Isidre Nonell. Paisatge nevat, 1896-1897

Nonell va passar l’estiu de 1896 en un balneari de Caldes de Boí. A Boí l’artista tanca una etapa dedicada al paisatge i n’obre una altra en la qual la figura humana és ja la protagonista, inclinant-se especialment en els éssers socialment més marginals i grotescos: cretins, gitanes, vells, captaires... Malgrat que hi va pintar algun paisatge com els que havia realitzat a Barcelona, el més destacable d’aquell moment són els dibuixos protagonitzats per cretins en què per primer cop es manifesta la personalitat singular i potent de Nonell.

Tenint en compte que aquest dibuix és a la tinta i amb llapis de colors, podem aventurar que Nonell el va fer en tornar a Barcelona,  a partir dels esbossos que havia fet a Boí, amb llapis. En aquesta versió definitiva d’una cretina amb el seu fill en una paisatge nevat, emmarcat per l’església romànica de Sant Pere d’Escunyau, a la vall d’Aran, es palesa molt especialment la influència de l’estampa japonesa.

Paisatge nevat, Isidre Nonell, 1896-1897