Més sobre el Medieval Romànic

Més sobre el Medieval Romànic

Print

Un triomf del color. Els interiors de les esglésies romàniques eren d’una gran riquesa cromàtica. La decoració es basava sobretot en pintura mural i sobre taula, en la qual Catalunya és un dels territoris més rics. La presentació d’aquest patrimoni a les sales del museu s’inicia amb les pintures de Sant Joan de Boí, un dels primers conjunts de pintura del romànic català.

Segueix amb els conjunts que reben la influència de les pintures romàniques del nord d’Itàlia, com Sant Quirze de Pedret i Sant Pere d’Àger, a la fi del segle XI. Una influència que arriba a la seva plenitud a les pintures de l’absis de Sant Climent de Taüll, indiscutible obra mestra del segle XII. Al seu costat, Santa Maria de Taüll, l’exemple més important d’un interior d’església romànica catalana totalment pintat que ha arribat fins als nostres dies.

Fixeu-vos en els esquemes amb intenses franges de colors amb què es divideixen les pintures. La simetria de les figures monumentals, plenes de noblesa i estatisme. Les fortes línies dels vestits i la tendència a la decoració. Uns atributs que també s’observen a les pintures de San Pedro de Arlanza i les de la sala capitular de Sixena, uns dels conjunts pictòrics més importants d’Europa, ja al tombant del segle XIII.

La pintura sobre taula és capaç de conservar la força de la pintura mural. Els millors exemples són els frontals d’altar, com el dels Apòstols o de la Seu d’Urgell, Esterri de Cardós, Avià o Cardet. La talla sobre fusta ofereix una visió àmplia i completa del romànic, amb obres en diverses tipologies com la Mare de Déu de Ger, la Majestat Batlló o les talles del Davallament d’Erill la Vall.

En l’escultura en pedra destaquen algunes peces de Ripoll i un grup ampli d’obres de conjunts de la ciutat de Barcelona, com els capitells en marbre de l’antic hospital de Sant Nicolau. La col·lecció es completa amb una mostra important d’esmalts, en la seva majoria produïts a Llemotges, com el Copó de la Cerdanya o el Bàcul de Mondoñedo.

Descobertes a principis del segle xx en les esglésies d’origen, les pintures murals estaven amagades darrere de retaules o sota altres capes de pintura. L’activitat de recuperació del patrimoni va fer que la Generalitat assumís les tasques d’arrencar-les del mur, traspassar-les a tela i transportar-les. La incorporació al museu de la Col·lecció Plandiura, l’any 1932, i del Llegat Espona, el 1958, van enriquir considerablement el fons d’art romànic. 

Medieval Romànic - Saber-ne més