La historiografia va encunyar el terme Segle d’Or per referir-se a una època, el segle xvii, caracteritzada per un canvi en el rol dels artistes peninsulars en el context europeu. Tot i que aquests mestres havien assolit un alt nivell qualitatiu, l’hegemonia classicista els situava a la perifèria del sistema artístic. Es considerava que la seva aportació era poc rellevant perquè s’inclinaven pel naturalisme, lluny de l’idealisme canònic. Però el descobriment modern de l’obra de pintors com ara Velázquez, Zurbarán o Ribera va suposar un canvi: la seva creativitat va començar a ser reconeguda i es va obrir el focus d’interès dels erudits europeus. Es va posar en valor la seva originalitat i aportació a la configuració d’un model barroc europeu, que havia trobat en l’escola espanyola un contrapunt estimulant, la visió mística convertida en un estereotip cultural.

A la recerca d’un autor: Velázquez o Ribalta?

A diferència de l’època moderna, la major part d’obres anteriors, no acostumen a incloure la firma de l’autor. Aquesta absència incideix en el conjunt relacionat amb Diego Velázquez, un dels més emblemàtics de la col·lecció. El museu conserva un sant Pau, no signat, que per analogies estilístiques evidents amb altres produccions velazqueñes de joventut, de l’etapa d’activitat sevillana del pintor, anterior al seu trasllat a la cort madrilenya, no admet dubtes sobre l’autoria.

Les altres dues pintures són més controvertides i els especialistes no coincideixen a establir l’autoria. En el suposat retrat del filòsof i teòleg Ramon Llull es produeix una paradoxa. Mentre que les característiques formals de l’obra, molt acusades en els trets de la fesomia del rostre i en la factura, apunten a Velázquez, o a algun pintor proper al seu cercle, la documentació d’època i una inscripció al revers determinen que l’autor és Francesc Ribalta. El mateix nom apareix també a l’inventari de béns postmortem del marquès del Carpio, noble del segle xvii i antic propietari de l’obra. Però no hi ha cap altra producció de Ribalta que s’hi apropi estilísticament.

Pel que fa al sant Joan Evangelista a l’illa de Patmos, a banda d’atribuir-se a Velázquez, els especialistes inclouen altres grans noms de la pintura espanyola de l’època. Hores d’ara, s’apunta a una autoria incerta que caldria emplaçar a Andalusia. També hi ha la possibilitat que fos una còpia, d’una incontestable qualitat, feta a partir d’un model d’època, perdut o no localitzat.