Joan Vilatobà. En quin lloc del cel et trobaré?, no datat

La industrialització massiva de la fotografia a partir dels nous models de càmeres Kodak el 1888 marca el naixement de l’amateurisme i també el del que es pot considerar com el seu complement i contrapartida elitista, el pictorialisme, entès com el primer discurs de legitimació artística de la fotografia.

Davant l’estandardització tecnològica i l’utilitarisme documental, el pictorialisme va proposar l’ús de tècniques pigmentàries que evocaven el treball manual de la pintura, així com els seus temes simbòlics, pintorescos o sublims, d’acord amb els paradigmes estètics de l’art modern del segle xix, que es basaven en el principi romàntic del geni. D’alguna manera van introduir el concepte de “creació” a la tècnica fotogràfica, i van reivindicar la figura del fotògraf com a autor i intèrpret de la realitat. En aquest marc, Joan Vilatobà crea una sèrie d’obres que es mouen entre l’al·legoria simbolista i el costumisme i fotografia temes com ara la vellesa, la mort, l’amor..., de les quals En quin lloc del cel et trobaré? n’és exemple.

En quin lloc del cel et trobaré?, Joan Vilatobà, cap a 1903-1905