La joieria

Museu Nacional Art Catalunya | Sant Jordi
 

La joieria

 

La joieria

Considerada per la burgesia de Barcelona com un dels signes més alts de potència econòmica, pintors i escultors s’introdueixen en el món de la joia per tractar-la com una obra d’art. El joier Lluís Masriera, també pintor, és l’artista essencial del període.

En els inicis del segle XX, Masriera assumeix la direcció artística del seu taller familiar, es familiaritza amb els secrets de l’esmalt i incorpora els elements propis de l’Art Nouveau: flors, aus, libèl·lules, influències del japonisme, nimfes, i també la figura de sant Jordi, patró de Catalunya. Pel que fa als materials, Masriera empra una base d’or, que realça els colors de les pedres precioses, com robins, safirs i diamants. Són característics els seus esmalts translúcids amb uns relleus finíssims.

Les joies modernistes presenten les característiques habituals d’aquest moviment: llibertat de composició, línia corba, policromia i protagonisme de la flora, la fauna i la figura femenina. Als tallers Masriera el procés d’elaboració de les joies –moltes de les quals eren articulades i adaptades al cos de qui les lluïa– combinaven els procediments artesanals amb un grau de mecanització en el procés creatiu, repetint models, per arribar a diferents capes socials.

 

Penjoll: Sant Jordi
Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»

PartagePlus