com a institució és poc conegut. L'accés al públic és gratuït a efectes de consulta, estudi i investigació dels materials que hi ha.
El volum de materials ha crescut contínuament i intensament fins a esdevenir referència bibliogràfica obligada en matèria de conservació i restauració del patrimoni cultural espanyol. Avui comprèn més de 35.000 volums i gairebé 1.700 títols de revistes especialitzades en diversos idiomes.
L'objectiu d'aquesta intervenció és explicar l'evolució de la biblioteca (materials, recursos humans, recursos econòmics) i mostrar com, en els darrers anys, les xarxes socials i la cooperació bibliotecària han estat fonamentals per incrementar-ne l'ús i el nombre de visitants (inclosos directors de cinema i productors que acudeixen a aquesta biblioteca per gravar sèries de televisió i pel·lícules).
El catàleg de la biblioteca està inclòs en diversos projectes (com la xarxa BIMUS, el catàleg BIBLESPAGE) i la intenció és incrementar les connexions amb altres institucions i projectes nacionals i internacionals com ara ICCROM, Hispana, Dialnet, AENOR o el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic.
Carolina Santamaria
LaDigitaldelReina: recerca multiplataforma per a les col·leccions digitals del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS)
LaDigitaldelReina es va plantejar amb la idea d'oferir un accés públic unitari a tots els fons digitals (artístic, documental, fotogràfic, immaterial) que formin part del museu i que siguin accessibles respectant les lleis de propietat intel·lectual.
Aprofitant la versatilitat de les noves tecnologies, es buscava contribuir a la construcció d'unes humanitats digitals que milloressin l'experiència de l'usuari enriquint la contextualització de les obres i el coneixement del patrimoni custodiat al museu. I, per descomptat, enriquir la investigació oferint el text complet dels documents de la biblioteca i el centre de documentació, però també de les transcripcions d'algunes de les conferències o programes de ràdio del museu.
Sobretot, està pensada com una eina de recerca que transcendeixi les mateixes col·leccions generant espais de relació entre fonts tradicionalment separades. Aquest aspecte relacional on convergeixen els materials de diverses fonts permet enllaçar, per exemple, les exposicions amb les obres exposades o amb material de referència, amb fotografies de les sales, amb la fitxa d'artistes, etc.
A més, permet fer emergir materials tradicionalment ocults per a l'ús del professional del museu. Sense oblidar-nos que permet unificar virtualment arxius custodiats en diferents departaments. En definitiva, contribueix a la construcció, la conservació i la difusió de la memòria del museu.
Saskia Scheltjens
Iniciatives culturals d’IA als Països Baixos
ls Països Baixos tenen una llarga tradició de col·laboració intensa entre els experts en informàtica i l'àmbit del patrimoni cultural. Potser per això, les iniciatives i la recerca al voltant de la IA en el context de la cultura hi troben un terreny tan fèrtil per a nous avenços i experiències. La IA cultural es pot definir com l'estudi, el disseny i el desenvolupament de sistemes d'IA sociotecnològics que de manera implícita o explícita tenen coneixement de la complexitat subtil i subjectiva de la cultura humana.
Aquesta presentació pretén oferir una panoràmica breu d'iniciatives anteriors als Països Baixos, des de les primeres investigacions en informàtica cultural fins a col·laboracions a la web semàntica, passant per projectes d'humanitats digitals en col·laboració amb museus, biblioteques i arxius. Però, sobretot, pretén presentar els projectes actuals relacionats amb la IA cultural en el context del patrimoni neerlandès i més enllà. Finalment, conclou amb alguns desafiaments i recomanacions per afavorir col·laboracions constructives entre investigadors i institucions basades en alguns d'aquests projectes al Rijksmuseum d'Amsterdam.
La 10a Conferència Internacional de Biblioteques d'Art, que es durà a terme a Barcelona el proper mes d'octubre, es dedicarà principalment a dos àmbits temàtics:
- El panorama actual de les biblioteques d'art i de museus a Espanya.
- La intel·ligència artificial en biblioteques d'art i de museus.
En aquesta ocasió aprofitarem per familiaritzar-nos amb el panorama de les biblioteques i arxius d'art i de museus a Espanya. Coneixerem millor les seves tradicions, estructures, plans de futur i, alhora, explorarem les possibilitats de cooperació amb la xarxa artdiscovery.net.
Per aquest motiu, es convida especialment a les institucions espanyoles a presentar les seves propostes sobre projectes i perspectives actuals, així com, estratègies de futur.
Animem també a representants de biblioteques i arxius d’altres països que mantenen col·leccions importants sobre art espanyol i història cultural ibèrica, a contribuir amb les seves presentacions, tant per proporcionar una perspectiva internacional, com per identificar oportunitats de col·laboració entre institucions potencialment valuoses.
Aquesta conferència, a més, aspira a facilitar un intercanvi d'experiències en l’àmbit de les biblioteques d'art i la intel·ligència artificial, especialment pel que fa a la interconnexió dels registres de les biblioteques i d’arxius, però també pel que fa a la compartició, ús i protecció dels objectes que formen part de les col·leccions en un món amb IA. Les propostes relacionades amb aplicacions específiques i projectes en curs són d’especial interès.
Hi haurà una elecció de dos formats de conferència:
- Presentacions de 20 minuts
- Xerrades ràpides de 5-10 minuts
Les presentacions es poden realitzar tant en anglès (idioma de la conferència) com en espanyol. Es proporcionarà una traducció simultània en ambdues direccions.
La data límit per a presentar les propostes és el 30 d'abril de 2024 i han d’incloure:
- Títol
- Resum de màxim 400 paraules
- Breu CV
La proposta ha de ser redactada en anglès. En el termini d’un mes, es notificarà l'acceptació de les propostes.
Si us plau, envieu la vostra proposta a: [email protected].
Detalls de la Conferència Internacional de Biblioteques d'Art:
Dates: dijous a dissabte, 3-5 d'octubre de 2024
Ubicació: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (Espanya)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Com arribar al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Metro
Línies L1, L3: Pl. Espanya
Autobusos
55 (és el que deixa més a prop, parada: Museu Nacional d’Art de Catalunya/Museu Etnològic)
150 (Pl. Espanya-Av. de l’Estadi/Piscines Picornell-Museu Nacional)
13 (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia/Poble Espanyol)
Fins a Pl. Espanya 65, 79, 109, 165, D20, D40, H12, V7
Bus Turístic
Bus Turístic (Museu Nacional) / Barcelona City Tour (Museu Nacional)
Tren
FGC L8, R5, R6, R50, R60, S4, S8, S33 (Estació Espanya)
Funicular
Metro Paral·lel (tarifa integrada) – Funicular de Montjuïc
A peu
Plaça d’Espanya - Avinguda Maria Cristina - Escales mecàniques fins al museu
Carrer Lleida - Teatre Mercat de les Flors - Escales fins al museu
Anella Olímpica - Escales mecàniques fins al museu
Cotxe
Aparcament públic de pagament per a cotxes i autocars
amb places per a persones amb mobilitat reduïda al
costat del museu
Bicicleta
Bicing (carrer de la França Xica i plaça d’Espanya)


Nova presentació de la col·lecció d’art del Renaixement i barroc
El proper dimecres 24 de gener s'inaugurarà la nova presentació de la col·lecció de Renaixement i barroc. Amb aquesta remodelació, descobrirem sota una nova perspectiva unes 210 obres dels segles XVI a XIX (pintures, estampes i dibuixos, escultures i arts decoratives, a més d’un interessant...
Saber-ne més