Absis d’Àneu, 1090-1120

 

Absis d’Àneu, 1090-1120

 

Absis d’Àneu, 1090-1120

L’església de Santa Maria d’Àneu, a l’època, era la més important de la vall d’Àneu i pertanyia a la diòcesi de la Seu d’Urgell. La decoració de l’absis, d’influència llombarda i adscrita al cercle estilístic de Pedret, amb la superposició de temes i motius de l’Antic i del Nou Testament, explica l’esperança de la vinguda d’un messies que ha de redimir la humanitat, tal com deien els profetes.

A la part inferior, dos serafins amb tres parelles d’ales cadascun, entonen un cant de lloança al Senyor i apropen les tenalles amb brases ardents als llavis dels profetes Elies i Isaïes, perquè la seva paraula esdevingui paraula de Déu. Les ales plenes d’ulls simbolitzen que Déu arriba a tot arreu. Al mig, les quatre rodes de foc del carro de Jahvè, simbolitzen la presència del Senyor. A la volta hi ha l’Epifania, amb Maria en Majestat i els Reis Mags. Els arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael, advocats dels pecadors el dia del Judici Final, completen l’escena.

 

 

Absis de Santa Maria d'Àneu, Mestre de Pedret, finals del segle XI – inicis del segle XII